L'Ajuntament de València ha decidit moure fitxa en un dels fronts més sensibles per a la ciutat: el descontrol dels pisos turístics i el seu impacte directe en l'accés a l'habitatge. Ho farà amb una mesura excepcional i limitada en el temps que busca canviar el rumb de centenars d'apartaments. Durant sis mesos, els pisos turístics que operen sense llicència - o que mai podran obtindre-la amb la nova normativa - tindran la possibilitat d'abandonar l'ús turístic i reconvertir-se en habitatges residencials legals.
La iniciativa, definida des del mateix govern municipal com una “mesura de gràcia”, pretén oferir una eixida clara a propietaris que han quedat atrapats entre la moratòria i la futura regulació. L'alternativa és clara: regularitzar-se com a vivenda o enfrontar-se a un major control, sancions i tancaments.
Els immobles que vulguen acollir-se a esta reconversió hauran de complir estrictament les condicions d'habitabilitat que marca el Códig Tècnic de l'Edificació (CTE). Això inclou requisits essencials com una ventilació adequada, il·luminació natural suficient, superfície mínima per estada, accessibilitat, seguretat estructural i condicions higièniques concordes a un habitatge habitual.
L'objectiu de l'Ajuntament és que estos pisos s'incorporen al mercat de lloguer convencional, contribuint a alleugerar la pressió sobre els preus i ampliant l'oferta disponible en barris on l'habitatge escasseja. “Volem que passen a residencial i no es queden en la il·legalitat permanent”, remarcà l'alcaldessa, María José Catalá, acompanyada pel regidor d'Habitatge i Urbanisme, Juan Giner.
Un dels punts més rellevants de la mesura és el seu impacte en el planejament urbà. El Pla General vigent impedix actualment que un habitatge convisca en la mateixa planta amb un local comercial. Per a autoritzar un ús residencial, la norma obliga que tota la planta canvie d'ús, una condició que en la pràctica bloqueja moltes reconversions.
Amb la nova regulació, l'Ajuntament planteja flexibilitzar la compatibilitat d'usos, permetent que un habitatge puga situar-se al costat de locals comercials sempre que no es tracte d'activitats incompatibles, com l'oci nocturn. Este canvi, que ja s'havia anunciat en la futura ordenança de pisos turístics, amplia de forma notable el número d'immobles que podran transformar-se en habitatges.
La normativa dels cinc cadenats
La reconversió arriba just abans de l'entrada en vigor de la coneguda normativa dels cinc panys, que endurirà com mai les condicions per a implantar vivendes turístiques a València.
La regulació fixa límits molt concrets: màxim del 2% d'habitatges turístics per barri, topall del 5% per illa i límit del 8% de places turístiques respecte al nombre de veïns empadronats, incloent-hi hotels i apartaments. A més, en baixos comercials, només un 15% dels locals per illa podrà destinar-se a habitatge turístic, reservant-se la resta a comerç, oficines i servicis.
Estos criteris deixaran fora de la possibilitat d'obtindre llicència a nombrosos apartaments que hui funcionen com a turístics. Precisament per eixe motiu, l'Ajuntament vol redirigir-los cap a l'ús residencial abans que la normativa tape definitivament eixa porta.
La primera edil ha reconegut que no existixen xifres tancades sobre quants pisos podrien acollir-se a esta via, ja que el volum d'habitatges irregulars varia cada mes en funció de les inspeccions. No obstant, ha recordat que més d'un terç dels aproximadament 9.000 pisos turístics anunciats a la ciutat no estan legalitzats.
En paral·lel, el consistori manté una línia dura contra la il·legalitat. S'han tramitat aproximadament mil sancions, moltes d'elles amb orde de tancament de l'activitat. Ara, la prioritat és ordenar el sector, exigir llicències i mantindre controls continus, al mateix temps que s'oferix una eixida legal a qui aposten per l'ús residencial.
Des del govern municipal s'insistix que la reconversió no és només una qüestió administrativa, sinó també de convivència en els barris. Menys pisos turístics il·legals implica menys rotació constant de visitants, menys molèsties i més estabilitat residencial. A canvi, els propietaris obtenen una via per a regularitzar la seua situació, evitar sancions i donar ús legal als seus immobles.
Habitatge públic i lloguer assequible
Este gir en la política d'habitatge s'emmarca en una estratègia més ampla de l'Ajuntament. Este dilluns, l'alcaldessa visità les obres del primer edifici intergeneracional de València, en el districte de Quatre Carreres, que comptarà amb 90 vivendes de lloguer assequible i estarà acabat a finals de 2027.
La promoció, executada per Abala Infraestructuras SL amb un pressupost de 18,19 milions d'euros, es construïx pel carrer de les Moreres i tindrà 12 plantes, dos soterranis i quatre portals. Comptarà amb 19 apartaments destinats a persones majors, vivendes accessibles i pisos de diferents mides, a més de places d'aparcament, trasters, locals comercials i una completa dotació d'espais comunitaris, des de jardins i zones de jocs fins a gimnàs, bugaderia i espais de treball compartit.
Tot açò forma part del Pla + Habitatge, amb el qual l'Ajuntament assegura haver ampliat el parc municipal en 446 habitatges en dos anys i mig, amb l'objectiu d'assolir les 1.600. En este temps, 305 famílies ja han accedit a pisos públics municipals i, en els pròxims mesos, s'adjudicaran 63 nous habitatges de lloguer assequible.
Amb esta mesura, l'Ajuntament busca recuperar per als barris l'ús residencial que havien perdut, oferir una alternativa legal als propietaris de pisos turístics irregulars i reforçar l'accés a vivenda assequible, marcant un canvi clar en la política urbana i residencial de la ciutat.