La Generalitat Valenciana ha posat en marxa el Sistema de Parcs Metropolitans que connectaran l’Horta Sud en una sèrie de macro corredors verds que uniran municipis, i els faran més resilients contra el canvi climàtic. Es tracta d'infraestructures verdes que complementaran les obres hidràuliques del Govern d'Espanya. Però, en què consistixen els parcs inundables de València? Et contem tots els detalls.
1.500 hectàrees i 72 quilòmetres de corredors verds
El Sistema de Parcs Metropolitans abasta aproximadament 1.500 hectàrees i 72 quilòmetres de corredors verds distribuïts per tota l'Horta Sud. Es tracta d'una actuació estructural a mitjà i llarg termini, dissenyada per a assumir temporalment l'aigua en episodis extrems, reduir la velocitat d'escorrentia, afavorir la laminació d'avingudes i minimitzar danys en zones urbanes i rurals aigües avall. A més, es contempla la coexistència d'usos agraris i forestals, fomentant solucions basades en la naturalesa que reforcen la resiliència del territori i contribuïsquen a la sostenibilitat ambiental.
L'eix principal del sistema seguix el recorregut del barranc de Poio, des del seu naixement en la confluència de la A-3 i l'A-7 fins a la seua desembocadura en l’Albufera. Al llarg d'este corredor es desenrotllen dotze grans sectors amb funcions diferenciades, pensats tant per a la seguretat enfront d'inundacions com per a la creació de nous espais públics.
En Pla de Quart, amb 726 hectàrees, es concentra la laminació d'aigües en episodis extrems i s'inicia el corredor principal. Més avant, en Horteta a Torrent, es busca compatibilitzar la mobilitat ciclopedestre amb la seguretat enfront d'inundacions, convertint-se en un punt clau per a la gestió hidràulica i per a la creació de nous parcs en un nucli urbà densament poblat.
Sectors com Picanya i Cotelles s'incorporen ara al sistema per a reforçar la laminació aigües avall i obrir pas cap a Paiporta, on es desenrotllarà un gran parc urbà de renaturalització amb un fort component simbòlic vinculat a l'efecte de la DANA.
En la pedania de La Torre i els municipis de Benetússer, Alfafar i Sedaví, s'intervé en unes quaranta hectàrees per a corregir la falta històrica d'equipaments i consolidar la connectivitat urbana. El corredor es prolonga per Catarroja i Massanassa, combinant protecció hidràulica amb nuclis productius, i es connecta finalment amb el Parc Natural de l’Albufera.
A Quart de Poblet i Manises, els sectors vinculats al llit del Túria permeten enllaçar el sistema metropolità amb el Jardí del Túria i el Parc de Capçalera, millorant la convivència entre espais verds i teixits residencials.
De moment, ja s'han presentat com seran dos mega corredors verds de l'Horta Sud de València, que connectaran municipis com Mislata, Paterna, Alfafar, Catarroja o Benetússer.
Paiporta, Massanassa, Benetússer, Alfafar i Catarroja, units per un corredor més gran que el Jardí del Túria
La Generalitat Valenciana transformarà l'àrea metropolitana de València amb un megacorredor verd per l'Horta Sud. 180 hectàrees que beneficiarà a més de 100.000 veïns de sis municipis. Una "gran corona verda" que no només protegirà davant d'inundacions, sinó que comptarà amb zones d'oci i esplai.
Este parc gegant s'estendrà al llarg de la CV-400, coneguda com a Avinguda del Sud, formarà part del futur Sistema de Parcs Metropolitans i recuperarà espais degradats per la DANA, però també millorarà la qualitat ambiental de la zona i crearà un nou pulmó natural per als municipis de l'entorn.
Per la seua dimensió i abast territorial, el projecte se situa en una escala comparable a l'emblemàtic Jardí del Túria, considerat un dels majors parcs urbans d'Espanya i un dels referents de l'urbanisme verd en Europa.
Els detalls del projecte
Una part important de la intervenció es concentrarà en els sectors de Cotelles i Paiporta Nord, on s'habilitaran zones d'acumulació d'aigua dissenyades específicament per a reduir l'impacte de futures riuades. Estes àrees funcionaran com a parcs inundables, és a dir, espais preparats per a emmagatzemar aigua en moments de pluges intenses, però que durant la resta de l'any podran utilitzar-se com a parcs i zones verdes per al gaudi de la ciutadania.
El pla contempla també la creació d'àmplies superfícies arbrades, praderies naturals i possibles làmines d'aigua que contribuiran a millorar la biodiversitat de l'entorn. Estes zones humides podrien convertir-se en refugi per a aus i altres espècies pròpies de l'horta valenciana, ajudant a recuperar l'equilibri ecològic d'un territori molt transformat per la urbanització i les infraestructures.
A més, es preveu la construcció de dics de protecció en les proximitats d'alguns nuclis urbans. Estes infraestructures estaran integrades en el paisatge i comptaran amb zones verdes i espais pensats com a refugis climàtics, capaços d'oferir ombra i confort tèrmic durant els episodis de calor extrema cada vegada més freqüents.
El corredor verd tindrà també un marcat caràcter metropolità, ja que un dels seus objectius principals és reconnectar municipis molt pròxims entre si però actualment separats per grans infraestructures viàries. Per a aconseguir-ho, el projecte contempla la creació de passejos per a vianants, carrils bici i una xarxa d'itineraris que recuperarà antics camins tradicionals de l'horta valenciana.
Entre les actuacions previstes destaca la creació d'una ciclovia que enllaçarà Paiporta amb València, una distància de tot just cinc quilòmetres, utilitzant el pont de la Solidaritat. Esta connexió facilitarà els desplaçaments sostenibles entre els municipis de la comarca i la capital, fomentant l'ús de la bicicleta i els trajectes a peu.
El Jardí del Túria creix cap a Mislata, Paterna i Quart amb un corredor verd que quadruplica el Parc de Capçalera
D'altra banda, la Generalitat Valenciana projecta ampliar el Jardí del Túria més enllà del Parc de Capçalera amb un nou corredor verd de 2,5 quilòmetres i 80 hectàrees de superfície, una extensió equivalent a aproximadament 50 camps de futbol que beneficiarà directament a prop de 300.000 persones de l'àrea metropolitana de València. Una actuació d'envergadura que no sols prepara la ciutat davant de possibles inundacions, sinó que transforma la imatge de la capital del Túria. I és que la seua extensió quadruplicarà la del parc de Capçalera.
El pla contempla la recuperació d'una zona degradada de l'antic llit del riu Túria, utilitzada durant anys com a depòsit d'excedents de terra després de la construcció del nou llit i afectada posteriorment per inundacions. L'objectiu, ara, és reconvertir este espai en un gran bosc metropolità que connecte la ciutat amb municipis com Mislata, Paterna i Quart de Poblet.
Així serà el projecte
El projecte es dividix en dos grans sectors. El sector 18, de 45 hectàrees, tindrà un caràcter més urbà i es repartirà entre València i diversos municipis de l'entorn, configurant-se com un segon Parc de Capçalera, però amb major extensió. Per la seua part, el sector 17, amb unes 40 hectàrees, es desenvoluparà principalment en el terme municipal de Quart de Poblet i en menor mesura en Paterna.
El disseny inclourà zones de descans, praderies i espais per a activitats a l'aire lliure, a més d'àrees específicament destinades a la recuperació de la biodiversitat. També es crearan làmines d'aigua per a afavorir la presència d'avifauna i es buscarà la integració amb les hortes confrontants.
Com a element vertebrador d'este parc, la Generalitat planteja un gran passeig per a vianants i un tram de carril bici anular que discorrerà entre València i Quart de Poblet, salvant el nou Túria per mitjà d'una passarel·la que permetrà la connexió ciclista entre el sud i el nord de l'àrea metropolitana. Així mateix, també hi haurà connexió, per mitjà de ramals, amb Paterna i altres municipis.
El projecte també contempla la reposició i reutilització dels assuts de Rascanya i Favara, este últim desaparegut a conseqüència de les obres del pla Sud.
Així mateix, s'habilitaran un conjunt d'itineraris per a vianants “que permetran l'accés des dels nuclis de població pròxims, al mateix temps que es recuperen connexions ancestrals”, tals com l'antic Camí de Campanar de Paterna, el Camí de l'Alter de Quart de Poblet o el Camí del Pou del Quint de Mislata.