Amb motiu del segon aniversari del tràgic incendi de Campanar (que es produí el 22 de febrer de 2024) l'Observatorio de Nuevos Riesgos de Incendio ha realitzat una enquesta sobre la percepció de la ciutadania valenciana respecte a la seguretat en les façanes dels edificis. Els resultats mostren que el 94,6% dels valencians se sent preocupat per l'ús de materials que puguen afavorir la propagació del foc, xifra superior a la mitjana nacional del 91%; mentre que el 88,2% reclama una normativa més estricta per a impedir l'ús de components combustibles, especialment en edificis de gran altura i d'ús sensible com hospitals, col·legis o residències de majors.
Per a aprofundir sobre este tema i saber si estem millor preparats per a evitar que incendis com el de Campanar tornen a ocórrer a la ciutat de València, hui parlem amb Andrés Pedreira, director de l'Observatorio de Nuevos Riesgos de Incendio.
Tenint en compte l'aniversari de l'incendi de Campanar, quines lliçons s'han aprés i què ha canviat des d'aleshores en matèria de prevenció i seguretat contra incendis en edificis?
El més important, gràcies a iniciatives com la de l'observatori, en el que elaborem un manifest per a canviar la normativa i que va ser validat i refrendat per 22 associacions a nivell nacional, traslladat al Ministeri i després al Congrés de Diputats i al Senat, és que s'ha posat en marxa una revisió del Codi Tècnic. Eixa revisió ja s'ha elaborat, s'ha posat a informació pública i el període d'al·legacions ha finalitzat.
És fonamental comptar amb un marc normatiu, perquè solament en conscienciació o percepció de risc no és suficient, ja que els ciutadans desconeixen com són els materials i eixe fet dificulta el canvi. Necessitem una normativa que secunde estes mesures. Eixa normativa existix: és el Codi Tècnic de Verificació, el document bàsic de seguretat contra incendis, que va patir una última revisió després de l'incendi de la torre Grenfell en Londres.
El gran problema és que Espanya es va quedar a la cua en exigències respecte a la resta d'Europa, sent el país menys exigent. Fins i tot països com Romania, sense haver tingut un incendi com el de València, modificaren la seua normativa l'any passat amb majors requeriments.
En l'enquesta, un alt percentatge dels valencians reclama una normativa més estricta, és això el que s'aconseguirà? Quins canvis implicarà?
El que canviarà és que ja no es podran utilitzar materials combustibles en aquells edificis que considerem d'alt risc.
Més enllà de la normativa, quin paper haurien de jugar promotors, arquitectes i comunitats de propietaris?
El paper del promotor i de l'arquitecte és fonamental: han d'optar per materials que no siguen combustibles. Existixen solucions estètiques equivalents als materials tradicionals i amb la mateixa eficiència energètica. El problema ha sigut que històricament s'han utilitzat materials combustibles, i canviar este paradigma portarà temps, però la normativa podrà impulsar el canvi des de l'arrel.
L'enquesta indica, a més, que el 94,6% dels valencians mostra preocupació per l'ús de materials combustibles en edificis, com s'interpreta esta dada?
El ciutadà percep que els materials combustibles representen un greu risc, però moltes vegades no pot identificar-los. Per a ajudar en açò, des de l'observatori hem creat una guia visual que permet reconéixer els materials i distingir si són combustibles o no.
La guia es pot consultar en la pàgina web de l'observatori.
Estem millor preparats per a evitar un incendi com el de Campanar?
Encara no estem preparats. Des de l'incendi, la rehabilitació d'edificis ha crescut, i molts se seguixen fent amb materials combustibles, cosa que és un greu problema. La normativa d'augment només està en esborrany i mentre no s'aprove estem sense empara.
A més, l'esborrany actual té problemes: els assajos a gran escala dels materials es basen en un estàndard britànic que ja no s'utilitza en edificis alts a Anglaterra ni a Escòcia. Això genera un problema de referència normativa i, a més, potencia un mercat fora de la Unió Europea, cosa que dona avantatge a fabricants britànics sobre els europeus. Volia emfatitzar que això no només presenta problemes de seguretat, sinó que també afavorix fabricants fora de la UE, cosa que té implicacions de mercat importants.