En Poblats Marítims el preu del lloguer ha augmentat un 1,1% en l'últim trimestre. Només en un mes, un 0,5% més. És també un dels barris on més ha descendit la població: ha perdut una mica més de 1.000 veïns en un any, un 1,9%. És el que s'extrau en creuar les dades del Padró Municipal de 2019 amb el lloguer mitjà oferit per idealista; la població descendeix per primera vegada a València des de 2015 i, especialment, en aquells barris en els quals el lloguer experimenta majors pujades.El lloguer mig més alt de la ciutat se situa a Ciutat Vella. En el centre històric del Cap i Casal costa 10,5€ el metre quadrat cada mes, uns 945 euros un pis de 90 metres quadrats. És també un dels districtes en els quals descendeix la població, encara que de manera menys acusada: un 0,7% menys.
L'Olivereta, Patraix i Jesús són barris tradicionalment obrers, amb preus més moderats que el centre de la ciutat. No obstant això, amb l'augment dels lloguers a Ciutat Vella, Extramurs i Eixample, cada vegada pugen més també en els barris confrontants. Així, Patraix ha experimentat una pujada de 2,6% l'últim trimestre, alhora que perdia un 0,3% de veïns.S'ixen de la tendència habitual els districtes de Campanar, Benicalap i Rascanya. Malgrat augmentar el preu mitjà dels seus lloguers, són els únics tres districtes dels 17 principals que augmenten la seua població. Campanar, que està immers en un procés de revaloració per la venda del Mestalla i reurbanització de zones, ha experimentat una pujada del 15,2%, la més alta de la ciutat. Malgrat això, ha guanyat quasi 200 nous veïns, un 0,5% més.València va començar a perdre població de manera acusada un any després de l'esclat de la crisi econòmica, en 2009. Llavors es va aconseguir el màxim de 815.440 habitants. 781.266 és el mínim aconseguit en 2015, 28.000 persones menys. Va ser llavors quan va començar a remuntar a raó de quasi 4.000 nous veïns a l'any, fins ara. En 2019 s'ha trencat aqueixa tendència i s'ha iniciat l'any amb 795.736 persones empadronades en el Cap i Casal.