Successos

Condemnat a cinc anys de presó un educador d'un centre d'acolliment de València per abusar d'una menor tutelada

3 minuts

ciudad_justicia

La secció segona de l'Audiència de València ha condemnat a cinc anys de presó a un educador d'un centre d'acolliment de la capital valenciana per un delicte continuat d'abús sexual a una menor tutelada per la Generalitat en determinats períodes de temps entre 2016 i 2017, quan ella tenia 14 anys. La sala, que li imposa la petició reclamada pel fiscal, li prohibeix a més acostar-se a ella o al seu domicili a menys de 200 metres o comunicar-se durant deu anys.

Segons ha considerat provat la sala, la menor, nascuda en 2002, estava tutelada per la Generalitat en un centre d'acolliment de València des que va ser declarada en situació de desemparament. En el centre treballava com a educador l'acusat qui, d'acord amb el tribunal, en aqueix període de temps, aprofitant que estava en el torn de nit, acudia a l'habitació on dormia la menor, de forma aïllada en estar castigada per mal comportament, i li massejava la zona del coll davant la petició de la xiqueta, que tenia dificultats per a agafar el son. Una vegada creia que estava adormida, li agafava la mà i es masturbava amb ella.

La sala sosté que els fets han quedat provats per la declaració de la menor víctima, de dos agents de Policia, d'una pericial i d'altres declaracions que corroborarien els abusos per a enervar la presumpció d'innocència "més enllà de tot dubte raonable".

Els magistrats descarten mòbils espuris o de ressentiment de la menor cap a l'acusat o qualsevol mena d'alteració personal o psicològica en ella que llance dubtes sobre la seua credibilitat, alguna cosa que va corroborar un informe de l'Institut de Medicina Legal, i destaquen que el procediment es va iniciar per una denúncia del fiscal davant les reticències de la xiqueta a fer-ho. Així mateix, la víctima admet que és conflictiva.

Respecte al seu testimoniatge, considera que és versemblant, per resultar coherent i anar reforçat per corroboracions perifèriques com la declaració dels agents de la Policia --que encara que van confondre a dos menors després van ratificar la nota informativa realitzada--, el nuvi de la menor, una amiga en el centre i un altre cuidador.

La sala també se centra en l'admissió de l'acusat que realitzava massatges a la xiqueta quan ho sol·licitava, un fet que considera "absolutament inusual" i en el qual abundaria la declaració d'un altre educador que precisament va assegurar que no era habitual.

Així, conclou com a fets que contribueixen a fer versemblant l'acusació, que la menor dormira apartada; que l'acusat va tindre l'oportunitat de cometre els abusos i el reconeixement dels abusos; la declaració de l'altre educador; i que ella no reaccionara perquè es quedava en estat de xoc i pensava que ningú la creuria.

La sala recalca que la menor havia estat en contacte amb les institucions des dels quatre anys i declarada en desemparament des dels 14 i afig la circumstància que l'acusat "mantenia, pel que sembla, en la data dels fets, una relació de parentiu amb un alt càrrec de la Generalitat, alguna cosa que era conegut per tots en el centre", la qual cosa per a la menor era "una dificultat afegida a l'hora de formular la denúncia davant el temor que no seria creguda".

ESPOSES I ABSÈNCIA DE PREGUNTES DEL CENTRE

En la sentència, el tribunal qüestiona les condicions en les quals va declarar la menor en el judici en anar emmanillada i custodiada per agents, que es van negar a llevar-los les manilles. D'aquesta forma, entenen que es va produir una "nova victimització de la xiqueta, amb clara infracció dels seus drets a rebre el suport, assistència i tracte respectuós per totes les autoritats i funcionaris al llarg del procés penal, així com a la seua dignitat i a la deguda assistència, amb infracció de les previsions contingudes" en la Llei de l'Estatut de la Víctima del Delicte.

Així mateix, al tribunal li crida l'atenció que la directora del centre, que va saber el que estava succeint per una trucada de l'entitat que gestionava els diners que el pare de la menor, a la presó, passava a la xiqueta, no li preguntara malgrat el seu càrrec per aqueixos episodis, sinó únicament per les raons per les quals volia abandonar el centre, i que tampoc ho fera una psicòloga de la Secció del Menor de la Direcció Territorial d'Igualtat.

"No deixa de sorprendre el fet que no sols no preguntaren a la xiqueta pels presumptes abusos sinó a més que no es donara compte a la Fiscalia de Menors d'aquests", assenyala la sentència. La tècnic de l'entitat gestora dels diners, per part seua, va declarar que el judici que pensava que la menor anava a traure avantatge de la denúncia per a estar escapolida del centre amb suport d'altres persones.