Cultura

"Gràcies, Eva, per haver retornat la dignitat als nostres morts"

Eva Máñez presenta la seua exposició 'Paterna: La memòria de l'horror' en el Centre Cultural del Carme

César Descalzo

1 minut

Eva Máñez i Encarna Tarín en la presentació de 'Paterna: La memòria de l'horror'

Les paraules del titular són d'Encarna Tarín, una veïna de València l'avi de la qual va ser afusellat a Paterna. Ella és una de 'Les guardianes de la memòria' d'Eva Máñez i li ha acompanyat en la presentació de l'exposició 'Paterna: La memòria de l'horror' que ha realitzat la fotoperiodista aquest matí en el Centre del Carme (CCCC), la qual s'inaugura per al públic general aquesta vesprada a les 19.00 hores. En el dia del seu aniversari i en el 92º aniversari de l'aniversari de la república, Máñez ha presentat aquesta obra fruit de converses en les quals "plorava molt" i d'"un estiu d'ací a allà amb el cotxe". En l'exposició, cobreix amb fotografies i relats la història de les dones i familiars dels afusellats a Paterna durant la dictadura que, com Encarna i altres 60 "germanes", continuen amb la lluita per retornar la dignitat als seus avantpassats. L'autora ha agraït al Centre Cultural del Carme per acollir la seua exposició, ressaltant la importància del símbol que suposa l'ocorregut a Paterna, així com el necessari que és per a la nostra societat recordar-ho: "Quan parlem de memòria, estem parlant de futur".

Al costat d'ella, es trobaven altres figures com José Luis Pérez, director del CCCC i del Consorci de Museus (entitat que organitza l'exposició). En la mateixa línia que Máñez, José Luis Pérez ha volgut assenyalar "el que representen eixes 135 fosses i les bales que van posar fi a la vida d'aquestes persones". El director també coincidia amb Eva Máñez en la importància del dolor de totes les dones que van patir la repressió del franquisme, afegint que aquesta repressió suposa encara "una ferida per tancar a Espanya". L'exposició es trobarà disponible al públic fins a l'11 de juny en la sala Contraforts del museu, la qual es destina per a causes socials com l'és aquesta. A més d'això, s'ha destinat un guia perquè puga acompanyar de forma gratuïta a "joves d'instituts, mestresses de casa i qui vulga" a endinsar-se en l'exposició i en les vivències dels seus protagonistes.

"Creia que estava sola"

L'agraïment i emotivitat que Encarna Tarín transmetia no era per a menys, ella havia vist a la seua mare patir durant tota la seua vida per l'assassinat del seu avi. "«Al meu pare ho van matar per una injustícia», la meua mare no deia una altra cosa", detalla al nostre periòdic amb la duresa d'aquests fets i amb l'emoció a flor de pell. Per a ella, el treball d'Eva Máñez ha suposat un abans i un després en la seua vida, "em creia que estava sola perquè ningú del meu cercle estava en la meua situació, però de sobte vaig veure que hi havia altres 60 dones com jo". L'agraïment que Encarna mostra a la fotoperiodista és, com ella mateixa qualifica, "infinit". Ara compta amb el gran suport que suposa aqueixa unió amb les altres dones, els qui "són com a germanes". Per si no fos prou, l'exposició també suposa retornar la dignitat a les persones que van ser afusellades, com el seu avi, alguna cosa que emotiva sobretot per la seua mare, a qui "li haguera encantat veure-ho", però que ella continua "per amor a la meua mare i per respecte al meu avi".

Agraïments d'Eva Máñez

La fotoperiodista ha agraït al Centre Cultural del Carme i al Consorci de Museus per l'exposició, la qual ja havia sigut exposada al públic a Castelló i en la Fototeca Nacional de l'Havana. A més d'això, ha volgut agrair profundament a les dones protagonistes de la mateixa per la valentia d'explicar la seua història i la de les seues avantpassades, així com a diferents associacions per la recuperació de la memòria històrica, com la Plataforma de Familiars de les Fosses de Paterna. També ha assenyalat el gran treball de l'Associació Científica Arqueoantro, encarregada de moltes de les exhumacions, pel seu humanisme amb els familiars i per haver donat els plànols de les fosses en el cementeri de Paterna, els quals també es podran veure al costat de tots els relats en forma de fotografia en el CCCC fins al pròxim 11 de juny.