L'Ajuntament de València ha implementat una estratègia contundent per a frenar la proliferació descontrolada d'apartaments turístics il·legals en la ciutat, marcant un abans i un després en la gestió urbanística. Des de l'inici de l'actual legislatura, l'administració municipal ha multiplicat per sis el número d'ordes de cessament emeses anualment contra vivendes d'ús turístic (VUT) que operen sense la deguda autorització. Esta acció decidida, segons el regidor d'Urbanisme i Vivenda, Juan Giner, evidencia un "canvi radical des de l'arribada de l'equip de govern de l'alcaldessa María José Catalá per a frenar la proliferació vivendes turístiques i clausurar les que operen de forma il·legal com a antesala de les noves normes urbanístiques que blinden per a ús residencial el 98 % de les vivendes en tots els barris i districtes".
La comparativa en el mandat anterior és reveladora: mentre que la mitjana anual d'ordes de cessament durant la gestió de Compromís i PSPV se situava en 71 expedients, l'actual equip de govern ha elevat esta xifra a una mitjana de 449 expedients anuals. Este increment, que supera el 600 %, subratlla la fermesa de la nova política. Giner ha emfatitzat que "Front a una mitjana anual de 71 ordes de cessament de vivendes d'ús turístic (VUT) il·legals durant el mandat de Compromís i PSPV, l'actual equip de govern ha aconseguit una mitjana de 449 expedients anuals, lo que representa un increment superior al 600 %. Hem passat de la paràlisi i la permissivitat davant la il·legalitat a la tolerància zero".
Intensificació de la inspecció i resultats tangibles
Per dur a terme esta ambiciosa faena d'inspecció i control, el consistori valencià ha desplegat un equip multidisciplinari. Cinc grups d'inspectors adscrits a la secció d'Obres i Llicències d'Urbanisme, juntament amb set grups de la Policia Local, treballen de manera coordinada i contínua per identificar i actuar contra els apartaments turístics il·legals en cada racó de la ciutat. L'eficàcia d'estos equips és inqüestionable, ja que, com ha assenyalat el responsable municipal, "Els resultats demostren l'eficàcia d'estos equips, ja que el 87 % de les ordes de cessament han sigut ja executades". Això significa que la gran majoria de les vivendes identificades com a il·legals han cessat la seua activitat, contribuint a la recuperació de l'ús residencial.
La moratòria: un escut preventiu crucial
Paral·lelament a la lluita contra la il·legalitat, l'Ajuntament de València adoptà una mesura preventiva fonamental: la suspensió cautelar de la concessió de noves llicències turístiques. Esta moratòria, aprovada pel Ple municipal el 28 de maig de 2024 i posteriorment ampliada el 28 de gener de 2025, es mantindrà vigent fins, almenys, el 30 de maig de 2026. Durant este període de suspensió, s'han paralitzat cautelarment 363 expedients de llicències turístiques, la qual cosa ha evitat la creació de 4.697 noves places turístiques a la ciutat. Esta acció ha sigut vital per a contindre l'expansió desmesurada i protegir el teixit urbà i social de València.
El regidor Juan Giner ha il·lustrat la importància d'esta moratòria en un exemple contundent: "Si no haguérem actuat a temps en la moratòria, hui no quedarien perruqueries en el Cabanyal". Esta afirmació ressalta com la proliferació descontrolada de VUTs pot desplaçar el comerç local i alterar la identitat dels barris. Giner també ha contrastat la situació actual en la normativa anterior, que "encoratjà la proliferació d'apartaments turístics en plantes baixes", mentre que la futura regulació limitarà al 15 % les VUT en cada illa, "lo que garantix la defensa del xicotet comerç i protegix la identitat dels nostres barris".
Nova normativa urbanística: un blindatge permanent
La moratòria serà reemplaçada per una regulació permanent amb la imminent aprovació de la nova normativa urbanística per al terciari hoteler. Este marc legal, que serà votat en la pròxima Comissió d'Urbanisme abans del seu debat en el ple municipal de març, establirà límits clars de saturació turística per barri i districte, oferint una solució estructural i duradora.
La nova regulació introduïx tres nivells de protecció contra la saturació turística, aplicables a tots els barris i districtes de València, amb l'excepció de Ciutat Vella, que ja compta amb el seu propi Pla Especial. Estos nivells són:
- Primer nivell: Limita el total de places turístiques de qualsevol tipus a un màxim del 8 % de la població empadronada en cada barri i districte.
- Segon nivell: Garantix que no més del 2 % de les vivendes de cada barri puga destinar-se a ús turístic. A més, exigix que els apartaments en edificis residencials s'ubiquen exclusivament en plantes baixes o primeres, amb accés independent i amb la preceptiva autorització de tres cinquens de la comunitat de propietaris.
- Tercer nivell: Protegix el comerç local en fixar un topall del 15 % d'allotjament turístic en les plantes baixes de cada illa, preservant així la diversitat comercial i la vida de barri.
Addicionalment, la normativa contempla la creació del Cens d'Allotjaments Turístics de l'Ajuntament de València (CATAV), una ferramenta fonamental per a la gestió i el control. També s'establirà un pla d'inspeccions sistemàtiques per a clausurar eixos establiments que operen sense el títol habilitant municipal corresponent, reforçant la legalitat i l'orde en el sector turístic de la ciutat.