Sandra Gómez anuncia el Gran Corredor Verd, un pla que farà que el sud de la ciutat "siga una nova façana" de València

Sandra Gómez, vicealcaldessa de l'Ajuntament de València, anuncia la creació del Gran Corredor Verd 'València 'Sud', una proposta per a la zona sud de la ciutat que té com a objectiu fonamental que "deixe de ser la posterior per a convertir-se en una nova façana". Gómez ha informat que la proposta "dotarà a la ciutat de qualitat urbana i paisatgística suficient perquè els barris del sud estiguen millor integrats a la ciutat".

El gran eix verd que proposa el govern del Rialto connectarà des del Parc Central, en el centre de la ciutat, fins al nou districte innovador de Vara de Quart i el nou llit del riu. Aquest gran eix farà que els barris de Raiosa, Malilla, Cruz Cubierta, Sant Marcelino, Camí Reial i Sant Isidre queden units per aquesta gran infraestructura verda fomentant els recorreguts a peu, reduint la contaminació i renaturalitzant la ciutat construïda. A més, generarà un matalàs verd entre la V30 i els diferents barris que reduirà el seu impacte visual i acústic, com així ho ha anunciat la vicealcaldessa.

A més, Gómez ha expressat que perquè la proposta es convertisca en una realitat l'Ajuntament de València convocarà un concurs d'idees amb la finalitat de trobar la millor des del plantejament a aquest repte. Aquest inclourà, en primer lloc, la revisió del PAI 4.2 Parc Central (la part que dóna a Sant Vicent i Malilla) i el PAI de Sant Marcelino, per a incloure els criteris de sostenibilitat i ciutat 15 minuts. Es mantindran els paràmetres urbanístics d'aquests. A més, la zona verda sobre les vies de l'AVE, perquè quede integrada en l'eix verd.

En tercer lloc, la zona de l'ampliació del cementeri, buscant una solució que compatibilitze aquesta ampliació amb la creació d'una zona verda. Es pot jugar amb les cotes per a la integració de cementeri i zona verda per exemple. D'altra banda, estudiar la possible reubicació de les cotxeres de l'EMT perquè Sant Isidre puga tindre una façana al nou llit amb un matalàs verd. I, finalment, incloure la previsió del soterrament de les vies de la línia C3 de rodalia que divideixen la zona sud de la ciutat. Alaquàs, Aldaia i Xirivella van signar un conveni en 2011 per al soterrament de les vies al seu pas per aquests municipis. S'hauria d'aprofitar aquesta circumstància perquè aqueix soterrament es prolongue fins a València, eliminant una de tantes barreres que ha creat el ferrocarril a la nostra ciutat.

Sandra Gómez ha aclarit que la nova proposta no suposarà cap retard per a les obres d'urbanització de Parc Central. El calendari d'ADIF estableix que com prompte es podria començar a urbanitzar en 2025, per la qual cosa tenim 4 anys de marge per a dur a terme la modificació (i el projecte d'urbanització i la reparcel·lació, que no està feta hui dia).

EL PROJECTE 'VALÈNCIA SUD': DESGLOSSAMENT

Situació actual.

En la zona sud de la ciutat existeixen diversos buits urbans, com així ho ha manifestat Gómez. En taronja, els que estan en marxa: PAI Enginyers, PAI Artilleria i PAI Camí Reial. En verd els que estan pendents: PAI Parc Central i Sant Marcelino. A més, a la ciutat existeixen altres projectes per desenvolupar, com per exemple la proposta de renaturalització del nou llit del riu Túria per a convertir-lo en un gran eix que forme part de la infraestructura verda de la ciutat.

Proposta desglosada del Gran Corredor Central 'València Sud'.

Recentment el govern del Rialto ha anunciat la reconversió del polígon Vara de Quart en un Districte innovador per a potenciar l'ocupació de qualitat a la ciutat i retindre i atraure talent (Imatge: morat). A més, la part sud de la ciutat s'ha utilitzat com el traster de la ciutat, col·locant les infraestructures que ningú volia a prop. Està per desenvolupar encara l'ampliació del cementeri municipal, i al costat se situen les cotxeres de l'EMT (Imatge: blau). D'altra banda, el soterrament de les vies de l'AVE va generar grans parcel·les en superfície destinades a zones verdes que no s'ha executat. A tot això se li suma que també es puguen trobar els parcs del Cementeri i de la Rambleta, que no estan ben connectats amb la infraestructura verda de la ciutat (verd).

D'altra banda, el planejament aprovat en el PAI Parc Central 4.2, la part que dóna a Sant Vicent, ha quedat obsoleta i presenta diferents problemes (Imatge: taronja):

Naus de Macosa

Les naus de Macosa es van mantindre com a record del passat industrial de la zona. No obstant això, el planejament actual les deixa dins d'una parcel·la escolar, quan aquesta tipologia no li serveix de res a la conselleria d'educació, i "el lògic és que es destine a algun equipament que puga gaudir tota la ciutadania", assegura Gómez.

Naus de Macosa.

Fumeral

El mateix ocorre amb un fumeral d'una antiga fàbrica. Queda inclosa dins d'una parcel·la escolar.

Col·legis rotonda

"Estem portant una important labor de recuperació d'espai públic en els entorns escolars per a millorar la seguretat i la qualitat de vida de l'alumnat i no obstant això el planejament actual envolta les parcel·les escolars de vials amb trànsit que a més els separa de les zones verdes", afegia la vicealcaldessa respecte als "col·legis rotonda".

Carrers estrets

Es planifiquen carrers molt estrets que queden entre edificis d'habitatges i la tanca del col·legi. Aquests carrers acaben sent "racons poc segurs pels quals ningú vol passar, incomplint a més la perspectiva de gènere", afig.

Reserva escolar

Aquesta zona té multitud de reserves escolars que acaben sent solars durant molts anys. "Estem duent a terme un estudi sociodemogràfic per a avaluar les necessitats reals d'aquestes reserves i poder negociar amb la Conselleria per a dedicar aqueix sòl a una altra mena de dotacions que són més necessàries per als barris", anuncia Sandra Gómez.

Superilles ubanes

A més, expressa: "estem implantant les superilles urbanes en diferents barris de la ciutat per a repartir millor l'espai públic". No obstant això, el planejament actual preveu carrers que no fan falta al no ser continuïtat de cap altra, que es poden eliminar i augmentar la superfície enjardinada.

Connexió espais verds

Els espais verds estan trossejats, connectats per un carrer estret. Els equipaments es disposen interrompent aqueixes zones verdes, impedint donar-los una continuïtat.

Habitatges existents

Existeix en la zona un edifici d'habitatges que està habitat i ben conservat. El planejament actual planteja la seua demolició. "S'ha de buscar una solució que mantinga aquesta edificació i evite expulsar de les seues cases a les famílies que viuen en ell", explicava Gómez.

Gasolinera i Creu Coberta

Segons marca el pla vigent, la gasolinera es trasllada al costat de la creu coberta, que continua quedant com a rotonda. Es té previst deixar Sant Vicent amb un únic sentit, per la qual cosa el nou planejament haurà de convertir en zona de vianants el sentit eliminat al costat de la creu perquè quede inclosa en una zona verda, mantenint la gasolinera on està.

Ecobarri

"Entenem que qualsevol nou desenvolupament que es planifique haurà de seguir les premisses per a ser un ecobarri. No podem no aprofitar totes les eines que existeixen en l'actualitat per a minimitzar l'impacte ambiental de la ciutat", declara la portaveu del PSPV a l'Ajuntament. Els ecobarrios minimitzen la demanda d'energia estudiant l'orientació dels edificis i fent-los eficients, i aprofiten els recursos per a generar part de l'energia que consumeixen. A més, tracten de completar el cicle de l'aigua gestionant les aigües pluvials o grises. No podem continuar construint ciutat com en el segle passat.

Bulevard

El bulevard García Lorca té un nombre elevat de carrils de circulació, i deixa l'espai verd en el centre. Aquesta disposició fa que l'espai verd quede trossejat a manera de rotondes, i que per a accedir al mateix calga travessar una avinguda. "Està demostrat que aquests bulevards no funcionen bé", expressava en la roda de premsa. Donen un millor resultat els que porten l'espai verd als laterals, al costat de les voreres, ja que milloren l'accessibilitat i es converteixen en vertaders espais de trobada. Un clar exemple és el passeig de Sant Joan a Barcelona. En els espais laterals podem trobar zones de descans, zones infantils, terrasses de bar...