L'exconseller de Solidaritat i exportaveu 'popular' en Les Corts, Rafael Blasco, coneixia les "irregularitats" i la "vertadera gestió" dels fons públics malversats del seu departament que anaven destinats a projectes al Tercer Món i, no obstant això, no va actuar. No li va fer "el més mínim retret" a l'empresari Augusto César Tauroni, receptor d'aqueixes subvencions que mai van arribar als més necessitats.
Així ho recull la secció cinquena de l'Audiència Provincial de València en la seua sentència sobre les peces 2 i 3 del conegut com a cas Cooperació, relatiu a irregularitats en les ajudes a ONGD i en el projecte fallit per a la construcció d'Haití. Per aquest segon assumpte --en la peça 1 se li van fixar sis anys i mig de presó-- se li ha condemnat a un any de presó.
Blasco va jugar dos papers fonamentals en el frau. D'una banda, segons indica el tribunal, aprovava les convocatòries públiques de subvencions prèvia proposta de la Comissió Tècnica de Valoració; per un altre, va tindre un paper actiu en la construcció de l'hospital d'Haití.
Sobre aquest últim aspecte, l'Audiència recorda que ja havia convingut amb Tauroni i Llinares que anava a ser Hemisferi qui fera aquesta obra, que ja s'havia posat en contacte amb l'empresa constructora de Miami. Per això es va arribar a un conveni per a la creació d'una Oficina Tècnica i una línia nominativa per import de 177.779,19 euros --els diners defraudats en aquest apartat--.
Blasco va arribar a desplaçar-se a Haití acompanyat per Tauroni, però com volia "mantindre's en l'ombra", va enviar a fer la presentació del projecte a un treballador seu. Va ser també qui va introduir a Darder en una de les reunions concertades entre Hemisferi i responsables de la Conselleria, donant ordres que a partir de llavors es comptara amb Darder per a tindre-ho al corrent de tot.
El tribunal recull, a més, testimoniatges que assenyalen l'interés de Blasco amb la fundació de Tauroni i les ONG que aquest gestionava. Així, considera que l'exconseller era coneixedor de les irregularitats que giraven entorn de l'execució dels projectes gestionats per Hemisferi i, especialment, amb el tema de l'administració dels diners de les subvencions. "No obstant això, no consta el més mínim retret per la seua part a l'actuació de Tauroni, del que pot inferir-se que coneixia la vertadera gestió dels fons públics feta per aquest".
En aquest punt, l'Audiència recorda també les "nombroses" converses que va mantindre Blasco amb Tauroni amb anterioritat i posterioritat al seu cessament de conseller relacionades amb el tancament dels expedients o amb la cerca de nous negocis o convocatòries públiques de subvencions d'altres administracions a les quals poder concórrer.
Per això, el tribunal el condemna per un delicte de malversació de cabals públics, un altre de prevaricació administrativa i un de falsedat en document oficial. No obstant això, li absol del delicte d'organització criminal i associació il·lícita.
Sobre aquests últims delictes, l'Audiència adverteix que no existeix cap prova que relacione a Blasco amb Hemisferi ni amb cap altra empresa de les jutjades. "Si bé va poder beneficiar-se, no consta que fabricara un entramat o cap ordit amb aquest".
REBAIXA DE LA PENA
El tribunal sí que aprecia en Blasco reparació parcial del mal --en aportar escriptures i immobles de la seua propietat-- i dilacions indegudes. Per a la imposició de penes, es té en compte la seua condemna anterior que parteix d'una mateixa causa i que es podia haver jutjat de manera conjunta. D'ací la rebaixa a l'any de presó, al costat dels anteriors atenuants.D'aquesta manera, explica el tribunal, com tots els fets imputats a Blasco van poder ser enjudiciats en una única causa, i ho han sigut en dues, per a no comprometre el principi de proporcionalitat de les penes, se segueix el criteri de no imposar en el segon cas una pena superior a la que haguera correspost d'haver-se fet una vista conjunta. I es parteix del delicte que connecta totes les peces pel qual va ser condemnat: la malversació continuada.
Llavors, així quedaria: es parteix del màxim legal imposable legal pel delicte de malversació de fons públics continuat i agreujat, que té una pena d'entre els quatre a huit anys de presó. El descompte de la pena que ja li va ser imposada --sis anys i mig-- fins a huit --el màxim-- donaria com a resultat un any i mig de presó, que es queda en un finalment.