Fa deu mesos, la vida de milers de valencians i valencianes va canviar. La dana del 29 d'octubre de 2024 va marcar un abans i un després, destrossant al seu pas desenes de municipis sencers, provocant més de 228 víctimes mortals -algunes, encara desaparegudes- i danys irreparables a nivell emocional i físic. Una petjada que hui, quasi un any després, seguix molt present per als qui el van viure, amb una reconstrucció que continua tenint molts fronts oberts, però també esperança per la recuperació d'infraestructures clau.
Sobre estes infraestructures, la normalitat en les comunicacions està pràcticament recuperada al 100%, encara que han sigut molts mesos d'espera per a algunes vies. El passat 27 de juny, van reobrir de manera total les línies 1, 2 i 7 de Metrovalencia, completant tot el servei de metro, i amb una estació de València Sud encara pendent de la seua reconstrucció total, després de ser arrasada per les riuades.
Així mateix, fa tan sols uns dies, Torrent i Alaquàs tornaven a estar connectades a través de l'històric pont del carrer Gómez Ferrer, que a més de permetre el trànsit de vehicles privats, també va retornar el servei de les línies 170 i 106 de Metrobús. Una millora clau en la connexió de l'àrea metropolitana a la qual se suma també la recuperació de la CV-33 i la CV-36 en els últims mesos.
Respecte a Torrent, cal recordar que la ferida seguix oberta per a algunes famílies. En estos moments, l'Ajuntament de Torrent ha posat en marxa una actuació d'emergència per a procedir a l'enderrocament de 45 immobles situats en les proximitats del barranc, pels danys estructurals que presentaven.
Esta alegria també s'ha traslladat a altres infraestructures locals, que han tingut un gran impacte emocional com mbol de la quotidianitat. És el cas de municipis com Benetússer, que el 20 d'agost va celebrar el seu primer partit en el camp de futbol municipal, que va quedar "impracticable" després de la dana i va haver de ser utilitzat com a campa de vehicles sinistrats davant la falta d'espai físic en el municipi. Ara, la pista torna a vibrar de la mà dels seus esportistes.
La reconstrucció dels centres educatius avança
Sens dubte, a pocs dies de la 'tornada a l'escola' esta és una qüestió que preocupa especialment, ja que molts alumnes van haver de traslladar-se a altres centres educatius per a seguir amb l'activitat lectiva pels danys a les seues aules. D'acord amb la Conselleria d'Educació, la riuada va afectar 115 centres educatius i 48.721 estudiants.
En total són cinc els centres que no podran tornar a funcionar i s'hauran de derrocar pels danys, com són el CEIP Lluís Vives i l'Escola Infantil Ausiàs March de Massanassa, l'IES Berenguer Dalmau de Catarroja, el CEIP Carme Miquel d'Algeme i el CEIP Orba d'Alfafar. Sobre este últim, l'Ajuntament d'Alfafar ja ha informat de la coordinació de l'enderrocament, que començarà en breu, i que durarà setmanes per a evitar crear molèsties als veïns i veïnes.
Esta és, potser, una de les qüestions que més han reclamat els Ajuntaments: facilitar que els seus estudiants tornen als seus centres i tinguen instal·lacions dignes. En este sentit, el conseller d'Educació, José Antonio Rovira, ha defensat que en els centres afectats però amb possible recuperació "s'està tractant d'agilitar el procés" i que s'utilitzaran "projectes ja duts a terme, adaptant-nos a la parcel·la en la qual s'haja de reconstruir el centre. De moment, l'alumnat dels centres que hauran de demolir-se començaran el curs el 8 de setembre en aules prefabricades fins a tindre el seu nou col·legi i institut.
El clavegueram preocupa
Una altra de les qüestions que més preocupa els Ajuntaments és l'estat del clavegueram, que ha sigut un dels més afectats per la riuada i per la deposició de llot. De fet, tècnics de la Diputació de València i la Generalitat Valenciana ja van advertir que almenys farà falta un any perquè puguen tornar a funcionar amb normalitat.
És un dels grans llastos dels municipis deu mesos després, per la qual cosa esta mateixa setmana el Consell ha oferit als consistoris l'ajuda de Vaersa per a agilitar la reparació urgent de la xarxa i minimitzar els efectes que puguen patir davant eventuals pluges intenses. El Govern Central destinarà 417 milions d'euros per a la restauració a través de subvencions, que no s'han resolt encara.
La Diputació de València també ha anunciat una resposta a esta crisi i este dimecres va anunciar que destinarà 64,1 milions d'euros en aigua potable i 290.000 euros en clavegueram per a garantir el restabliment del servei al 100%. I és que la preocupació per les inundacions que deixen les gotes fredes de final d'estiu i tardor està molt present.
L'última fase de les obres en el canal Xúquer-Túria començarà a la tardor
També amb la posada vista en eixes pluges torrencials, continuen avançant les obres en el canal Xúquer-Túria. La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) ha assenyalat que s'estan complint els terminis d'estos treballs d'urgència, i que serà a la tardor quan s'execute l'última fase.
L'última etapa dels treballs s'encara amb la restitució dels dos aqüeductes que van col·lapsar durant l'avinguda extraordinària d'aigua provocada per la dana, una vegada finalitzats els baipases subterranis definitius que garantiran el funcionament del canal en cas d'un nou episodi extrem d'inundacions, ha detallat la CHJ, que ha afegit que la previsió és que el conjunt de les obres en el canal finalitze durant la primera meitat de 2026, proporcionant aix una solució definitiva a una infraestructura essencial per al cicle de l'aigua en la Comunitat Valenciana.
Deu mesos després, la societat continua molt marcada per l'ocorregut, no sols per no haver recuperat totalment les infraestructures i serveis, sinó pel dolor per les víctimes i el colp emocional que va suposar el fatídic 29 d'octubre. És per això que este divendres se celebrarà la desena manifestació contra el Consell de Carlos Mazón per a criticar de nou la seua gestió i demanar la dimissió del president. Després de celebrar-se a Catarroja, en plena zona zero de la catàstrofe, ara torna a València, amb un recorregut que partirà des de la plaça de la Mare de Déu convocada per més de 200 entitats cíviques, socials i sindicals i les associacions de víctimes.