La ciutat de València ha intensificat la seua lluita contra els apartaments turístics il·legals, aconseguint clausurar més de 1.000 en l'últim any i mig. Este esforç, liderat per l'alcaldessa María José Catalá, respon a la creixent problemàtica social i urbanística que generen estos habitatges no regulats, especialment en barris amb alta demanda turística com Ciutat Vella, Eixample i Poblats Marítims.
La combinació d'inspeccions rigoroses, una moratòria en la concessió de llicències i una nova normativa pionera situen a València com a referent en la regulació del turisme sostenible.
Inspeccions intensives i augment de sancions
L'èxit d'esta campanya es deu al treball conjunt de cinc grups d'inspectors de la Regidoria d'Urbanisme i set unitats de la Policia Local, que han rastrejat cada districte de la ciutat per a identificar apartaments turístics sense llicència. En este període, la Policia Local ha incrementat en un 738% les actes de denúncia, passant de 84 en 2023 i 73 en 2022 a més de 700 en l'últim any i mig. La majoria d'estes sancions s'han imposat per operar sense el títol habilitant necessari, un problema que afecta tan residents com a la qualitat del turisme a la ciutat.
El protocol d'actuació és clar: després de rebre una reclamació, els agents acudixen al lloc, identifiquen als ocupants, verifiquen la plataforma de reserva i comproven la legalitat de l'habitatge. Si no està registrada, s'emet una acta de denúncia i es localitza al propietari a través de l'IBI, assegurant un procés eficient i transparent.
Moratòria i nova normativa restrictiva
Des de la seua arribada al govern municipal, Catalá ha impulsat mesures contundents. Una d'elles és la moratòria en la concessió de llicències per a habitatges turístics en tota la ciutat, vigent fins a l'aprovació d'una nova normativa que serà la més estricta d'Espanya. Esta regulació inclourà quatre "cadenats" per a garantir el control, prioritzant la seguretat jurídica i l'equilibri entre el turisme i la convivència veïnal.
L'alcaldessa ha assenyalat que "enfront de la paràlisi dels governs d'esquerra durant huit anys, hem actuat amb determinació per a frenar la proliferació d'apartaments il·legals". Entre 2015 i 2023, sota el govern de Ribó i el PSOE, es van inscriure més de 4.500 apartaments turístics, molts d'ells en baixos comercials després d'una modificació urbanística en 2018 que va permetre este ús, abans prohibit.
Demandes al Govern central
Catalá ha instat al Govern central a implementar una finestreta única de registre per a apartaments turístics, una mesura que facilitaria el control i la fiscalització. A més, ha sol·licitat sistemes informàtics per a vigilar la publicitat enganyosa en plataformes digitals, un problema que afecta a totes les grans ciutats espanyoles. Encara que ha valorat positivament la decisió del Ministeri de Consum de bloquejar anuncis fraudulents, considera que "arriba tard" i urgix una acció més contundent per a complementar el treball dels ajuntaments.
Un model de turisme sostenible
La clausura de més de 1.000 apartaments il·legals reflectix el compromís de València amb un model turístic que respecte als veïns i preserve la identitat de la ciutat. "Estem combatent un problema social amb accions concretes i una normativa que marcarà un abans i un després", va afirmar Catalá. Este esforç no sols protegix als residents, sinó que també garantix una experiència de qualitat per als visitants, consolidant a València com una destinació responsable.
Amb estes mesures, la ciutat es posiciona com a líder en la regulació d'apartaments turístics, enviant un missatge clar: el turisme ha de ser una oportunitat, no un problema.