L'alcaldessa de València, María José Catalá, ha llançat este dijous un anunci històric durant el debat de l'estat de la ciutat, celebrat a l'Ajuntament. En una intervenció de quasi dues hores, la primera edil ha desgranat un pla de 120 milions d'euros que aspira a convertir València en la primera capital europea autosuficient en el subministrament d'aigua potable en situacions d'emergència.
L'anunci arriba després d'episodis que van marcar un abans i un després en la gestió hídrica, com la dana de l'any passat o la gran apagada que va afectar tota Espanya a l'abril. “Volem enfortir el sistema d'aigua potable. No vull que en el futur cap alcalde ni ciutadà s'enfronten als problemes als quals jo em vaig haver d'enfrontar”, ha afirmat Catalá, subratllant la importància d'anticipar-se. A més, ha recordat que, segons Nacions Unides, cada euro invertit en prevenció pot estalviar fins a 15 euros en reconstrucció.
Com funcionarà el pla hídric de València i què suposarà per a la ciutat
El projecte contempla la construcció de quatre plantes potabilitzadores i quatre nous pous municipals que aprofitaran l'aqüífer subterrani sota la ciutat, amb una capacitat de 2.500 hectòmetres cúbics (equivalent a dues vegades l'embassament d'Alarcó). Amb estes infraestructures, València podrà generar aigua potable fins i tot en cas d'apagada o ruptura del canal Xúquer-Túria.
Actualment, la capital del Túria sols compta amb 24 hores d'autonomia hídrica. L'objectiu del pla és duplicar esta capacitat fins a les 48 hores o més, convertint València en un referent europeu en resiliència i gestió de l'aigua.
Catalá ha insistit que “no es tracta d'un pla a curt termini, sinó d'una inversió estratègica per a garantir el subministrament d'aigua potable en qualsevol circumstància”.
Generadors, canonades crítiques i la xarxa secundària d'aigua a València
La inversió també inclou l'adquisició de macrogrups electrògens dissenyats a mida, amb un pressupost de 3,5 milions d'euros. Estos equips permetran mantindre operatives les estacions de potabilització en cas d'apagada elèctric.
Un altre front d'actuació serà la renovació de 8,6 quilòmetres de canonades arterials crítiques que, com ha explicat l'alcaldessa, actuen com a “autopistes de l'aigua”. La seua ruptura podria provocar el desabastiment d'un terç de la ciutat o la caiguda de pressió en barris sencers, incloses les pedanies del sud.
València compta a més amb un avantatge estratègic: junt amb París, és l'única gran ciutat europea que disposa d'una xarxa secundària d'aigua per a reg i esbandida. El pla permetrà ampliar esta xarxa de baixa pressió fins que el 100 % de les zones verdes i carrers de la ciutat es reguen amb aigua de pou, alliberant aigua potable per al consum dels veïns i avançant cap a un model més sostenible.
Per què València vol liderar l'autosuficiència hídrica a Europa
Amb este pla d'infraestructures crítiques, València no sols es prepara per a resistir futures emergències com riuades o apagades. També fa un pas avant en sostenibilitat, estalvi i resiliència urbana. L'estratègia permetrà blindar l'aigua potable per a la ciutadania i, al mateix temps, optimitzar recursos amb un enfocament a llarg termini.
“Si després de tot el que ens ha passat no hem aprés que hem d'estar preparats per a qualsevol cosa, és que no hem aprés res”, va concloure Catalá en la seua intervenció.
Amb este full de ruta, València aspira a ser la primera gran capital europea autosuficient en aigua potable en emergències. Un projecte que no busca rèdit immediat, però sí garantir que, quan arribe la pròxima crisi, la ciutat estiga llesta per a respondre amb força i seguretat.