L'Ajuntament de València, a través del Servici Municipal de Patrimoni Històric i Artístic, impulsa la contractació del projecte tècnic d'intervenció per a la rehabilitació de la frontera del Palau dels Comtes de Cervelló, a la plaça de Tetuan, per les patologies que hi presenta.
L'objectiu és intervindre la frontera de l'edifici per tal de sanejar i eliminar-ne totes les patologies existents des de fa anys. Per a això, és necessari disposar d'un document tècnic que incloga totes les intervencions necessàries per a dur a terme la restauració; i, per això, l'Ajuntament ha iniciat recentment els tràmits dirigits a contractar el projecte tècnic de rehabilitació del monument.
Tal com ha recordat el regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno, l'abril de 2024 es va realitzar una intervenció d'urgència en la façana principal del Palau per a evitar la caiguda de rebles en la via pública, una actuació que va ser a càrrec de la contracta de manteniment d'edificis municipals.
En estos moments, amb vista a la restauració integral de la frontera, cal contractar l'elaboració d'un projecte tècnic d'intervenció previ, que ha de ser elaborat per personal expert, i que haurà de detallar els mitjans auxiliars necessaris per a la realització dels treballs: tastos, assajos i anàlisis; i la valoració de cada un d'ells. Cal tindre en compte que el Palau de Cervelló és un monument amb qualificació de Bé d'Interés Cultural (BIC), per la qual cosa el document tècnic haurà d'incloure una sèrie d'apartats concrets.
En primer lloc, s'haurà de realitzar un examen meticulós de cada element de la façana, tant constructiu com decoratiu, especialment aquells que, per les característiques intrínseques i per 'estat de conservació, siguen susceptibles de desprendre's i caure en la via pública. És el cas dels tancaments, els ampits, els balcons i balustrades, i les decoracions. S'indicaran els elements en risc imminent de caiguda perquè siguen retirats i, una vegada executada la rehabilitació, recol·locats en l'emplaçament original. Es deurà detallar mitjançant fotografies i mapa de danys el lloc exacte d'ubicació de cada element.
En segon lloc, s'elaborarà un mapa de danys de la totalitat de la frontera del palau. I, seguidament, s'haurà de realitzar una taula sintètica que arreplegue cada problema i element crític detectat en la façana. El document inclourà les intervencions i tractament recomanat per a cada cas, així com els mitjans necessaris.
El següent pas serà la proposta d'un cronograma de l'obra a realitzar. Es detallaran les intervencions i tractaments recomanats, i els mitjans necessaris; i el grau d'urgència d'estes actuacions. Després, s'hauran de dur a terme tastos en els murs i anàlisis de color de la façana del monument, segons la carta de colors establida en el Pla Especial de Protecció (PEP) de Ciutat Vella. Finalment, el document presentarà la proposta d'intervenció definitiva, en la qual s'especificaran els materials (memòria valorada) i el pressupost estimatiu dels treballs.
Un edifici del segle XVIII, l'origen del qual es remunta al segle XVI
El BIC Palacio de Cervelló se situa enfront del Convent de Santo Domingo i forma part de l'entorn de la històrica plaça de Tetuan, antiga de Predicadors. Es tracta d'un edifici del segle XVIII, encara que el seu origen es remunta al segle XVI, que va pertànyer a la família dels comtes de Cervelló.
Tal com consta en la fitxa corresponent del Pla Especial de Protecció, PEP, de Ciutat Vella, després de l'enderrocament de l'antic Palau Reial de València, durant la Guerra d'Independència, este immoble va passar a ser residència de monarques i governants. Entre ells, el monument va allotjar el mariscal Suchet durant la dominació francesa, el rei Ferran VII, la regent María Cristina, la reina Isabel II, el seu marit el rei consort Francesc d'Assís i, finalment, en 1871, el rei Amadeu I de Savoia.
El Palau de Cervelló s'estructura al voltant d'un gran pati central i parcialment porticat, com els antics palaus de tradició gòtica, al qual s'accedix després de creuar l'ampli vestíbul, dimensionat per al pas de carruatges. La façana principal, flanquejada per dos torrasses, és d'estil neoclàssic, a causa d'una intervenció decimonònica.
Amb l'arribada del segle XX, l'estat del palau va anar degradant-se de manera progressiva. L'efecte del temps, la riuada de 1957, l'abandó i els usos inadequats el van dur, a poc a poc, a un estat decadent i, fins i tot, va patir fortes agressions en l'entorn, com la construcció d'un edifici en la seua mitgera esquerra.
L'any 1976, l'immoble va ser incoat com a Monument Històric Artístic; i en 1987 va passar a ser propietat municipal. A principis del segle XXI, i atés el preocupant estat de conservació, l'Ajuntament de València va iniciar una sèrie d'actuacions dirigides a consolidar l'immoble per a habilitar-lo com a seu de l'Arxiu Històric Municipal.
La llarga i complicada intervenció, que va concloure l'any 2003, va tindre com a resultat la construcció d'un nou cos adossat, en la zona que recau al carrer del Poeta Liern, adequat a les necessitats funcionals que es requerien; així com la recuperació de l'antiga residència reial del segle XIX en la planta noble de l'immoble de la plaça de Tetuan. Per a la recuperació del palau decimonònic es va dur a terme una meticulosa labor de reconstrucció historicista exhaustivament documentada, que va permetre recrear l'ambient dels diferents salons, i en la qual cal destacar també la recuperació de les excel·lents pintures al fresc de l'època fernandina.
Actualment, el Palau de Cervelló, seu de l'Arxiu Històric Municipal, compta amb moderna tecnologia de conservació i consulta. A més de les sales d'estudis i anàlisis, i les dependències annexes, el centre té diversos laboratoris i depòsits per a la preservació adequada dels fons documentals.