Oci

Tres segles d'història al galop de les Corregudes de Joies de Pinedo

Aquesta competició eqüestre, declarada Festa d'Interés Turístic Provincial, se celebra en la platja de Pinedo del 15 al 17 d'agost

Paula Picher

1 minut

Les Corregudes de Joies són una festa amb tres segles d'història en Pinedo

Durant el mes d'agost, València es converteix en una constant voràgine de color, música, alegria i, per descomptat, tradició. Les culpables que la província assumisca tals característiques en l'últim mes de l'estiu són les festes patronals que els centenars de municipis i pedanies de la província celebren per a homenatjar al seu patró i acomiadar l'estiu.

Entre elles, destaca una festivitat única, que s'ha dut a terme durant tres segles i de forma ininterrompuda. Sobre l'arena de la platja de Pinedo, té lloc cada agost les tradicionals Corregudes de Joies; una celebració que combina l'esport amb la història valenciana. Enguany, les carreres eqüestres es podran gaudir els dies 15, 16 i 17 d'agost a partir de les 18 hores en la Creu de la Petxina.

La competició, que va ser declarada Festa d'Interés Turístic Provincial per part de la Generalitat Valenciana el març de 2022, destaca per ser l'únic espectacle que s'ha mantingut en les poblacions meridionals properes a la capital. De fet, Pinedo suma aquesta tradició a la seua Festa Grossa, per la qual cosa l'oferta festiva, cultural i d'oci en el municipi passa a ser una de les més atractives en la província durant aquest mes d'agost.

Per a l'Ajuntament de València, aquesta "és una festa ja centenària en el poble i mereix el seu reconeixement com bé d'interés turístic provincial". De fet, genets i amazones es reuneixen des de fa més de 150 anys en aquesta zona costanera per a oferir una exhibició sense precedents, que és possible gràcies a la seua complicitat amb l'equí. I, afigen: "és una festa arrelada a l'Horta i en les seues tradicions que valora el poble de Pinedo, així com reconeix el valor cultural i popular de les seues festes".

En què consisteixen les Corregudes de Joies?

La festa, que data del segle XVIII, consisteix en una carrera de 700 metres en la qual els participants, a lloms d'un majestuós cavall, competeixen per una joia lligada al coll. Aquesta no es tracta d'una simple menuderia de bijuteria, sinó que la "joia" és un mocador de seda de diferent color sobre una corona de llorer que antigament es regalava a la dona estimada en finalitzar la competició. Un costum que encara es manté en Pinedo.

Les "joies" en la Correguda de Joies de Pinedo

El més cridaner en les Corregudes de Joies és que el genet ha de muntar sense cadira, tal com dicta la tradició. Així galopaven sobre l'animal eqüestre els agricultors i pagesos de la zona, coneguts com els vertaders impulsors d'aquestes carreres en el marc de les seues festes populars.

El nom d'aquesta celebració prové del premi que es lliura als guanyadors: el citat mocador de seda. Un d'aquests accessoris s'utilitzarà per a engalanar el coll del cavall guanyador i, l'altre, per al genet que s'alça sobre el triomf.

L'Horta: l'origen d'aquesta festivitat

Durant el segle XVIII, les Corregudes de Joies se celebraven en l'horta al ritme del tabalet i la dolçaina. Pinedo s'alça com l'única població valenciana que ha continuat amb aquesta tradició de manera ininterrompuda, a excepció de l'any 2020, marcat per la crisi sanitària de la Covid-19.

En els seus orígens, tres carcasses anunciaven el començament dels festejos. Aquest so donava pas al fet que els genets, vestits amb la indumentària clàssica de l'horta valenciana -camisa, espardenyes i faixa- i, portant al cavall del branc, realitzaren una volta de reconeixement pel recorregut de la prova per a examinar el terreny.

Tradicionalment, les carreres solien desenvolupar-se durant tres dies consecutius, en les quals se celebraven dues, tres o quatre competicions diàries, segons l'interés i rivalitat dels participants. La Correguda de Joies ha adquirit tanta entitat i magnitud al llarg dels anys que, hui en dia, a la pedania perdura el nom d'alguns genets com 'Lagartijo' o 'Pepe el Garrit'.