Bioparc València ha acollit el naixement de la primera zebra al parc. El grup reproductor de zebres ha donat "una gran alegria" amb l'arribada del primer poltre, que ja pot contemplar-se en el seu característic recinte de la sabana on conviu amb diferents ocells, estruços i rinoceronts.
Des del recinte assenyalen que "sembla que els animals de Bioparc s'han posat d'acord per a celebrar el catorzé aniversari del parc, perquè al cap de pocs dies d'anunciar el naixement de la primera gasela Mhorr de l'any, ha arribat el torn a una de les espècies més recognoscibles de la zona de la sabana, el grup de zebres".
Com sol ser habitual, apunten, ha sigut "La Niña" la femella que ha donat la primera feliç notícia, en parir un preciós poltre del qual encara es desconeix el sexe. En tractar-se d'una experta progenitora, no ha sigut necessari intervenir en cap moment i, com va succeir amb el part, la criança també s'està desenvolupant amb excel·lent normalitat.
Malgrat que la zebra de Grant (Equus burchell iboehmi) és l'espècie més comuna a Àfrica està inclosa en la llista roja de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa) i l'evolució de les seues poblacions està motivant una creixent preocupació per l'augment en el grau d'amenaça.
En aquest sentit, per a tot l'equip de Bioparc és "una gran satisfacció no sols aportar el màxim de benestar a aquests animals, sinó constatar que el ramat valencià continua consolidant-se com a grup reproductor de referència d'aquesta emblemàtica espècie". El pare és el mascle Zambé i "la família" es completa amb les altres dues femelles adultes, Bom i Lucy, i el jove Filomeno, fill de "La Niña", detallen els responsables del parc en un comunicat.
Les zebres han despertat "enorme curiositat" pel seu exòtic i característic pelatge blanc i negre. La pregunta que es genera en contemplar-les és si són blanques amb ratlles negres o negres amb ratlles blanques i la resposta correcta és la segona, són negres amb ratlles blanques. Lògicament, la següent qüestió és la utilitat d'aquestes marques que són, a més, úniques en cada individu, com les empremtes dactilars humanes. En aquest assumpte, es mantenen diverses hipòtesis.
D'una banda, sembla que els serveix per a "defensar-se", perquè el laberint de ratlles que constitueix el ramat confon al depredador, complicant-li la tasca de triar presa. També la identificació de cada individu seria important, ja que, en presentar patrons únics, aquests poden utilitzar-los per a reconéixer-se les unes a les altres dins del grup.
Finalment, serien igualment útils per a combatre la intensa calor, perquè sota cada franja negra existeix una capa de greix que pot calfar-se prop de 20é més que les zones blanques. Aquesta diferència de temperatura al llarg del seu cos sembla generar corrents d'aire que tindrien aqueixa funció termoreguladora.