València

Lliurament dels Premis Rei Jaume I

4 minuts

premios-jaume-i

L'alcalde de València ha obert amb la seua intervenció l'acte de lliurament de la 29 edició dels Premis Rei Jaume I, que han rebut Fernando García Martín (Recerca bàsica); Carmen Herrero Blanco (Economia); Josep Dalmau Obrador (Medicina clínica); Anna María Traveset (Protecció del medi ambient); Susana Marcos Celestino (Noves tecnologies) i Alicia Asín Pérez (Empreniment). En aquest lliurament, celebrat a la Llotja dels Mercaders i presidida per la seua Majestat la Reina Leticia, Joan Ribó, ha reafirmat l'aposta de la nostra ciutat per convertir-se en un referent mundial en l'àmbit alimentari i contribuir a un món millor.

"València ha fet una aposta clara per a mostrar al món que és una ciutat acollidora, plena de valors i interessada a contribuir al ben comú. Volem continuar sent referent mundial en l'àmbit alimentari a través del desenvolupament d'un pla triennal i la creació d'un Centre Internacional d'Alimentació Sostenible. Una causa global per a la qual comptarem amb la complicitat d'institucions sensibilitzades en la tasca de fer cada dia un món millor", ha afirmat l'alcalde de València en l'acte de lliurament dels Premis Rei Jaume I que aquest matí ha acollit, com és habitual, la Llotja de València, i que en aquesta ocasió ha presidit Sa Majestat la Reina Letizia.

El màxim responsable de l'Ajuntament de València, institució que patrocina un dels guardons, el corresponent a impuls de les noves tecnologies, ha destacat en la seua intervenció que els Jaume I, que arriben a l'edició número 29, converteixen la nostra ciutat "en el lloc de reconeixement del talent, del treball que mou el progrés social, l'avanç de la humanitat, de l'esforç que ajuda a guarir o tractar malalties, a crear oportunitats, que analitza i descobreix, que desenvolupa i fructifica en aportacions que contribueixen a frenar processos en la naturalesa que ens condueixen al desastre", per a postil·lar que són uns guardons "útils i importants perquè la nostra societat siga més justa i el món que ens toca viure, un lloc millor".

Ha afegit que València s'ha pres "molt seriosament" eixe objectiu en diferents àmbits entre els quals ha destacat el protagonisme que enguany ha tingut la nostra ciutat a partir de la seua elecció com a Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible. Joan Ribó ha recordat la recent Cimera Internacional d'Alcaldes, "en la qual representants de tot el món han debatut, compartit i fet propostes sobre alimentació i salut, sobre mesures per a pal·liar la fam, i alhora l'obesitat que es pateix en molts països desenvolupats, sobre seguretat alimentària i canvi climàtic, sobre el dret de tot ésser humà a alimentar-se d'una forma digna i saludable".

Joan Ribó ha expressat la seua felicitació als guanyadors d'aquesta nova edició dels Premis Rei Jaume I, en la qual, per primera vegada, el nombre de guardonades supera al de guardonats, i ha expressat la seua satisfacció per tenir a València "un planter d'homes i dones que treballen amb esforç per a crear unes millors condicions de vida, superant els obstacles als quals s'ha d'enfrontar encara la investigació al nostre país".

En aquest sentit ha assegurat que "l'excel·lència científica necessita iniciatives privades que la facen competitiva, però també necessita una correcta inversió pública perquè l'objecte d'investigació sempre revertisca sobre el ben comú. Invertir en investigació és invertir en futur, en qualitat de vida, en ocupació de qualitat i en oportunitats per als nostres joves."

S'ha referit a la Llotja com a "símbol de l'esplendor històrica de València, que vol ser també ser símbol d'acolliment de la ciència, la tecnologia i la investigació del segle xxi", per a ressaltar finalment que "València és una ciutat emprenedora, acollidora i diversa, sempre oberta al diàleg, que és l'única manera de construir un futur millor entre tots i totes".

L'ARRELL DEL NOSTRE FUTUR

En nom dels premiats ha intervingut Carmen Herrero Blanco, guardonada amb el premi d'Economia, qui a més d'agrair la distinció ha assenyalat que "històricament en el nostre país el finançament de la recerca ha sigut substantivament públic, però les retallades en finançament públic dels últims anys han afectat doblement: per la reducció efectiva dels pressupostos, i per la falta de criteris en la seua distribució. I, a diferència de l'ocorregut en altres països, la inversió privada segueix contribuint de forma molt escassa a la generació del coneixement. Aquestes no són bones notícies, perquè el coneixement, la recerca i la innovació constitueixen l'arrel del nostre futur."

El president de la Generalitat, Ximo Puig, que ha intervingut a continuació, ha ressaltat que "pocs reconeixements són tan importants com els científics". S'ha referit a la importància del dubte "per a avançar contra el fanatisme", i a "la llibertat de pensament i de contrast de les experiències, de la qual sorgeixen les millors solucions possibles. Raonem, dubtem , i no ens donem per vençuts, i fem prevaldre l'hegemonia de la raó en una Europa conviscuda que ens ha fet millors a tots." També , com anteriorment havia fet Vicente Boluda, vicepresident de la Fundació Rei Jaume I, Puig ha advocat per un Pacte d'Estat per la Ciència, i ha demanat que en els moments difícils fem gala de "racionalitat i sentiment; cap i cor."

La seua Majestat la Reina Leticia ha tancat les intervencions amb unes paraules en les quals ha glossat de forma breu la biografia i mèrits de cadascun dels premiats , després d'expressar en llengua valenciana la seua alegria de tornar a València "per a reconéixer l'esforç, el talent i l'excel·lència. Per a agrair els valencians el seu compromís amb l'esperit emprenedor, amb l'impuls a la ciència, a la tecnologia i la innovació".

Més endavant ha ressaltat que tots els premiats en aquesta edició dels Jaume I "han expressat el seu desig d'emprar la dotació del guardó per a millorar el contracte d'algun becari, arreglar el laboratori o reinvertir el guanyat en seguir fent ciència, a continuar investigant, en no deixar d'emprendre.". En la part final de la seua intervenció ha destacat el paper de l'educació "com a instrument essencial de desenvolupament, cohesió i inclusió social".