Què passaria si València es quedara sense aigua durant tres dies? Cambra València ha presentat un informe que analitza les possibles conseqüències que patiria la capital del Túria en el cas que es produïra una interrupció eventual del subministrament d'aigua a la ciutat i la seua àrea metropolitana. Les conclusions: pèrdues de fins a 106 milions d'euros en termes de Valor Afegit Brut (només a València ciutat) afectant, especialment, al comerç, l'hostaleria i els servicis sanitaris.
L'informe, validat per experts del sector, detalla que el 82 % de l'aigua potable consumida a la ciutat és utilitzada per empreses, la qual cosa amplifica l'impacte econòmic d'una possible interrupció. A més, alerta de repercussions en sectors crítics com la salut pública, la seguretat ciutadana i el turisme. Només l'aprovisionament d'aigua embotellada per a ús domèstic suposaria un cost directe de 4 milions d'euros.
Davant este possible escenari, des de Cambra València s'ha fet una crida a totes les administracions i agents implicats amb l'objectiu que s'aborde l'aigua com un recurs estratègic de primer orde, ja que un fall "podria comprometre tant el benestar social, com el teixit productiu de València".
Quines mesures es podrien aplicar per a reduir l'impacte?
Els experts ho tenen clar: enfortir les infraestructures hídriques és primordial com una de les mesures preventives en un escenari, cada vegada, més exposat a les conseqüències del canvi climàtic, fallades elèctriques o episodis meteorològics extrems com una DANA.
“Encara que València disposa d'un dels sistemes de distribució més avançats i eficients d'Espanya, la seua vulnerabilitat davant certs escenaris de crisi exigix inversions urgents per a previndre i reduir riscos i una millor coordinació institucional”, han explicat des de Cambra València durant la presentació de l'informe.
D'esta manera, més concretament, es proposen mesures per a dotar d'una major resiliència a esta infraestructura, com:
- Diversificació de fonts de captació d'aigua.
- Reforç dels principals canals de subministrament en alta.
- Reforç dels sistemes d'emmagatzematge i la modernització tecnològica de les xarxes de distribució.
- Ampliació dels sistemes de pretractament i un major control sobre els abocaments al riu Túria i el Canal Xúquer-Túria.
- El desenvolupament d'infraestructures per dotar d'autonomia energètica a les dos plantes potabilitzadores que subministren aigua potable a la ciutat i tota la seua àrea metropolitana.
Les obres hídriques que planteja el nou govern valencià
El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, assenyalava, durant el seu discurs en què presentava el programa de govern, la necessitat de comptar amb infraestructures per a protegir la població. Preses, millores en barrancs com en la Saleta o en el Poio i noves construccions hídriques han marcat els objectius de legislatura, encara que ha assenyalat la necessitat de col·laboració amb el Govern central, que “no està realitzant estes millores”. Entre les infraestructures que ha reclamat es troben:
- Obres de laminació i millora del drenatge del barranc del Pozalet i de la Saleta.
- Condicionament del barranc de la Saleta.
- Obres d'enllaçament i drenatge en la Conca del Poio.
- Augment de la capacitat de drenatge transversal de l'A 3 en diversos punts com en el seu encreuament amb l'AVE o el barranc del Poio.
- Enllaçament dels trams més perillosos del riu Túria.
- Ampliació de la capacitat de desaigüe del llit del riu Túria. Reducció del risc d'inundació de la ciutat de València i de l'Horta Sud mitjançant l'ampliació de la capacitat de desaigüe del nou llit del Túria.
- Presa de Vilamarxant.
- Presa de Xest.
- Reparació urgent de la Presa de Forata.
La Generalitat elevarà del 45 % al 75 % la reutilització de l'aigua en l'àrea metropolitana de València
Per últim, cal destacar que la Generalitat, a través de l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals (EPSAR), incrementarà del 45 % al 75 % la reutilització de l'aigua depurada en l'àrea metropolitana de València amb una inversió d'1,4 milions d'euros, segons ha anunciat el vicepresident segon per a la Recuperació, Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicent Martínez Mus, durant la seua intervenció en el Dinar dels Guardes del Tribunal de les Aigües de València.
Tal com ha explicat, esta actuació permetrà aprofitar prop de 29 hectòmetres cúbics d'aigua regenerada a l'any, “deixant de perdre un recurs valuós i convertint-lo en motor de sostenibilitat, agricultura i recuperació ambiental”.
Martínez Mus ha destacat que “estos costos els assumix íntegrament l'EPSAR, no els ajuntaments ni els agricultors”, i ha afegit que “ho fem perquè creiem en una política hídrica moderna, responsable i compromesa amb els regants i amb el medi ambient”. El conseller ha explicat que l'increment de reutilització suposarà una despesa addicional de 513.000 euros respecte a la situació actual, amb un augment tant en els costos de regeneració com en els de bombeig fins als punts d'entrega, especialment en les instal·lacions de la Pobla de Farnals i Carraixet.