València és una ciutat plena de contrastos demogràfics i socials. Cada districte compta amb les seues particularitats, des de l'edat mitjana dels seus habitants fins a les seues preferències polítiques, el nivell de participació electoral o la presència de població estrangera. Analitzant les dades del Padró Municipal en data d'1 de gener de 2025, es pot traçar un retrat detallat de la ciutat i els seus habitants.
Un dels aspectes més cridaners de la ciutat és la diferència d'edat entre districtes. Ciutat Vella i Pla del Real destaquen per la seua població més jove, ja que ambdós districtes tenen com a grup més abundant els joves d'entre 25 i 29 anys. Eixe fet reflectix l'atracció que exercix el centre històric i zones universitàries sobre estudiants i joves professionals, amb un marcat dinamisme cultural i econòmic.
En l'extrem contrari es troben L'Eixample i Patraix, on els grups més abundants són els de 55 a 59 anys, i Extramurs, amb predominança de persones de 50 a 54 anys. Estos districtes presenten una població més envellida, amb arrels profundes en la ciutat i menor proporció d'estrangers, reflectint un perfil més estable i consolidat.
Uns altres districtes, com L’Olivereta, Jesús, Quatre Carreres, Poblats Marítims i Benicalap, tenen com a grup predominant a persones de 45 a 49 anys, mostrant una població madura que ix a la recerca d'alternatives residencials complementades amb ofertes d'oci.
Com voten els valencians? El mapa polític
La geografia política de València també reflectix diferències ideològiques notables. Seguint les dades aportades pel Ministeri de l'Interior en relació a les eleccions municipals de 2023, es pot concloure que els districtes del centre i d'alt poder adquisitiu tendixen a votar més a la dreta.
De fet, en el Pla del Real, el PP va assolir un 44,76% dels vots en les municipals de 2023, mentre que L’Eixample ho va fer amb un 39,2%. Per la seua part, Ciutat Vella combina un vot fort a la dreta amb un notable suport a partits progressistes com Compromís (18,46%), cosa que posa de manifest la seua diversitat social.
En Pobles Marítims i Benicalap, els partits d'esquerra com el PSOE i Compromís tenen més presència relativa, encara que l'abstenció és significativa. Pobles Marítims, per exemple, presenta la major abstenció de tota la ciutat, amb un 34%, seguida de L'Olivereta (32,7%) i Benicalap (32%). Això indica que en algunes zones la participació electoral és un desafiament, sobretot entre col·lectius més joves o amb major mobilitat social.
Si parlem d'esquerra, Algirós es convertix en el districte més progressista de la ciutat, amb un 34,9% de vots sumant PSOE (15,1%) i Compromís (19,8%). Li seguixen molt de prop Patraix (34,5%), Jesús (33,5%) i Poblats Marítims (33%). Esta distribució mostra que els barris amb població jove o universitària o amb major diversitat social són usualment més receptius a l'esquerra.
Quant a l’abstenció, els districtes més populars registren els percentatges més alts. Poblats Marítims lidera la llista amb un 34%, seguit de L’Olivereta (32,7%) i Benicalap (32%). Eixe fet indica que en algunes zones la participació electoral seguix sent un desafiament en algunes zones
Districtes amb més població estrangera
El pes de la població estrangera és un altre indicador clau de la diversitat de València. L’Olivereta lidera este rànquing, amb un 35,4% de residents nascuts fora d’Espanya, destacant pel seu caràcter multicultural i la seua barreja de comunitats internacionals. Li seguixen Ciutat Vella (33,4%) i Quatre Carreres (28,9%), mentre que Jesús ateny un 28,45%.
En el costat oposat es troben districtes més envellits o tradicionals, com Pla del Real i Patraix, on la proporció de població estrangera s'aproxima al 18,5%. Eixe fet indica que la immigració es concentra més en àrees cèntriques, dinàmiques i amb major activitat comercial o turística, mentre que els barris residencials i consolidats reben menys població estrangera.
On viu més i menys gent?
La grandària dels districtes també varia significativament. Quatre Carreres és el més poblat, amb 83.333 habitants, seguit de Patraix (60.087), Poblats Marítims (57.715) i Jesús (54.305). Estes zones combinen densitat residencial amb servicis comercials i bona connectivitat, cosa que les fa atractives per a famílies i treballadors.
En canvi, districtes com Ciutat Vella (30.510) i Pla del Real (31.206) presenten la menor població, tot i ser zones molt conegudes i centrals. Això es deu al fet que el seu urbanisme limita la densitat i molts habitatges es destinen a lloguer turístic o temporal, cosa que reduïx el nombre de residents permanents.
Una ciutat de contrastos socials i econòmics
Finalment, les dades reflectixen també la diversitat econòmica de València. Districtes cèntrics com Ciutat Vella, Pla del Real i L’Eixample tenen una forta presència d’ocupacions relacionades amb institucions financeres, segurs i servicis prestats a empreses, amb percentatges que superen el 34%. Per una altra banda, districtes més perifèrics o tradicionals, com L’Olivereta, Jesús, Quatre Carreres i Poblats Marítims, destaquen pel comerç, hostaleria i reparacions, amb aproximadament el 28,5% dels treballadors.
Com a conclusió, es pot afirmar que, en general, Ciutat Vella, Pla del Real i Algirós, mentre que L’Eixample, Patraix i Extramurs presenten població més madura. En termes polítics, la dreta predomina en els barris més rics, mentre que l’esquerra té presència en zones amb major diversitat social. Estos contrastos demogràfics, polítics i econòmics mostren que València no és una ciutat homogènia, sinó un mosaic de barris amb identitats pròpies.