Clares estan les diferències entre la gestió dels serveis socials valencians en l'època pre-Botànic i la situació actual que viuen aquests serveis essencials amb el govern progressista, i és que no sols les cares s'han renovat, sinó que al capdavant de la conselleria de la qual depenen les persones més vulnerables, i al peu del canó de la igualtat, el benestar social així com les polítiques inclusives i els serveis socials dependents d'aquestes mateixes, trobem a la incansable Mónica Oltra, qui va ser l'assot del PP, de Camps, de Fabra, -i de "la gaviota levantina"- i ara, l'assot a les privatitzacions en matèria de dependència, residències de majors i tot el que tinga a veure amb l'ajuda a les persones que més el necessiten. Amb Oltra, la conselleria de Polítiques Inclusives ha aconseguit fites, fins al moment, sorprenents i fins i tot, gairebé impossibles d'imaginar, com per exemple, la posada en marxa de la Renda Valenciana d'Inclusió que ja ha arribat a 55.000 famílies, l'aposta per la renovació i modernització d'algunes residències o fins i tot la licitació de nous centres així com una aposta perquè el personal sociosanitari coure per nòmina el mateix que el personal sanitari.
'Un orgull i un reconeixement als serveis socials valencians'
D'aquesta manera, amb la defensora d'allò públic, Mónica Oltra, la balança per la justícia social i qui posa a les persones en el centre, el nou model de serveis socials que duu a terme la Conselleria de Polítiques Inclusives, de la mateixa Oltra, ha guanyat el Premi Europeu de Serveis Socials 2020 de la Xarxa Social Europea. La Xarxa Social Europea o European Social Network (ESN) organitza aquests premis per a reconéixer la innovació i l'excel·lència en la prestació dels serveis socials a Europa i identificar i promoure les millors pràctiques i l'extraordinari treball realitzat pels qui administren, planifiquen i brinden serveis socials públics. Sota el lema 'Transformant l'atenció comunitària', l'edició de 2020 se centra en com els serveis socials han evolucionat per a millorar l'atenció i el suport que brinden als més vulnerables, i així, enguany, els premis estan dividits en cinc categories que van des de la innovació, l'equip excepcional, la millor pràctica col·laborativa, la millor eina tecnològica fins al millor projecte de recerca. No obstant això, el model valencià d'inclusió premiat en la categoria d'innovació social és "un orgull i un reconeixement als serveis socials valencians" per a Oltra, i així ens els ha confirmat. De la mateixa manera, la consellera de Polítiques Inclusives, Mónica Oltra ha assegurat que amb aquests premis es reconeix "la necessitat dels serveis socials que sempre semblen ser invisibles".
Oltra: "Sempre defensaré a la gent més vulnerable, és el que em motiva en política"
El model de serveis socials valencià premiat amb aquests guardons europeus per la seua innovació, d'una banda pel procés participatiu en la Llei de Serveis Socials Inclusius, aprovada en 2019, així com tot el treball de l'I-VACIC, Institut Valencià d'Avaluació, Formació, Innovació i Qualitat, així com els laboratoris amb els quals compten els serveis socials de la Comunitat Valenciana. Oltra, en anteriors entrevistes i compareixences públiques ja ha deixat clar que "barallaré per cada cèntim per a la gent que més el necessita i que té vides molt difícils". "Sempre defensaré a la gent més vulnerable, és el que em motiva en política: facilitar la vida a la gent que pitjor ho passa", ha anunciat Oltra en múltiples ocasions.
Enfocament participatiu
La vicepresidenta ha explicat al projecte premiat "Repensar els drets socials" presentat per la Comunitat Valenciana, se centra en el desenvolupament de polítiques públiques d'atenció i promoció social "a través d'un enfocament participatiu per a la construcció sòlida de drets socials subjectius amb una perspectiva comunitària i territorial".En la seua intervenció després de conéixer la recepció del premi, la vicepresidenta ha agraït i reconegut "el treball i la implicació" de totes les persones, administracions públiques i entitats que han participat en el projecte presentat, i, de manera molt especial, s'ha referit a tots els que formen part dels Laboratoris de Serveis Socials de la Comunitat Valenciana, com les universitats públiques valencianes i les administracions locals i supralocals que també formen part dels laboratoris com la Diputació Provincial de València, la Diputació Provincial de Castelló, els Ajuntaments d'Alacant, Alzira, Benicarló i Vinaròs, i la Mancomunitat de la Ribera Alta. Aquests laboratoris constitueixen una eina per a la recerca aplicada sobre els serveis socials, com a instrument idoni per a conéixer en profunditat les necessitats de la població, formar professionals i millorar de manera contínua la qualitat del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
Aquesta metodologia ascendent ha estat la primera iniciativa a Espanya vinculada als serveis socials. De la mateixa forma, els Laboratoris de Serveis Socials han estat la primera iniciativa pública a desenvolupar recerques pràctiques segons les necessitats de la població mitjançant la col·laboració política i tècnica.
La vicepresidenta també ha recordat que en l'elaboració de la Llei de Serveis Socials Inclusius han participat sindicats, associacions empresarials, col·legis professionals, entitats del tercer sector d'acció social, persones referents en l'elaboració de lleis de serveis socials, així com els departaments del Consell i els grups polítics representats en les Corts. En total, "més de mil persones i més d'un centenar d'entitats i institucions diverses han participat per a desenvolupar un sistema comú i compartit", ha indicat.
Finalment, Oltra ha reivindicat el compromís del Consell per construir un veritable Sistema Públic Valencià de Serveis Socials com a "garant" dels drets socials, i que s'equipare en solidesa al d'Educació, Sanitat i Pensions, "com a veritable quarta pota de l'Estat de Benestar". Aquest objectiu, ha afegit, implicava establir un marc normatiu que definís estructuralment "el Model de Serveis Socials Valencià que volem".