València farà un gir radical al seu model de turisme urbà. La ciutat aprovarà una de les normatives més estrictes d'Espanya per als apartaments turístics, limitant la seua presència a només el 2 % del parc residencial per barri i districte, i prioritzant la protecció de vivendes i comerços locals enfront de la saturació turística.
Topalls màxims i límits per al turisme urbà
La nova regulació urbanística estableix topalls màxims simultanis que funcionaran com a “cadenats” per a impedir que els apartaments turístics s'estenguen sense control. Estos límits s'apliquen a tots els barris i districtes, excepte Ciutat Vella, que manté la seua regulació especial mitjançant el Pla Especial.
Els tres cadenats principals són:
- Capacitat màxima de places turístiques: no podran superar el 8 % del total d'habitants empadronats per barri o districte.
- Ús residencial prioritari: només un 2 % de les vivendes de cada barri o districte podran convertir-se en apartaments turístics. A més, estes hauran d'ubicar-se en baixos o primeres plantes, sense coexistir amb vivendes en el mateix replà i amb accés independent des del carrer.
- Protecció de locals comercials: en plantes baixes, només es permetrà fins a un 15 % d'allotjaments turístics sobre el total de locals en illes amb ús dominant residencial, garantint la supervivència de comerços de barri.
El regidor d'Urbanisme i Habitatge, Juan Giner, subratlla que estos límits convertixen en “quasi impossible” l'obertura de nous apartaments turístics a València, assegurant que la ciutat mantinga un equilibri entre residents i turistes.
Reversió d'apartaments a vivendes
Un dels eixos centrals de la normativa és recuperar vivendes turístiques per a ús residencial. Els propietaris d'apartaments turístics tindran un termini d'un any des de l'entrada en vigor de la norma per a transformar els seus pisos en residències, sempre que complisquen els requisits d'habitabilitat.
Açò inclou tant vivendes en títol habilitant municipal com eixes registrades en el registre autonòmic de turisme o en expedients pendents per moratòries anteriors. Segons Giner, la prioritat és blindar el 98 % del parc de vivendes per a ús residencial, tornant vida a barris que havien vist com els pisos es convertien massivament en allotjaments turístics.
La nova regulació introduïx mesures d'inspecció i transparència. Es crearà un Cens Municipal d'Allotjaments Turístics (CATAV) que inclourà únicament les vivendes en títol habilitant, i s'implementarà un pla d'inspeccions per a detectar i clausurar allotjaments il·legals.
“Passem de la barra lliure i el caos a l'ordenació i el control”, afirma Giner. Amb això, es busca evitar la concentració excessiva d'apartaments en zones com Ciutat Vella o el Cabanyal, on abans es comptabilitzaven aproximadament 11.000 unitats, moltes sense llicència.
Ús turístic només en zones no saturades
L'accés a apartaments turístics estarà limitat a baixos i primeres plantes en barris no saturats, i sempre en entrada independent des del carrer. No es permetrà que convisquen en vivendes en el mateix replà, el que assegura que els edificis mantinguen el seu caràcter residencial i la tranquil·litat dels veïns.
A més, la norma descarta propostes extremes de l'oposició, com la prohibició absoluta de compatibilitat entre vivenda i ús turístic o la caducitat automàtica de llicències, per excedir el marc legal i posar en risc la validesa de la normativa.
Amb estos canvis, València aposta per un model turístic sostenible, que protegix el dret a la vivenda, manté la diversitat comercial i evita la saturació de certs barris. Segons Giner, la ciutat passarà d'un escenari de proliferació massiva d'apartaments a un en què només el 2 % dels pisos residencials podran tindre ús turístic, tots legals i distribuïts de manera equilibrada.