El Ple de l'Ajuntament de València es compromet a ampliar els fons d'ajudes al lloguer per a incloure a totes les persones que complixen els requisits. La corporació ha abordat, així, la situació de les persones amb dret a les ajudes al lloguer que havien quedat excloses del programa 2025.
Per a això, la corporació ha acordat este dimarts "continuar impulsant les actuacions necessàries des del Servici de Vivenda per a atorgar la condició de beneficiàries a les persones sol·licitants que, complint tots els requisits de la Convocatòria d'Ajudes Municipals al Lloguer 2025-2026, han quedat excloses per esgotament de crèdit i no han sigut beneficiàries del Programa d'Ajudes al lloguer de vivendes corresponent a l'exercici 2025".
Així mateix, el Plenari ha manifestat la voluntat de "reafirmar el compromís i continuar treballant pel desenvolupament del Pla + Vivenda impulsat per l'Ajuntament de València, així com les noves mesures en matèria de vivenda presentades ahir al públic per l'alcaldessa de València".
La iniciativa s'ha adoptat arran d'una moció plantejada pel Grup Municipal Compromís, amb el suport del Grup Municipal Socialista. Abans del debat ha pres la paraula José Luis González Meseguer, representant de l'Associació de Veïnes i Veïns de la Torre, qui ha lamentat "les 500 famílies les sol·licituds de les quals han sigut excloses per esgotament del crèdit pressupostari". El portaveu veïnal ha posat de manifest "la necessitat que l'Ajuntament amplie de manera urgent el crèdit necessari per a atendre les sol·licituds d'estes famílies, que complixen els requisits i han sigut excloses, i que són el 30,57% del total". I també ha plantejat "que esta situació es tinga en compte en el pròxim pressupost".
L'equip de govern ha presentat una moció alternativa, que és la que finalment ha sigut aprovada, amb els vots de PP i Vox, mentre que Compromís s'ha abstingut, i el grup Socialista ha votat en contra.
El problema de la vivenda
El regidor Ferran Puchades, de Compromís, ha subratllat la necessitat de crear "un marc regulador que proporcione protecció i regulació, i en el cas de la política de lloguer, que proporcione equitat en les relacions entre propietaris i inquilins". Puchades ha denunciat que el govern local "una altra vegada ha donat unes ajudes al lloguer amb un import congelat, el mateix que fa tres anys, i els resultats són clars i meridians: hi ha hagut menys sol·licitants i menys beneficiaris que l'any anterior, i els exclosos per falta de crèdit s'han duplicat: de 260 a 550". "I davant això, vostés han convocat precipitadament una roda de premsa l'altre dia per a donar a conéixer mesures, mesures i mesures".
La regidora socialista Maite Ibáñez ha acusat el govern local "d'entregar sòl públic per a vivenda a constructores a canvi d'unes poques vivendes, amb permutes que han dut l'Ajuntament a perdre sòl de més de 530 vivendes públiques, perquè l'ús residencial no és la seua prioritat". "Han rebutjat modificar el Pla General d'Ordenació Urbana perquè en tots els edificis construïts en els quals l'estructura ho permeta es puga construir fins a dos altures més per a ampliar el nombre de vivendes, i també perquè totes les noves vivendes siguen vivendes de protecció pública a preus assequibles", ha afegit. I ha instat l'equip de govern a "aplicar la Llei estatal de vivenda, que permet controlar els preus de lloguer".
El regidor d'Urbanisme i Vivenda ha rebutjat les crítiques de l'oposició, i ha oferit un balanç dels assoliments d'este mandat: "En 2023 vam adquirir el compromís d'impulsar 1.000 VPP en esta legislatura i hui, dos anys i mig després, podem demostrar la diferència entre qui promet i qui complix. Este govern municipal ha posat diners, pressupost, sòl i gestió damunt de la taula, i les dades són incontestables", ha assegurat l'edil. "Hem multiplicat per 11 la inversió en vivenda, passant de 5,5 milions en 8 anys de governs d'esquerra a més de 60 milions en tot just dos anys i mig; hem multiplicat per més de 30 el parc públic, incorporant 446 noves vivendes; hem quadruplicat les adjudicacions, arribant ja a 160 famílies i jóvens; i hem reduït en un 70% els temps per a tramitar una llicència sempre que siga destinada a vivenda". Hui València té eixes 1.000 vivendes públiques en marxa, ja que està en execució el 45% del Programa + Vivenda", ha conclòs.
Debat sobre l'ús del Dret Penal
També en la sessió de hui el Ple ha aprovat, amb el vot a favor de l'equip de govern i el vot en contra de l'oposició, una moció que manifesta "la preocupació per l'ús del Dret Penal en conflictes polítics entre membres de la Corporació" i en la qual els "regidors i regidores d'este Ajuntament es comprometen a actuar amb responsabilitat institucional". Igualment, la moció aprovada acorda "promoure espais de mediació, diàleg i resolució interna de conflictes".
La moció aprovada és alternativa a les presentades inicialment pel Grup Municipal Socialista i el grup Municipal de Compromís on demanaven el cessament de la regidora del Grup Municipal de Vox Cecilia Herrero, per a qui la Fiscalia demana pena de presó per delictes d'odi.
La portaveu del Grup Municipal de Compromís, Papi Robles, ha afirmat que "ser racista no es pot suportar i Vox ha vingut a normalitzar l'odi dins de les institucions amb la connivència del Partit Popular".
El portaveu del Grup Municipal Socialista, Borja Sanjuán, ha demanat la destitució d'Herrero perquè "una persona a la qual se li demanen tres anys de presó no pot ser regidora de l'Ajuntament de València".
Debat sobre el finançament autonòmic
Durant el debat plenari, la corporació ha abordat la proposta del Govern d'Espanya d'un nou model de finançament autonòmic, després de la moció conjunta plantejada pels grups municipals Socialista i Compromís (alternativa a una proposta inicial del PSPV-PSOE). El govern municipal ha fet valdre la seua majoria i ha rebutjat esta iniciativa de l'oposició, que plantejava donar suport a la proposta de l'executiu central, i que l'instava a "incloure, junt amb la proposta d'un nou model de finançament autonòmic, la condonació del deute que ha assumit la Generalitat a conseqüència de l'infrafinançament patit pels últims models de finançament".
El portaveu del Grup Municipal Socialista, Borja Sanjuán, ha defés la proposta i, per a això, s'ha fet ressò de l'acord aconseguit en el Pacte pel Finançament durant la legislatura passada en l'àmbit autonòmic: "Va ser molt difícil convéncer la resta de l'Estat del problema valencià, que s'assumira que hi havia un problema de finançament del conjunt de les autonomies i que era l'Estat el que havia de permetre que hi haguera un anivellament vertical. És a dir, que no tractava tant de com ens repartíem el pastís entre les autonomies, sinó que el pastís entre administracions estava mal dimensionat", ha subratllat. "Va ser també complicat aconseguir la unanimitat en el Pacte pel Finançament Just de totes les forces polítiques, de les universitats, dels sindicats, de la patronal. I hui la proposta que emana del Govern d'Espanya és pràcticament la proposta valenciana", ha assegurat.
Per part seua, la regidora Eva Coscollá, de Compromís, ha exposat "l'infrafinançament estructural històric" que patix la Comunitat Valenciana des de fa més de trenta anys. "Tenim les mateixes competències que la resta de comunitats autònomes, prestem els mateixos servicis públics, però ho fem amb menys recursos any rere any", ha denunciat, i ha afegit que "no es tracta d'un debat tècnic ni d'una qüestió puntual, sinó que és una anomalia que condiciona la capacitat de la Generalitat per a garantir sanitat, educació, servicis socials i inversió pública". "Sense un nou sistema de finançament just, un fons transitori d'anivellament i la condonació del deute derivat de l'infrafinançament, el País Valencià continuarà atrapat en un cercle d'asfíxia financera", ha assegurat.
El portaveu de Vox, Vicente Gosálbez, ha rebutjat la proposta del Govern Central i ha denunciat "el puzle gegantesc de descomposició nacional d'Espanya, en el qual ens plantegen com continuar pagant el sistema autonòmic, però davant el qual nosaltres preguntem com continuar pagant la divisió, el balafiament i la desigualtat; com continuar finançant eixe xantatge separatista que portem patint els espanyols 40 anys". "Este model autonòmic que debaten no és un model de gestió, és un model de submissió; un model que cedix sobirania per a conservar el poder, que ven Espanya per parts a canvi de vots en el Congrés", ha afirmat.
Finalment, el portaveu del grup Popular, Juan Carlos Caballero, ha manifestat també la postura contrària a la proposta, i ha argumentat que "després de 20 anys que duem infrafinançats no ens podem conformar els valencians, després de tant de maltractament, amb quedar-nos 2,2 punts per davall de la mitjana en el finançament, amb un projecte que no garantix la suficiència financera, que no corregix l'infrafinançament estructural i que ignora deliberadament els ajuntaments". "Esta ciutat –ha conclòs el regidor- després de 20 anys de maltractament i d'infrafinançament, mereix molt més que continuar conservant o acceptar les sobres del dinar que el Govern central ha preparat per als independentistes catalans".