La devastadora DANA que va assotar València el 29 d'octubre de 2024 va deixar després de si no sols pèrdues humanes i materials, sinó també un impacte significatiu en el mercat immobiliari. Moltes persones es van quedar sense llar. La regla d'oferta i la demanda. Més gent busca pis el que significa que els preus s'encarixen.
En els municipis més afectats, els preus dels lloguers han experimentat un augment notable, impulsat per una combinació d'alta demanda i una oferta reduïda. No oblidem que parlem de poblacions que estan profundament afectades.
Persones que ho van perdre tot: les seues vides, els seus habitatges i els seus familiars... I que ara estan veient que si volen continuar residint en la seua localitat, han de pagar un preu molt més elevat.
Un panorama desolador per al poble valencià.
Segons dades recents, els lloguers han crescut fins a un 18% en estes àrees, mentre que l'oferta d'habitatges de lloguer ha caigut un 38%. Este fenomen, que contrasta amb les expectatives inicials d'un col·lapse del mercat, està redefinint el panorama residencial a la regió.
Habitatges per 800 euros sense reformar
Les immobiliàries estan convertint baixos comercials en habitatges per a llogar. Preu? 800 euros i en llocs com a Catarroja.
Però hi ha lletra xicoteta: encara no s'han reformat. La persona interessada ha d'esperar prop d'un mes per a poder llogar l'espai en les zones afectades per la dana. Que, lluny de rebaixar els preus, han aprofitat l'alta demanda per a encarir-los.
On han apujat els preus dels lloguers?
L'informe de la consultora Gloval, que analitza 75 àrees incloses en el Reial decret llei 6/2024, destaca que els municipis més colpejats per la DANA, com Alfafar, Catarroja, Paiporta, Aldaia, Sedaví, Massanassa, Alba i Beniparrell, registren els majors increments.
En estes localitats, les rendes han pujat entre un 2,42% i un 4% des d'octubre de 2024 fins a gener de 2025, superant l'augment mitjà de la província de València, que se situa en un 0,88%. Alfafar i Catarroja lideren el rànquing, amb un increment en l'oferta de lloguer superior al 20%, encara que els preus no han deixat d'escalar.
Segons Asicval, el preu mitjà dels lloguers en estes zones aconseguix els 800 euros mensuals, un 18,1% més que abans de la tragèdia.
Per què apugen els preus?
La clau està en la dinàmica d'oferta i demanda. La DANA va deixar molts habitatges inhabitables, reduint l'oferta de lloguer en un 38%, segons el 41,8% de les immobiliàries consultades per Asicval. Al mateix temps, la demanda ha crescut un 27,1%, ja que moltes famílies busquen romandre en les seues comunitats d'origen, on tenen arrels i xarxes de suport.
La gent vol continuar vivint en els seus llocs d'origen. Això té un preu (i molt elevat). Esta pressió ha tensionat el mercat, elevant els preus fins i tot en un context de recuperació.
Impacte en el mercat de compra i venda
No sols els lloguers han sentit l'impacte. El preu dels habitatges en venda en les zones afectades ha crescut un 18%, amb un cost mitjà de 171.428 euros, segons Asicval. L'oferta de venda, no obstant això, ha disminuït un 31,3%, la qual cosa reforça la tendència alcista.
Curiosament, el 62,5% de les immobiliàries assenyala que ni compradors ni arrendataris han mostrat un interés significatiu a conéixer si les propietats estan en zones inundables. Solament busquen tornar a transitar els carrers que un dia els van veure riure. Com si pogueren reconnectar amb tot el que van perdre.
Perspectives i desafiaments
L'encariment dels lloguers en les zones afectades per la DANA planteja reptes per als residents, molts dels quals enfronten dificultats econòmiques després de la catàstrofe. Mentre el govern i les comunitats autònomes avaluen mesures per a augmentar l'oferta d'habitatge assequible, com a incentius fiscals o la reconversió de pisos turístics, els experts advertixen que les solucions a curt termini són limitades.
La reconstrucció de les àrees afectades i la creació de nou parc residencial seran crucials per a estabilitzar el mercat.
Les zones de la DANA a València enfronten un mercat immobiliari en tensió, amb lloguers un 18% més cars i una oferta minvant. Municipis com Alfafar i Catarroja lideren esta tendència, reflectint la resiliència de les seues comunitats, però també els desafiaments d'accés a l'habitatge en un context de recuperació.
Pisos encarits i una població que lluita per mantindre's en peus.