La ressaca de les Falles de 2026 en València no només deixa cendres, sinó també un intens debat polític i social sobre el model de festa i el seu impacte en la ciutat. A penes unes hores després de la cremà, la portaveu de Compromís, Papi Robles, llançà un missatge contundent: “Les Falles no volen ser Magaluf”, en referència al conegut destí turístic vinculat a l'oci descontrolat.
Les seues paraules resumixen el sentir de l'oposició, que ha qualificat estes festes com “les Falles del col·lapse” pels problemes de mobilitat, massificació i convivència que, asseguren, han patit veïns i visitants durant dies. Tant Compromís com PSPV-PSOE han reclamat a l'alcaldessa María José Catalá un gir en la gestió. Entre les mesures proposades destaca la implantació d'una taxa turística que permeta reforçar els servicis públics en moments de màxima pressió.
Les Falles seguixen creixent any rere any, i amb elles, la pressió sobre la ciutat. Segons les dades disponibles, només en 2025 es registraren més de 662.000 pernoctacions durant els dies grans, amb una dada significativa: més de la mitat correspongueren a turistes internacionals. En a penes quatre anys, les estades de visitants estrangers s'han multiplicat per dotze, passant de representar aproximadament el 20% a fregar el 50%.
Però este èxit també té un cost. L'oposició denuncia que la ciutat viu una “ocupació intensiva” de l'espai públic, amb carrers i places saturades de carpes, mercadets, xurreries, barres i tanques. De fet, un dels principals focus de crítica ha sigut la instal·lació anticipada de les carpes falleres. I és que este any, algunes començaren a ocupar la via pública des del 4 de març, la qual cosa provocà talls de trànsit prolongats i complicacions en la mobilitat. Davant les queixes, el govern local ja ha anunciat que en 2027 no podran instal·lar-se fins a l'11 de març.
Però no és l'únic problema. L'ús intensiu de pirotècnia, les revetles fins a altes hores de la matinada i la proliferació de llocs ambulants han generat tensions amb els veïns. Des del PSPV denuncien que “la solució no pot ser que els residents se'n vagen de la ciutat” quan comencen les Falles, ni que hagen d'afrontar jornades laborals sense haver pogut dormir.
La regidora socialista Nuria Llopis ha sigut clara: “La festa se'ns està anant de les mans”. També ha assenyalat la necessitat de reorganitzar actes com l'Ofrena, que es prolonga fins a la matinada, o evitar aglomeracions com les viscudes en la recollida del ninot.
La taxa turística, en el centre del debat
El gran eix de confrontació política és, sense dubte, la taxa turística. L'oposició defén que permetria compensar l'enorme gasto que assumix la ciutat durant les Falles. Segons els seus càlculs, si s'haguera aplicat el model aprovat en el seu dia pel Govern del Botànic, València hauria ingressat aproximadament un milió d'euros només en 2025.
Eixa taxa, derogada en 2023 pel Consell actual, establia imports d'entre 0,5 i 1,5 euros per nit segons el tipus d'allotjament, amb un màxim de set dies per visitant. Els fons es destinarien a sostenibilitat turística, millora de servicis i suport al sector. Inclús veus de l'àmbit empresarial, com el president de Mercadona, Juan Roig, s'han mostrat a favor que els turistes “paguen més” durant les Falles, defenent que la festa deu “monetitzar-se” d'acord amb la seua dimensió internacional.
No obstant això, el rebuig del govern autonòmic és total. El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, ha descartat de forma taxativa qualsevol implantació: “No imposarem cap taxa turística”.