L'Ajuntament de València "busca" escultor per a les primeres peces que integraran la 'Ruta de Personatges Literaris i Cinematogràfics' de la ciutat. L'Ajuntament està elaborant les bases del concurs per a la realització de les primeres escultures de la ruta: els personatges de la novel·la Arroz y Tartana, de Blasco Ibáñez, i de la pel·lícula La gran aventura de Mortadelo y Filemón, de Javier Fesser.
Tal com ha explicat el regidor d'Acció Cultural, José Luis Moreno, "l'objectiu d'esta iniciativa és acostar a la ciutadania i a les persones que venen a conéixer la nostra València una mostra de l'ampli univers de ficció del qual la ciutat ha sigut escenari o inspiració". "Volem convidar totes les persones a conéixer, conviure i gaudir de la presència viva i eterna de tots eixos personatges i les obres artístiques a les quals remeten".
Per a això, els servicis municipals de l'àrea de Cultura ja estan elaborant les bases del concurs públic per a contractar la realització dels primers tres personatges de la Ruta, una convocatòria a la qual podran accedir artistes de manera individual o en grup, i que es realitzarà en dues fases: una preselecció oberta a tots els i les artistes interessats, i una segona fase a la qual accediran únicament les propostes que superen la preselecció.
L'artista o artistes triats en concurs públic s'encarregaran de la concepció, la producció i la instal·lació de les escultures i grup escultòric que representaran els personatges literaris 'Donya Manuela' i 'el xiquet aragonés', de la novel·la de Blasco Ibáñez Arroz i tartana (1894), i dels personatges cinematogràfics 'Mortadelo i Filemón' (grup escultòric) de la pel·lícula La gran aventura de Mortadelo i Filemón (2003), de Javier Fesser, que seran els primers de la Ruta a ser instal·lats en la via pública.
En principi, podrà ser seleccionar bé un únic artista (o grup) per a totes les escultures, o bé un per a les dues escultures de la ruta literària i un altre per al grup escultòric de la ruta cinematogràfica. El pressupost màxim que es maneja per a les peces d'esta primera convocatòria suma 145.000 euros (impostos inclosos): 65.000 euros per al grup escultòric de la ruta cinematogràfica (Mortadelo i Filemón), i 80.000 euros per als dos personatges literaris de Blasco Ibáñez (40.000 per escultura).
A més de la qualitat artística de cada candidatura, també es preveu valorar el coneixement que tinguen els artistes proponents del context cultural valencià, especialment pel que fa al patrimoni literari, històric i artístic, atés que la proposta ha d'integrar-se en la identitat cultural de la ciutat i contribuir a la difusió de les seues figures literàries i cinematogràfiques.
El jurat, que presidirà el regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno, comptarà amb la participació de personal tècnic del Servici de Patrimoni Històric i Artístic de l'Ajuntament, del Museu de Belles Arts de València, i de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València (UPV). A més, formaran part dels jurats el filòleg i escriptor Francisco López Porcal, autor de la ruta literària; i el periodista Carlos Aimeur Urios, autor de la ruta cinematogràfica.
15 obres literàries i 10 pel·lícules
La Ruta Literària inclou personatges d'un total de 15 obres literàries des del Renaixement fins a l'actualitat, totes elles ambientades en diferents punts de València: L'Espill o Llibre de les dones (1460), de Jaume Roig; Els bojos de València (1620), de Lope de Vega; La campana de la Unió (1866), de Vicente Boix; Arròs i tartana (1894), de Vicente Blasco Ibáñez; Flor de mayo (1895), de Vicente Blasco Ibáñez; La barraca (1898), de Vicente Blasco Ibáñez; Cañas y barro (1902), de Vicente Blasco Ibáñez; El riu ve crescut (1960), de María Beneyto; Els treballs perduts (1989), de Joan Francesc Mira; Gràcies per la propina (1994), de Ferran Torrent; Tramvia a la Malva-rosa (1997), de Manuel Vicent; Sota la pluja (2000), de Miguel Herráez; Les ales de Mercuri (2002), de Mariano Casas; El mut de la campana (2003), de Josep Lozano; i Baves de caragol (2006), de María García-Lliberós.
Per la seua banda, la Ruta Cinematogràfica inclou escenaris de 10 llargmetratges filmats i ambientats a la ciutat al llarg del passat segle XX i l'actual: El faba de Ramonet (1933), de Juan Andreu Moragas; El xic que va robar un milió (1960), de Charles Crichton; La maledicció de la Pantera Rosa (1983), de Blake Edwards; Un negre amb un saxo (1989), de Francesc Bellmunt; Todos a la cárcel (1993), de Luis García Berlanga; París, Tombuctú (1999), de Luis García Berlanga; La gran aventura de Mortadelo i Filemón (2003), de J. Fesser; La mala educació (2004), de Pedro Almodóvar; Les ones (2011), d'Alberto Morais; i Tomorrowland (2015), de Brad Bird.