L'artista faller Carlos Carsí ha protagonitzat una de les notícies més comentades en plena recta final de les Falles de València. Després de la polèmica per deixar sense acabar diversos monuments, entre ells el de l'emblemàtica comissió Cuba-Literat Azorín, el mateix creador ha trencat el seu silenci amb un missatge d'autocrítica en xarxes socials.
La situació esclatà quan esta comissió, que competia en l'exigent Secció Especial, denuncià públicament que la seua falla havia quedat incompleta a poques hores de la visita del jurat. Un fet insòlit que acabà passant factura: el monument, sense finalitzar, acabà ocupant l'última posició en la categoria reina.
En este context, Carsí ha volgut donar explicacions a través d'Instagram, on ha reconegut l'impacte de l'ocorregut tant a nivell professional com personal. En un missatge sincer, l'artista admet que ni tan sols té sentit parlar d'un “bon dia”, conscient del perjuí causat a les comissions. La seua disculpa ha sigut directa: reconeix l'error i assegura sentir-ho profundament, encara que també admet que les paraules arriben tard per a qui confiaren en el seu treball.
El faller no ha esquivat la responsabilitat. Ha explicat que travessa una etapa complicada des de fa temps, marcada per dificultats per a mantindre el seu taller en funcionament. Segons relata, esta situació el va portar a un desgast progressiu que va acabar afectant la seua capacitat per a complir amb els projectes. Així i tot, insistix que va intentar tirar avant els encàrrecs fins a l'últim moment, sense acceptar que la situació era ja insostenible.
De "tocar el cel" a baixar a l'"infern"
En la seua reflexió, Carsí descriu un procés d'autoexigència que va acabar superant-lo. Reconeix que no va saber detindre's a temps i que va confiar en poder completar els treballs a pesar dels evidents senyals d'esgotament. Una “lucidesa enganyosa”, com ell mateix la definix, que li va fer creure que encara podia complir amb tot.
L'artista també ha volgut dirigir-se directament a les comissions afectades, mostrant comprensió davant l'enuig generat. Ha subratllat especialment el dolor que sent per haver fallat als qui depositaren la seua confiança en ell: des dels representants de les falles fins a cada integrant que participà en el projecte.
A pesar de la situació, Carsí ha tingut paraules d'agraïment per a aquells que li van recolzar durant el procés: amics, familiars, companys d'ofici i membres de les comissions que, segons afirma, van lluitar al seu costat fins al final per a intentar tirar avant els monuments.
Este episodi marca un punt d'inflexió en la trajectòria de l'artista, que ell mateix resumix amb una frase contundent: després de deu anys d'èxit, ha passat de “tocar el cel a baixar a l'infern" Ara, assegura, toca assumir el que ha passat i mirar cap avant.
El cas ha reobert el debat en el món faller sobre la pressió que afronten els artistes i la fragilitat d'un sector on els terminis, la inversió i l'exigència artística conviuen al límit.