València continua apostant per un model de ciutat verda i sostenible. Prova d'això és el resultat del diagnòstic del Pla Verd i de la Biodiversitat Urbana que, ahir, presentava el regidor d'Ecologia Urbana de l'Ajuntament de València, Sergi Campillo. Un "document estratègic de la ciutat per a analitzar i posar les bases per al futur de la infraestructura verda de València. I és que hem de saber on estem per a decidir cap a on volem anar".
Així, d'acord amb el diagnòstic, València disposa, ni més ni menys, que amb 594 hectàrees de jardins i zones verdes netament urbanes, que equival a 7,41 m² d'espai verd per habitant. Una xifra que augmenta considerablement si, a més, es tenen en compte grans pulmons verds com l'Albufera, el parc natural del Túria o l'Horta, aconseguint les 8.122 hectàrees, és a dir, 108,74 m² per habitant.
No obstant això, en eixe compute general de zones verdes de la ciutat, hi ha alguns barris que destaquen sobre uns altres per superar els 15 m² per habitant, situant-se per damunt de la xifra recomanada pels organismes internacionals. Aquest és el cas de Campanar, Penya-roja i Trinitat on se situen espais tan significatius com el parc de Capçalera, un tram del jardí del riu Túria o els Jardins de Vivers. Sens dubte, importants pulmons verds que han transformat la imatge de la ciutat.
A més, altres 24 barris de València disposen de més de 10 m² de zona verda per habitant, com és el cas de Sant Llorenç en el districte de Rascanya; Natzaret (Poblats Marítims); o La Punta, Ciutat de les Arts i les Ciències, Na Rovella, pertanyents al districte de Quatre Carreres, entre altres. Per contra, 14 barris de la ciutat estan per sota dels 2,5 m² d'espai verd per habitants, com Castellar – l'Oliveral, El Pilar o la Creu del Grau.
Combatent l'efecte illa de calor
Així i tot, tal com es recull en l'estudi, gran part de la població de València es troba a 15 minuts d'un gran parc o parc de barri i, fins i tot, el 90% de la població els té a un màxim de 250 metres de distància. I és que la ciutat disposa de 14 grans parcs i jardins, 289 jardins de barri, 82 bulevards i passejos enjardinats i 85 zones verdes associades a equipaments públics, com a cementeris, universitats o col·legis, entre altres.
En definitiva, espais verds que no només ajuden a reduir l'efecte illa de calor a les ciutats, sinó que afavoreixen la infiltració d'aigua, atrauen la fauna urbana i millora la salut dels veïns i veïnes.
Ara, l'objectiu és continuar avançant en aquest Pla Verd i de la Biodiversitat Urbana, donant principi a una fase propositiva en la qual es posarà el focus en com solucionar les problemàtiques identificades i enfortir aquelles pràctiques que han donat bons resultats. Es pot seguir tota la informació sobre el Pla Verd de València a la web https://plaverdvalencia.com/ i al compte de Twitter @VLCVerda.