La recent proposta per a l'ampliació del Bioparc de València ha generat una forta resposta per part de col·lectius veïnals i entitats socials vinculades a la protecció del territori. El projecte, presentat per l'empresa concessionària del parc, contempla la construcció de noves instal·lacions sobre terrenys actualment sense ús al costat del Parc de Capçalera, amb una ambientació basada en la Ruta de la Seda i una forta presència d'elements temàtics d'inspiració xinesa, africana i oriental.
La plataforma ciutadana Taula per la Partida, que agrupa associacions i veïns de Campanar i Benimàmet, ha emés un comunicat en el qual mostra el seu rebuig al projecte. Segons afirmen, es tracta d'una actuació "descontextualitzada i allunyada de la realitat històrica i cultural de l'entorn", ja que se situa sobre terrenys que van ser horta en producció fins fa pocs anys i que encara hui estan envoltats per zones agrícoles actives.
Una ruta amb arrels locals
El comunicat reconeix que la Ruta de la Seda és un element cultural lligat a la història de València. De fet, la producció de seda va tindre gran rellevància a la ciutat, i l'Horta de València va exercir un paper fonamental en el cultiu de moreres, necessàries per a alimentar als cucs de seda. Les alqueries de l'horta eren els espais on es desenvolupava este tipus de producció.
Per això, des de la plataforma s'indica que seria adequat potenciar la relació entre la Ruta de la Seda i l'horta, aprofitant esta connexió històrica per a desplegar un projecte cultural, educatiu i ambiental més arrelat al territori. Algunes propostes que es plantegen inclouen la recuperació d'alqueries per a convertir-les en centres d'interpretació o museus de la seda, aix com la recreació de tècniques agrícoles tradicionals i tallers vinculats a la producció tèxtil històrica.
Valor patrimonial reconegut internacionalment
Un dels arguments centrals de l'oposició al projecte és l'alt valor patrimonial de l'entorn. Al novembre de 2019, la FAO va declarar el Regadiu Històric de l'Horta de València com a Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM), el quart a Espanya amb esta distinció. A més, el Tribunal de les Aigües de la Vega de València —que regula l'ús de l'aigua de reg— va ser reconegut per la UNESCO com a patrimoni cultural immaterial.
En este context, organitzacions com el Consell Valencià de Cultura, la Universitat de València, el Comité Econòmic i Social Europeu o l'Agència Europea de Medi Ambient han subratllat la necessitat de preservar l'horta enfront de la pressió urbanística. El projecte d'ampliació del Bioparc, segons Taula per la Partida, va en sentit contrari a estes recomanacions institucionals.
Alternatives proposades
El col·lectiu veïnal insistix que existixen opcions viables per a donar un ús cultural i sostenible a estos terrenys, que respecten el seu valor agrícola i patrimonial. En el document "La Façana de l'Horta", redactat fa uns anys per entitats de la zona, ja es proposaven mesures com la rehabilitació d'alqueries per a usos culturals i educatius, la creació d'un corredor verd amb arbres autòctons, zones d'esbarjo i un aprofitament didàctic del traçat d'antigues séquies com la de Rascanya.
També plantegen que un projecte ben plantejat sobre la Ruta de la Seda permetria crear rutes turístiques que connecten l'horta amb el Tribunal de les Aigües, la Llotja de la Seda o el Col·legi de l'Art Major de la Seda, generant un itinerari cultural que complemente l'oferta de la ciutat sense substituir la seua identitat.
Petició de diàleg
La plataforma sol·licita a l'Ajuntament de València que tinga en compte les propostes ciutadanes i que reconsidere l'actual projecte d'ampliació. Subratllen que actuacions similars, com la recuperació del llit del Túria o la protecció de la Devesa del Saler, van anar en el seu moment qüestionades, però hui són àmpliament valorades per la ciutadania.
"L'ampliació del Bioparc podria convertir-se en una oportunitat per a reconciliar el desenvolupament urbà amb la protecció de l'entorn agrícola", assenyala el comunicat. "No es tracta d'impedir el creixement de la ciutat, sinó de garantir que es faça amb criteris de sostenibilitat, identitat cultural i participació veïnal".
Des de la plataforma conclouen que encara és possible recuperar estos espais per a la ciutat, evitant una pèrdua irreversible de patrimoni i evitant que futures generacions lamenten les decisions preses amb una visió únicament comercial o curtterminista.