València

La Conselleria de Medi Ambient i la Fundació BIOPARC impulsen un projecte per a recuperar l'òliba comuna a València

1 minut

Exemplar d'òliba comuna a València

La Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori i la Fundació BIOPARC han posat en marxa un projecte per a la recuperació de l'òliba comuna (Tyto alba) en la zona periurbana de València, dins del marc del conveni establit entre ambdues entitats per a reforçar la fauna autòctona i, al mateix temps, contribuir a la protecció de la biodiversitat.

Després de mesos de treball i la construcció d’instal·lacions específiques, BIOPARC València ha rebut cinc parelles d’òlibes comuna procedents del centre Tierra Rapaz, a La Rioja, que ha col·laborat estretament en el trasllat dels exemplars i en l’intercanvi de coneixement tècnic per a facilitar el procés d’adaptació.

En este sentit, durant els primers dies les aus s’estan aclimatant en nuclis de cria especialment condicionats, amb seguiment i control permanent per part del personal especialitzat, per a garantir el seu benestar i facilitar l’arribada dels primers pollets.

Cal recordar que l'òliba comuna fou catalogada en 2022 com a espècie ‘vulnerable’ a l’extinció en el Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçada a causa de la disminució de les seues poblacions en els últims anys. Entre els factors que amenacen la seua supervivència es troben la intensificació dels cultius, l’ús de biocides, la pèrdua de llocs de nidificació, els atropellaments, la contaminació lumínica i la transformació del medi agrari.

Per tot això, l’objectiu de la seua reintroducció no sols busca recuperar un ocell emblemàtic de la fauna valenciana, sinó també reforçar l’equilibri ecològic. S’estima que una parella reproductora criant activament els seus pollets arriba a eliminar anualment més de 3.000 rosegadors. El valor ecològic de les òlibes és, per tant, immens i el millor raticida natural.

El característic disc facial blanc amb forma de cor fa especialment bella esta rapinya nocturna amb qualitats extraordinàries, com la vista, l’oïda o l’estructura particular del seu plomatge amb què aconsegueix un vol sorprenentment silenciós. En definitiva, la seua presència és un indicador de la qualitat ambiental, ja que és molt sensible als pesticides, la contaminació i la pèrdua d’hàbitat.