La Junta de Govern Local de València ha donat llum verda este divendres al Pla Director de Biblioteques Municipals de València (2025-2030), un document estratègic que promet una profunda renovació de la xarxa de centres de lectura de la ciutat. Impulsat pel regidor de Cultura, José Luis Moreno, este pla contempla una sèrie d'accions concretes destinades a modernitzar i expandir els servicis bibliotecaris, consolidant-los com a pilars fonamentals per a l'accés a la cultura i la informació.
Entre les principals línies d'actuació, s'inclouen la creació de nous espais, la remodelació de les infraestructures existents, una ambiciosa transformació digital dels sistemes i l'actualització constant dels seus extensos fons bibliogràfics. Este esforç es veurà complementat amb una ampliació significativa de la plantilla, un procés que ja s'ha iniciat en els últims mesos amb la incorporació de nou personal i que continuarà en les pròximes dates.
"Les biblioteques són potser la part més important de l'àrea de la cultura, perquè és la primera porta que qualsevol ciutadà troba a eixe món. No només entra en una biblioteca, sinó que accedix a molts més recursos culturals que oferixen tant l'administració local com altres administracions o el sector privat", ha destacat José Luis Moreno, subratllant la rellevància d'estos espais després de l'aprovació del document.
Un pla estratègic per a la xarxa bibliotecària de València
El Pla Director, elaborat pel Servei d'Acció Cultural, representa el primer esforç d'esta magnitud a nivell municipal. El seu objectiu primordial és enfortir les biblioteques com un servici públic essencial en la ciutat, considerant-les una ferramenta clau per a la cohesió social i una garantia del dret fonamental de la ciutadania a l'accés a l'educació i a la informació. La formulació d'este pla s'ha basat en un diagnòstic exhaustiu que ha identificat les principals carències estructurals i les desigualtats territorials presents en la xarxa actual, comptant amb la participació activa de personal tècnic, agents socials i diversos professionals del sector.
El regidor de Cultura ha reafirmat el compromís de l'Ajuntament: "Es tracta d'un compromís de l'Ajuntament per a dur avant totes estes línies estratègiques que, bàsicament, s'enfoquen a la ciutadania. També tenim present la millora i augment de la plantilla, per a donar un millor servici. Respecte a les línies de creació de noves biblioteques, algunes ja estan en funcionament i altres en marxa i estan anunciades. El que hem de fer és homogeneïtzar i millorar l'eficàcia i el servici públic que presten les Biblioteques Municipals".
Modernització i expansió de les instal·lacions
Este pla estratègic concep les biblioteques municipals com a autèntics espais de cohesió barrial i punts de trobada per a la mediació i la participació ciutadana. La meta és que la xarxa municipal, que actualment compta amb un total de 32 centres, contribuïsca de manera decisiva a la promoció de la inclusió, la diversitat i la convivència, al mateix temps que enfortix la identitat i la memòria local dels barris i districtes de València.
Les accions principals que es desenvoluparan en l'horitzó 2026-2030 inclouen:
- La creació de nous centres bibliotecaris en zones estratègiques.
- La renovació i el manteniment dels espais existents, buscant fer-los més flexibles, amplis i atractius per als usuaris.
- L'impuls i la renovació constant dels fons bibliogràfics, adaptant-los a les noves demandes.
- Una profunda transformació digital per a afrontar els desafiaments del segle XXI, complir amb la normativa vigent i satisfer les expectatives de la ciutadania en un entorn cada vegada més connectat.
Reforç del personal i professionalització
L'ambiciós pla de modernització estarà recolzat per un notable augment de la plantilla. Este procés, que s'inicià en 2025 amb la incorporació de nous professionals, culminarà amb una ampliació substancial del personal, tant en llocs de gestió com en llocs tècnics en les biblioteques municipals. Esta expansió de la força laboral anirà acompanyada de programes de formació contínua i de mecanismes d'avaluació, la qual cosa permetrà una major professionalització dels servicis bibliotecaris i una atenció de major qualitat als usuaris.
Objectius clau i principis rectors
Totes estes iniciatives tenen com a fi últim garantir l'accés universal a la informació i al coneixement, reduir la bretxa digital, fomentar la lectura i la creativitat en totes les franges d'edat, i encoratjar el pensament crític entre la ciutadania. El nou Pla Director també emfatitza la col·laboració estratègica del Servei de Biblioteques amb altres serveis municipals i amb els agents socials per a continuar promovent la cultura i la lectura a la ciutat.
L'Ajuntament de València recorda que el Manifest IFLA-Unesco establix que les biblioteques públiques garantixen "l'accés a tota classe de coneixement i informació" i es configuren com "un espai accessible per a la producció de coneixement, l'intercanvi d'informació i cultura i la promoció de la participació ciutadana". Així mateix, el manifest subratlla la necessitat que les biblioteques "adapten els seus servicis i recursos a les característiques i necessitats de les seues respectives comunitats".
Evolució històrica de les biblioteques municipals
La història bibliotecària de València es remunta a 1868, quan la Societat Econòmica d'Amics del País va fundar la biblioteca més antiga de la ciutat, ubicada a la Casa Vestidor. En 1916, en el mateix emplaçament, es va establir la primera biblioteca popular de València, gestionada pel Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs de caràcter estatal. Fins a 1979, la ciutat només comptava amb dos biblioteques públiques dependents de l'Estat: la Biblioteca de la Mare de Déu i la del Grau, inaugurada en 1965 com a sucursal de l'anterior.
Amb la restauració de la democràcia en 1980, l'Ajuntament va prendre la iniciativa de crear una xarxa de biblioteques per a dotar progressivament de centres de lectura a tots els districtes. Després de la signatura d'un conveni amb el Ministeri de Cultura, es van obrir tres noves biblioteques: la Popular de Magúncia (Tres Forques-Lluís Fullana), la d'Orriols (Els Orriols-Josep María Bayarri) i la de la Font de Sant Lluís (Na Rovella-Joaquim Martí i Gadea). Simultàniament, les Biblioteques de la Mare de Déu i del Grau van ser transferides a l'Ajuntament. Esta primera fase va culminar en 1983 amb l'obertura de la Biblioteca Popular d'Abastos (Arrancapins-Eduard Escalante).
A finals dels anys 90, l'Ajuntament va posar en marxa un nou pla per a expandir els servicis bibliotecaris pels barris, un esforç que va ser especialment intens entre 1998 i 2007, encara que es va ralentir posteriorment a causa de la crisi econòmica. Les últimes incorporacions a la xarxa han sigut la del Castellar-l'Oliveral-Matilde Ramos en 2018, i la de Trinitat-Vivers en juny de 2019.
Adaptació al marc legal i participació ciutadana
Des de 2011, la Comunitat Valenciana compta amb un nou marc legal al qual les Biblioteques Municipals de València encara no s'han adaptat completament. Per això, la formulació d'una política clara és essencial, on els objectius, les prioritats i els servicis de les Biblioteques Municipals de València estiguen en consonància amb les necessitats i el context actual de la ciutat. En este procés, el coneixement profund de la ciutat i els seus barris, així com la participació activa de la ciutadania i els agents locals, resulten de vital importància per a l'èxit del pla.