L'hostaleria, la restauració, l'oci nocturn i el sector d'esdeveniments i servei d'àpats de la Comunitat Valenciana s'ha sumat aquest dijous a la jornada de protesta nacional per a exigir un pla de rescat directe amb ajudes tant del Govern com de la Generalitat i ajuntaments, davant les últimes restriccions, els mesos de "tancament encobert" i la "sagnia" de treballadors que es veuen abocats a l'atur, a les portes d'una campanya de Nadal que temen caòtica.
"Ens estan deixant morir lentament, perillen 10.000 empreses valencianes", ha alertat el president de la Federació d'Hostaleria de València (FEHV), Manuel Espinar, en roda de premsa en l'Ateneu abans de la concentració en la plaça de la Verge, al costat de representants de bars, restaurants, banquets, pubs i discoteques.
Sota el lema 'Sense ajuda ens arruïnen', els hostalers han eixit al carrer en tota Espanya per a alertar de la seua situació alarmant i reclamar el pagament de la Seguretat Social dels autònoms i el cost d'assumir als treballadors al novembre, després del toc de queda i la limitació d'aforaments i de reunions a sis persones.
"Diem 'ja n'hi ha prou', estem molt cansats d'aquest maltractament", ha denunciat el portaveu després de la reunió que van mantenir aquest dimecres amb la consellera de Sanitat, Ana Barceló, a pesar que ella no té "cap competència" en hostaleria. Exigeixen així que els atenga el 'president' de la Generalitat, Ximo Puig, i el conseller d'Economia, Rafa Climent, els qui "tenen la clau".
Al seu judici, el govern valencià actua "sense consens i sense coneixement" de la seua situació, en decretar totes les restriccions "a les portes del cap de setmana" deixant-los sense capacitat de reacció i amb el personal i les reserves per als esdeveniments contractats. L'última resolució de Sanitat es va aprovar precisament divendres passat.
10.000 LOCALS EN PERILL
Tot això els suposa "treballar a pèrdues i que els tancaments es vagen succeint: perillen el 30% dels locals de l'hostaleria, 4.000 a la província de València i més de 10.000 en la Comunitat". "Sense les barres per a consumir estem en la més absoluta ruïna", ha lamentat el titular de la FEHV.Els hostalers senten que són "el boc expiatori d'aquesta pandèmia" i urgeixen a les administracions al fet que imiten els plans de rescat d'Alemanya o França, així com l'autonòmic de Múrcia, per al que han lliurat el seu manifest a la delegació de Govern en la Comunitat i a les subdelegacions provincials.
En tot cas, insisteixen que la seua lamentable situació no és puntual i la porten arrossegant des de la desescalada, malgrat els "petits moments d'efervescència a l'estiu", amb el que les empreses que continuen obertes és perquè tenien diners de sobres prèviament o perquè han anat consumint els crèdits: "Estem pràcticament en un caos financer per a les pròximes setmanes".
I tornen a posar l'accent que els bars i restaurants "no són focus de contagi" i en què el seu tancament suposa que "es multiplicaran les festes il·legals i els botellons". "Els sopars ja pràcticament les hi han carregat, de dilluns a dijous tenim tot buit, i si arriba a Nadal sol ens quedarà la franja del menjar", ha advertit el president de la patronal.
Si tot segueix així, la solució que creuen que els queda és directament el tancament, ja que "anar a més pèrdues és impossible", la qual cosa suposaria que els 155.000 treballadors del sector en la Comunitat podrien anar a l'atur. Reclamen així que el Govern derogue l'obligació de mantenir ocupacions durant sis mesos per ERTO per a disposar de més flexibilitat.
Una de les indústries més afectades és la de la "felicitat", com alerten des de la Federació d'Oci, Turisme, Joc, Activitats Recreatives i Indústries Afins (Fotur), "en col·lapse financer i a punt de tirar la tovallola i anar directament al tancament".
Sales de festa, ball, discoteques, pubs, cafés-concerts o teatres, tablaos, salons d'esdeveniment i celebracions, locals de joc, festivals, esdeveniments i espectacles... fins a 862 empreses de la Comunitat "esgotades financerament". Segons els seus càlculs, entre totes han suportat aquests mesos uns costos d'estructura de 53,34 milions, la majoria amb recursos propis i préstecs, per la qual cosa demanen ajudes de 12.000 a 75.000 euros per establiment.
PLA DE RESCAT
El pla de rescat que exigeix el conjunt del sector inclou ajudes directes de 80 milions a fons perdut per a la supervivència d'empreses i autònoms, al costat d'eliminació o reducció del pagament dels lloguers de locals durant el període de tancament o restriccions.En matèria d'impostos, demanen una baixada de l'IVA al 4% i que no es creen nous ni es pugen els directes o indirectes, així com la supressió del pagament de taxes (terrasses, escombraries i clavegueram) i bons de consum en establiments amb avantatges fiscals.
També sol·liciten noves línies de finançament específic i microcrèdits a empreses del sector avalades per l'Estat, a més de moratòries en els préstecs hipotecaris i flexibilitzar les condicions dels crèdits ICO mitjançant l'ampliació dels períodes de carència de la devolució i del termini d'amortització.
En l'àmbit laboral, urgeixen a exonerar les cotitzacions a la Seguretat Social i a ampliar els ERTO durant 2021. I posen l'accent en la necessitat d'un pla estratègic per a la gastronomia i l'oci i que es reobrin totes les activitats d'oci nocturn.
Unes altres de les seues peticions són campanyes de reactivació del consum, promoció turística i publicitàries, l'aplicació dels fons europeus de reconstrucció, mantenir la flexibilitat de baixada de potència i reduccions de costos en subministraments d'energia (electricitat, aigua o gas), agilitar els processos administratius i de concessió de llicències i més coordinació entre administracions.