Feminista, activista LGTB. Idealista, republicana i socialista... parlem d'Isabel García, Diputada en la Diputació de València. Des de la seua àrea, joventut i Esports i Igualtat, dedica minut a minut a donar-li un enfocament completament renovat on sobretot destaque una societat més justa i igualitària. Però sens dubte el millor és dedicar uns minuts a parlar amb ella per a conéixer la labor que fa al capdavant de la seua àrea.
Quin balanç fa d'este temps de gestió?
El balanç és positiu i satisfactori en totes les àrees però, sobretot, en la d'igualtat perquè era una que no existia. És nova en esta legislatura i s'ha convertit en un dels eixos de la política d'este govern. Hem tingut l'oportunitat de treballar amb els ajuntaments conceptes com a igualtat, lluita contra la violència de gènere... s'han engegat ajudes a associacions de dones, estem engegant el pla d'igualtat en tots els municipis, s'està realitzant el de Diputació que tampoc hi havia. Ací el balanç és molt positiu perquè apliquem transversalitat en les polítiques i portem també la igualtat a l'esport i la joventut. Són prou complementaris i els resultats són molt bons.
Com es trasllada la política d'igualtat al món de l'esport i la joventut?
En el cas de joventut vam engegar l'any passat un programa 'Àgora amb la Dipu' que consistia a ajuntar a joves de diferents associacions i els formàvem en temes com la igualtat, la diversitat, la salut sexual... i d'esta manera es converteixen en persones que 'treballen' dins de cadascun dels ajuntaments impartint eixa formació a la gent de la seua edat, en col·legis o instituts i altres moviments associatius. Este projecte té continuïtat en este 2017 i estem esperant tenir un curs per a dotar-los de titulació com a monitors de temps lliure o gestors de moviments associatius... També hem engegat un projecte amb la UNESCO, amb la unitat d'igualtat, en la qual participen joves valencians i argentins i són ells els que proven el que hi ha en la xarxa, els perills amb els quals es troben en les xarxes...
En esports, a més d'organitzar jornades o congressos com el Congrés Estatal Dones i Esport, s'ha canviat el sistema de subvencions i ara es dóna molta més importància als equips femenins. De fet, ens hem marcat tres objectius bàsics: treballar amb l'esport base, esport femení i el participatiu.
Arribarà un moment en el qual la discriminació positiva que ara es fa desaparega perquè homes i dones són iguals?
No ho sé. Diuen que la desigualtat salarial tardarà 70 anys, no tinc moltes esperances. El que si que crec és que amb l'ajuda de les institucions, dels mitjans de comunicació, de les empreses, fent valdre el treball de les dones crec que es pot reduir la bretxa. Per exemple, en el món de l'esport poques són les dones que quan acaben la seua carrera professional segueixen vinculades al món de l'esport perquè no se'ls obrin les portes dels clubs o les federacions. Per a corregir tot açò cal treballar visibilitzant la realitat, d'ací la importància de congressos com el que es va celebrar. Universitat, clubs... però l'important és que les conclusions es duguen a terme. Sabem on estem, els grans problemes, però ara cal saber que fer (recolzar en els mitjans, treballar amb empreses i patrocinis, treballar esport base, que les xiques tinguen referents xiques i que pots arribar a ser professional i després seguir vinculada al món de l'esport). Cal treballar en açò i dins de dos anys fer una nova reunió per a veure que s'ha corregit després d'engegar diverses accions...
Què és el que queda per fer en els dos pròxims anys de legislatura?
En esports, seguir treballant en la línia de corregir les desigualtats, potenciar l'esport base que és importantíssim i seguir recolzant en la mesura del possible a les federacions com aglutinadores de tots els clubs de la província.
Joventut, és complicat perquè tenen molts problemes que no podem resoldre des de Diputació perquè no tenim competències en tot, però a través de subvencions i del programa Ciutat Jove intentem que en els municipis els diners que reben, ho destinen a accions molt concretes que vagen dirigides al fons salarial juvenil, la creació de llocs de treball, creació d'espais perquè es reunisquen...
En igualtat consolidar l'engegada dels plans d'igualtat, seguir treballant amb les associacions com fins ara, fomentar en la mesura del possible la lluita contra la violència de gènere...
En política estic des de quasi els 14 anys. Me'n recorde que m'escapava de classe per a anar a les manifestacions i com era la més xicoteta m'amagaven perquè la policia no tinguera represàlies contra mi. Les primeres manifestacions a les quals acudia era contra la prohibició de l'avortament... la veritat és que sempre he sigut activista, activista feminista i activista LGTB. En política vaig començar de forma més activa fa uns 6 anys que vaig formar part de l'executiva provincial del PSPV-PSOE i allí portava tota la part d'igualtat i LGTB. Després un dia em van proposar anar en les llistes per a l'Ajuntament de Xirivella i vaig dir que sí i després em van oferir ser diputada provincial i vaig dir que sí i ací estic.
Com es compagina ser diputada amb ser regidora?
La veritat és que és molt complicat perquè la Diputació et lleva molt temps de dedicació en el teu poble però es compagina llevant-li hores al somni, a la família, al descans, als amics i amb la complicitat dels teus companys en l'ajuntament si no seria impossible. En el cas de Xirivella, cobrim els caps de setmana per torns i així podem descansar però amb l'activitat de Diputació quasi sempre em toca recórrer a algun company que em cobrisca.
Val la pena tant sacrifici?
A voltes m'ho pregunte, sobretot quan tens dies dolents però compensa l'esforç quan veus els resultats. Quan fas un Feminari com el que vam fer l'any passat a València i acudeixen quasi 500 dones i tens dos dies intensos parlant de feminisme, quan eres capaç de fer plans d'igualtat per a municipis que no hi havia (el 90% d'ells no tenia i ara ho hem rebaixat al 70%), quan vas a una Mancomunitat i els ajuntaments et diuen que des que està el pla d'igualtat han canviat fins a la forma de treballar i s'ha dinamitzat tot... al final totes eixes coses són les que et fan dir que val la pena.
Sou polítics que els agrada estar pendents del que passa en l'àrea que controleu...
Som polítics gestors, alguna cosa atípic, estem molt damunt del treball que fan els assessors. En el meu cas tinc una assessora en l'àrea d'igualtat, en l'àrea d'esports una directora tècnica i una secretària que fa de tot. Estem molt en el carrer, en els ajuntaments. La meitat del dia ho dedique a rebre a associacions, a clubs, a joves... la mitjana és de 4-5 reunions al dia, ajuntaments, fins i tot del PP, que et diuen que mai havien entrat, clubs, associacions de dones, federacions... Un dels dies més bonics que he viscut va ser el primer dia que van entrar en Diputació les associacions de dones, quan van entrar les vam rebre en el Saló de Reina. Ens van explicar tot el que havien treballat durant 20 anys i ningú els havia escoltat mai. Ara tenen subvencions, no és molt però fins ara ho pagaven de la seua butxaca. Va ser molt bonic també el 25 de novembre de 2016, vam engegar els premis Celia Amorós, i va vindre ella. Feia tres anys que no eixia de casa per la seua malaltia i quan obrim la porta i la vam veure em vaig posar a plorar, no l'esperàvem perquè la seua família ens havia dit que no vindria. En entrar tota la sala es va posar en peus, aplaudint. Era la primera vegada que Celia rebia un reconeixement per la seua labor, mai ningú li l'havia fet malgrat ser una de les mestres, al costat d'Amelia Valcárcel, del feminisme.
Quin és el canvi que heu provocat en la Diputació?
Acabar amb el servilisme i el besamans. Crec que la satisfacció més gran és que açò s'ha acabat. Ara hi ha convocatòries de subvencions i pot entrar tothom. És una satisfacció, te'n vas a casa amb una bona sensació. Ens ho reconeixen tots, a més t'ho diuen, ara la relació és de la teua a la teua. No t'ho manifesten obertament però si t'agraeixen que els parles del teu al teu i que sigues franc, si es pot es concedeix el que demanen i si no s'explica, diem la veritat perquè de res val prometre coses que no pots complir.
Tenim una mitjana de quatre reunions al dia. Els dilluns i els divendres al matí intente deixar-me'ls per a l'Ajuntament de Xirivella i, si a la vesprada en Diputació no tinc gens, també doncs les comissions i els plens són a les vesprades.
Personalment no em queda molt temps, ja que els caps de setmana l'àrea d'esports és quan més treballa. Quan em queda algun dia lliure ho dedique a caminar, a descansar... al final ens ha tocat fer un pacte amb les amigues i posar un dia al mes per a veure'ns. La vida m'ha canviat des que estic en Diputació en tots els sentits, però canvia per a bé. La satisfacció de veure a la gent contenta perquè l'has ajudat a fer realitat un projecte que tenien al cap o que els agraïsques el treball que fa anys que realitzen, o els clubs o esportistes t'agraïsquen l'ajuda fan que tot siga més suportable.
Em compensa perquè des de molt jove tinc present la idea de societat que m'agrada i quan tens la possibilitat d'engegar açò pel que portes lluitant tota la teua vida... és ara o mai. El meu model de societat és una societat igualitària, més justa una societat on la diversitat tinga el reconeixement del valor de la diferència com a enriquidora de la ciutadania però sobretot em quedaria amb la justícia i la igualtat.
Quin és el gra d'arena que a Isabel li agradaria deixar en Diputació?
No em donarà temps en només quatre anys a fer tot el que pretenc, necessitaré una prologa de quatre anys. M'agradaria que quedara el fet que he sigut capaç d'engegar una xarxa de municipis contra la violència de gènere, per haver resolt les injustícies amb les associacions de dones, les que hi havia en l'àrea d'esport (que tothom tinga les mateixes oportunitats i no hi haja servilisme), el Sona la Dipu al que li hem girat com un mitjó perquè el projecte era bo però estava mal gestionat. Sabem que hem de treballar amb 4 anys però el que volem és consolidar projectes, que passe el que passe en les pròximes eleccions hi haja coses que no canvien perquè són projectes que la ciutadania ho demande.