El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna 15 anys de presó a un home per agredir sexualment a la filla de la seua parella sentimental durant més de tres anys, des que la xiqueta tenia deu. La menor es va suïcidar el gener de 2017, quatre anys després de denunciar els fets, segons assenyala la resolució feta pública per l'alt tribunal.
La Sala penal del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs del condemnat contra la sentència dictada al febrer de l'any passat per l'Audiència Provincial de Castelló, que li va imposar la pena de 15 anys de presó pel delicte continuat d'agressió sexual amb accés carnal i prevalença a la xiqueta. També es va fixar una indemnització de 40.000 euros a la mare de la menor pel perjudici psicològic i moral causat i una mesura de llibertat vigilada per temps de deu anys posterior al compliment de la pena.
Segons els fets provats de la sentència recorreguda, l'acusat va agredir sexualment sota amenaces de causar-li malament a ella o a la seua mare des que la xiqueta tenia 10 anys i fins que es va decidir a denunciar el juny de 2013. L'última vegada que es van produir va ser el 6 de juny de 2013, ja que la menor va denunciar posteriorment.
Per això, l'acusat es va aprofitar de la seua condició de parella sentimental de la mare de la menor i de la confiança adquirida per a cometre els actes, perquè recollia a la xiqueta del col·legi i la portava a l'acadèmia, al domicili d'aquesta o a una alqueria de la seua propietat a jugar amb els gossos, on va perpetrar algunes de les agressions.
Com a conseqüència dels fets, la xiqueta presentava trastorn per estrés postraumàtic crònic amb ideació autolítica, per la qual cosa va acabar suïcidant-se el 16 de gener de 2017, abans de la celebració del judici.
L'acusat considera que s'ha vulnerat la seua presumpció d'innocència, al·legant que el seu defensa no va poder assistir a l'exploració de la menor el juliol de 2013, ja que no li va ser notificada i que li va ser denegada la còpia de l'enregistrament efectuat d'aquesta diligència.
NO HI HA DUBTES DE L'OCORREGUT
No obstant això, el Suprem rebutja aquest argument i retrau que l'acusat haja pretés "en realitat substituir la seua valoració per l'efectuada pel tribunal", perquè els fets declarats provats "no deixen lloc a dubtes sobre l'esdevingut".En aquest sentit, la Sala destaca que, encara que la menor no haja comparegut en el judici per una impossibilitat sobrevinguda per la seua defunció, el tribunal d'instància ha deduït "racionalment" que el seu relat oferit durant la instrucció, i que es va reproduir en la vista oral, és "veraç".
I tot això s'ha corroborat amb els testimoniatges d'un agent policial -que va narrar que la menor temia per la seua vida i per la de la seua mare, donat al fet que tenia armes de caces--; el de la seua mare i de la psicòloga que la va estar atenent, a més de "la necessitat de tractament psiquiàtric i psicològic a conseqüència dels fets comesos per l'acusat, així com el trastorn d'estrés postraumàtic que d'ells es va derivar per a la menor".