En una forta aposta per reforçar el parc públic de vivenda, l'Ajuntament va anunciar divendres passat una sèrie d'operacions molt potents: València comprarà 134 vivendes en el barri de La Torre. L'operació, aprovada per la Junta de Govern Local dins d'una modificació pressupostària de 51,6 milions d'euros, suposa una inversió directa de 6,68 milions per a exercir el dret de tempteig sobre el bloc i sumar-ho a l'oferta pública de lloguer.
L'adquisició se suma a la realitzada en 2023 en Safranar, on el consistori ja va sumar al seu parc públic de vivenda un altre edifici en 131 pisos, en una lluita per revertir el dèficit habitacional estructural que patix la ciutat. Juan Carlos Caballero, portaveu municipal, va declarar durant l'anunci de les mesures que “després de la DANA i en un entorn com La Torre, calia fer un esforç”.
La Torre: 134 vivendes en lloguers assequibles
Els 134 immobles de La Torre passaran a formar part del parc públic municipal i permetran a l'Ajuntament oferir lloguers assequibles a famílies inscrites en el Registre de Demandants de Vivenda. Se tracta d'una intervenció estratègica no sols pel seu volum, sinó també per la seua ubicació, ja que La Torre és una de les zones on més urgent resulta actuar per a evitar l'exclusió residencial.
La mesura forma part d'una modificació pressupostària major, en la qual també es reduirà el deute municipal en quasi 25 milions d'euros i s'atendran compromisos amb proveïdors, infraestructures culturals i actuacions socials.
Malilla i Nou Moles, els pròxims beneficiats
Els barris de Malilla i Nou Moles seran els següents. Així ho va confirmar també el consistori que, a més de la compra directa de les vivendes en La Torre també ha aprovat una operació urbanística per a poder seguir ampliant el parc de vivenda pública de sòl, per la qual quatre solars municipals situats en els barris mencionats seran intercanviats per edificis d'obra nova promoguts per constructores privades.
L'operació quedarà de la següent manera: esta sèrie de blocs de vivendes ja construïdes passarà a disposició de l'Ajuntament, mentre que les promotores que havien treballat en els edificis d'obra nova seguiran construint en els solars de Malilla i Nou Moles. A més, el consistori ha anunciat que estes noves vivendes que es construiran en els pròxims mesos també formaran part del parc públic de l'Ajuntament.
Per tant, la moció impulsada per l'àrea d'Urbanisme té un doble objectiu: d'una banda, adjudicar ràpidament vivendes en règim de lloguer assequible a persones inscrites en el Registre de Demandants; i per un altre, mobilitzar sòl públic per a incrementar l'oferta de vivenda protegida en la col·laboració del sector privat.
“En esta decisió, sumarem les vivendes dels edificis que l'Ajuntament reba per la permuta, a les més de 250 vivendes que es podran construir en els solars cedits”, ha explicat Juan Carlos Caballero. L'operació permetrà construir un total superior a les 360 vivendes de protecció pública, reforçant la capacitat municipal per a atendre la demanda habitacional.
Lloguer en València: preus disparats i oferta limitada
La compra de vivenda pública per part de l'Ajuntament de València es produïx en un moment en què el mercat immobiliari de la ciutat travessa una fase de forta tensió. Segons les dades publicades pel portal Idealista el mes de juny passat, el preu mitjà per metre quadrat en la capital del Túria ha aconseguit en maig de 2025 el seu màxim històric: 3.017 €/m², la qual cosa suposa un augment del 19,5 % respecte a l'any anterior.
Este increment col·loca a València entre les ciutats espanyoles en major creixement interanual, per damunt de Barcelona, i evidència un fenomen impulsat per l'escassetat d'obra nova, especialment en barris cèntrics, i per la forta inversió en vivendes destinades al lloguer turístic. La pressió sobre una oferta limitada ha generat una competència intensa que està expulsant del mercat a bona part de la població local.
Per districtes, L’Eixample (4.450 €/m²), Ciutat Vella (4.213 €/m²) i el Pla del Real (3.777 €/m²) encapçalen el rànquing dels barris més cars. En l'extrem oposat es troben Rascanya (2.110 €/m²), L’Olivereta (2.172 €/m²) i Benicalap (2.454 €/m²), encara que tots ells també han experimentat pujades significatives. Destaquen especialment els districtes de Jesús i Quatre Carreres, en augments de preus superiors al 30 %.
A pesar de seguir per davall de Madrid o Barcelona en termes absoluts, València s'acosta ràpidament a eixes capitals en ritme d'encariment. I encara que alguns experts anticipen una possible moderació dels preus en 2025, la ciutat seguix consolidant-se com un dels focus més dinàmics —i preocupants— del mercat immobiliari espanyol.