València

L'aeroport de València arranca l'estiu 2026 amb rècord històric de rutes, destins i aerolínies

Fins a 12 estrenes i més de 900 vols setmanals consoliden el creixement de l'aeròdrom valencià

1 minut

Viatgers pujant a un avió - Foto: Ryanair

La temporada d'estiu 2026 ja està en marxa a l'aeroport de València, coincidint com cada any en el canvi horari i l'inici del període més intens per a la infraestructura valenciana. Este començament porta amb si la recuperació de nombroses rutes estacionals i una programació que, encara que creix de forma moderada, torna a marcar màxims històrics.

El balanç global és clar: menys creixement percentual que en anys anteriors, però més volum que mai. L'aeroport consolida la seua expansió amb una oferta rècord que reforça el seu paper com a porta d'entrada internacional i node clau per al turisme i els viatges de negocis. En xifres, la temporada estival es presenta amb 33 aerolínies operant (+2), 31 països connectats (+1), 106 destins directes (+4), 144 rutes (+3) i aproximadament 915 freqüències setmanals habituals (+67), encara que estes variaran segons el mes.

Noves rutes i aerolínies

Un dels aspectes més destacats d'este estiu és la millora qualitativa de la xarxa. L'aeroport suma dos aerolínies de xarxa, Finnair i ITA Airways, que aporten connexions estratègiques a grans hubs internacionals, a més d'incorporar nous països al mapa: Finlàndia i Israel. En canvi, es perd Islàndia respecte a l'estiu passat.

En total, la temporada estrena dotze noves rutes, amb moviments destacats entre les principals aerolínies. En primer lloc, Volotea lidera les novetats amb tres noves connexions: Santander (des del 31 de març, dos freqüències setmanals), Lille (des del 21 de maig) i Florència (a partir del 22 de setembre).

Wizz Air reforça la seua aposta per València amb dos rutes a Londres, operant en els aeroports de Gatwick i Luton amb fins a set vols setmanals cada una, convertint-se en una de les grans protagonistes en volum de passatgers. Ryanair, a pesar de seguir sent el major operador, reduïx el seu ritme d'expansió i afig únicament dos rutes: Varsòvia Modlin i Rabat, ambdós amb dos freqüències setmanals des de finals de març.

L'arribada de Finnair suposa un salt de qualitat, en vols entre València i Hèlsinki des de l'11 d'abril, entre dos i quatre voltes per setmana, a més de continuïtat confirmada en hivern. Per la seua banda, ITA Airways recupera la connexió en Roma Fiumicino, en vols diaris durant els mesos centrals de l'estiu. També, destaquen altres incorporacions com Bacau en Dan Air, Melilla en Air Nostrum en plena temporada alta, i la recuperació de Tel Aviv en Israir, encara que en una freqüència setmanal.

Aviò de Wizz Air. Foto d'Europa Press

Rutes que continuen i altres que desapareixen

Però no totes les novetats són estrenes. Algunes rutes iniciades en hivern es consoliden este estiu. És el cas de Iasi i Venècia, operades per Wizz Air, o Bordeus, que Volotea manté encara que amb interrupcions en els mesos centrals. No obstant això, l'ajust de l'oferta també deixa buits importants. Este estiu es cancel·len 12 rutes respecte a l'any passat, cosa que evidència una reconfiguració del mapa aeri.

Ryanair elimina cinc destins, entre ells Agadir, Belfast, Santander, Santiago i Tenerife Nord, continuant la seua reducció progressiva de rutes a València. Air Nostrum, per la seua banda, retalla la seua operativa estiuenca i elimina connexions com Funchal, La Palma, Lanzarote i Vigo, quedant-se únicament amb Melilla com a ruta estacional.

També desapareix una connexió històrica, ja que Vueling deixa d'operar Roma Fiumicino. A això se suma la pèrdua de la connexió amb Islàndia, després de la desaparició de l'aerolínia Play, la qual cosa deixa a l'aeroport sense vols a Reykjavik este estiu. També és significativa la desaparició dels vols a Galícia, després de la cancel·lació de Santiago i La Corunya, la qual cosa deixa a València sense connexió directa amb esta comunitat.

El repartiment de protagonisme entre companyies també deixa canvis rellevants. Ryanair seguix liderant l'aeroport en nombre de rutes, amb 59 destins, encara que encadena el seu segon any de descens. A pesar d'això, manté un volum de vols similar gràcies a l'augment de freqüències en rutes clau.

Wizz Air és l'aerolínia que més creix, aconseguint les 14 rutes i posicionant-se com la segona en nombre de destins. La seua aposta per rutes d'alta capacitat podria dur-la a superar Vueling en nombre de passatgers. Vueling, per la seua banda, manté la seua fortalesa en freqüències i reforça la seua operativa, malgrat perdre una ruta.

Més discreta és l'evolució d'Air Nostrum, que perd pes tant en rutes com en nombre de vols, mentre que Volotea creix en destins però amb una programació encara limitada en freqüències. En la resta del mercat, a penes hi ha canvis significatius, encara que easyJet destaca per l'augment de freqüències en diverses rutes.