Fa hui just un any, el 29 d'octubre de 2024, València visqué una de les jornades més tràgiques de la seua història recent. Quan les danes encara no tenien nom propi, una d'estes va descarregar tota la seua força sobre la Comunitat Valenciana deixant darrere de si un paisatge d'angoixa i desolació. Aquell dia, marcat per la pluja incessant i el caos, va canviar la vida de més de 300.000 persones. Prop de 36.600 veïns hagueren de ser rescatats, molts d'ells in extremis, mentre els carrers es convertien en rius i les cases en records perduts davall l'aigua i el fang. El missatge d'alerta no va arribar fins a les 20:11 hores, quan tot ja havia passat.
La crescuda brutal va arrasar més d'11.000 vivendes i va afectar 48.700 negocis, truncant el present i el futur econòmic de més de 264.000 persones. Però la DANA no sols s'emportà pertinences; s'emportà fotografies, records… i el més important: 229 víctimes mortals i diversos desapareguts. Els municipis es transformaren en fang. No obstant això, entre tanta destrucció, va emergir una cosa més forta que la riuada: la solidaritat del poble valencià.
Milers de voluntaris, arribats de tots els racons d'Espanya, acudiren sense pensar-ho als pobles més afectats – Sedaví, Alfafar, Paiporta, Picanya, Albal o Catarroja— per a ajudar a netejar, reconstruir i acompanyar. Eixa onada humana es va convertir en símbol d'esperança. No és casualitat que el pont que unix diverses d'estes localitats porte hui el nom de Pont de la Solidaritat, un homenatge impulsat pel Consell de la Joventut de València “a tots els jóvens que creuaren eixa passarel·la per a portar aliments, aigua i eines, i sobretot, suport i afecte”.
Des d'eixe fatídic dia, cada 29 de cada mes, milers de valencians inunden els carrers per a demanar la dimissió del president de la Generalitat, Carlos Mazón. L'última va ser la del passat dia 25 d'octubre en la que participaren més de 50.000 persones, segons dades de la Delegació de Govern (32.000 segons la Policia Local). “Un any, i ningú ha assumit responsabilitats”, apuntava la presidenta de l'Associació Víctimes de la Dana, Mariló Gradolí. “Hi ha famílies que ploren als seues morts i la societat valenciana no podem deixar passar això”, al mateix temps que denunciava que dotze mesos després de la DANA, “encara no hi ha plans de prevenció. No estem segurs”.
“Si ocorreguera ara una DANA similar, els efectes serien pràcticament els mateixos”
En una entrevista a València Extra, José Trigueros, president de l'Associació d'Enginyers de Camins, Canals i Ports i de l'enginyeria Civil, pertanyent a l'Institut de l'Enginyeria d'Espanya, explicava que en infraestructures “no hi ha hagut temps a fer les actuacions necessàries. S'estan prenent mesures, sí, però no s'han implementat encara. Si ocorreguera ara una DANA similar, els efectes serien pràcticament els mateixos”.
Per a Trigueros, és essencial que s'acceleren actuacions com la construcció de noves preses, la restauració forestal, la neteja de barrancs i la revisió del planejament urbanístic per a adaptar-nos a temporals extrems que, cada vegada, seran més freqüents a conseqüència del canvi climàtic.
Entre els projectes prioritaris, Triguero assenyala algunes infraestructures hidràuliques necessàries com ara “la presa del Marquesat, la millora de la presa de Forata (pendent de reforçar el seu estrep dret), la presa del Buseo, en la qual ja s'està treballant, i la construcció de la presa de Montesa, a més de la revisió de la presa de Sellent i la presa de Vilamarxant, ambdues en el riu Túria. També és molt important treballar en la restauració hidrològic-forestal en les capçaleres dels barrancs; i com a obres que ja haurien d'estar, des de el meu punt de vista, en execució, estan les desviacions del barranc de la Saleta i del barranc del Poio. El de la Saleta està més avançat, però ambdós són fonamentals per a desviar el cabal cap al Túria i evitar que es repetisca allò que va ocórrer”.
Per últim, l'expert aconsella repensar aquelles zones on hi ha terrenys qualificats d'urbanitzables que puguen ser inundables. “Una vegada preses eixes mesures, estarem millor preparats per a afrontar episodis de pluges catastròfiques com el que vam viure”.
La recuperació després de la DANA
A pesar que han sigut moltes les ajudes econòmiques aportades per part del Govern d'Espanya i la Generalitat Valenciana per a contribuir a la recuperació de les zones afectades per la DANA, encara queda molt per fer. Nombrosos garatges seguixen amb llot; ascensors sense funcionar; i desenes de persones necessiten ajuda psicològica per a poder transitar en l'horror viscut aquell 29 d'octubre.
I si parlem en termes econòmics, l'economia local encara lluita per recuperar el pols perdut. Segons l'informe “Impacte en el camp i la indústria: Balanç de la situació empresarial de la zona zero, després d'un any de la DANA d'octubre de 2024” elaborat per Cambra València, moltes empreses encara afronten desafiaments financers, retards en reparacions i dificultats per a recuperar la normalitat. El sector agrícola i ramader, per exemple, va patir pèrdues severes en cultius, danys en infraestructures de reg i alteracions dels sòls productius, comprometent diversos cicles productius i requerint reposició de maquinària i assistència tècnica especialitzada.
La indústria manufacturera, concentrada en catorze municipis de la zona zero, també es va veure colpejada. Polígons com els de Paiporta, Albal, Sedaví i Alfafar, amb predomini d'empreses menudes, van suportar danys greus que encara hui afecten la seua activitat. Amb data d'octubre de 2025, unes 100 empreses han tancat de forma definitiva, i de les que romanen actives, una de cada deu encara realitza tasques de reparació. Els danys materials són quantiosos: fins a un 67% de les empreses necessita reparar tancaments i sòls; el 61%, maquinària i eines; el 50%, mobiliari; i el 44%, instal·lacions elèctriques i estoc de mercaderies. En alguns casos, els costos superen els 300.000 euros.
El sector serveis, especialment els comerços urbans, va patir també un colp significatiu. Més de 2.300 negocis van resultar afectats; un any després, set de cada deu han reobert, però quatre de cada deu encara operen per davall dels nivells previs. La recuperació s'ha recolzat en recursos propis, assegurances, ajudes públiques i donacions privades, encara que les demores en la gestió d'estes ajudes han alentit la recuperació en molts municipis.
La recuperació econòmica no ha sigut homogènia. Mentre les grans empreses han aconseguit recuperar la seua facturació, els comerços menuts seguixen per davall dels nivells previs a la DANA. La desigualtat també es reflectix entre les cases: les famílies en menors ingressos patiren caigudes més profundes en el seu consum i recuperen la normalitat més lentament que les de rendes altes. En municipis com Alfafar i Paiporta, a pesar que la despesa dels residents cresqué més d'un 20% interanual, les vendes dels comerços a penes arribaren a un 10% d'increment.
L'anàlisi de CaixaBank Research i IvieLAB subratlla la vulnerabilitat de l'economia local davant fenòmens extrems i la necessitat de plans de contingència sòlids i suport coordinat. La reactivació de la zona zero continua, però el ritme desigual de la recuperació deixa clar que encara existixen necessitats urgents d'assistència tècnica i financera, especialment per a comerços menuts, empreses agrícoles i llars més vulnerables.
Record a les víctimes: València acull el funeral d'Estat
La Comunitat Valenciana està de dol oficial este 29 d'octubre. Tots els municipis afectats han organitzat diferents accions de record a les víctimes de la riuada, com ara minuts de silenci, monuments commemoratius o ofrenes florals.
No obstant això, l'acte central tindrà lloc esta vesprada, a les 18:00 hores, quan es desenvoluparà el funeral d'Estat en el Museu Príncep Felip en la Ciutat de les Arts i les Ciències de València. A l'acte assistiran la Casa Reial, autoritats de l'Estat i familiars de les víctimes. Es tractarà d'una cerimònia oficial i laica – tenint en compte la petició expressa de les associacions de víctimes – que reunirà a prop de 800 persones.
A més, l'Acord Social Valencià ha convocat, per a este matí, una concentració en la plaça de la Verge; i a la vesprada, una marxa silenciosa amb palmes i torxes que eixirà d'Albal a les 18:00 hores i de Sedaví a les 19:00 hores per a ajuntar-se en Benetússer.