Successos

L'Audiència de Castelló rebutja el recurs d'un presumpte maltractador que demanava no ser investigat per violència de gènere en canviar de sexe

El Tribunal creu que la seua inscripció com a dona podria ser un frau

1 minut

Ciudad de la Justicia de Castellón

Va tractar de, presumptament, enganyar la Justícia. L'Audiència de Castelló ha rebutjat el recurs d'un supòsit maltractador que sol·licitava que deixaren d'investigar-lo per un delicte de violència de gènere. L'estratègia? Va al·legar que s'havia canviat de sexe i que ara era dona. 

Este ardit no ha convençut l'Audiència de Castelló, que ha desestimat el recurs presentat per l'investigat per violència de gènere. El Tribunal ha considerat que en este cas “concorren una sèrie de circumstàncies de les quals s'inferix que en realitat esta inscripció no va obeir a una decisió sincera, sinó que  podria haver-se dut a terme amb altres finalitats fraudulentes”.

El processament havia recorregut en apel·lació l'acte dictat el mes de juny passat per la titular del Jutjat d'Instrucció 3 de Castelló que confirmava la remissió de la causa per maltractaments a una exparella al Jutjat de Violència sobre la Dona número 1 de Castelló. 

La basa que jugava la defensa en el seu recurs és que el seu client s'havia inscrit legalment com a dona el 29 d'agost de 2023. Per això, demanava que el procediment, en lloc de seguir en el jutjat de Violència contra la Dona, seguira en el jutjat d'Instrucció. 

No obstant això, l'Audiència de Castelló ha rebutjat estos arguments basant-se en el fet que l'investigat ha mantingut una relació sentimental amb la víctima durant deu anys. Durant la seua relació van tindre una filla i també es va considerar pare de la xiqueta i va exercir com a tal. 

A més, el Tribunal assenyala en l'acte que els fets denunciats es remunten a un període anterior al canvi de sexe en el Registre Civil i precisa que l'investigat ja ha estat implicat prèviament en altres procediments de violència de gènere, “per la qual cosa és coneixedor de les conseqüències, al que podia enfrontar-se i la manera d'evitar els seus efectes”.

La Justícia considera que el fet d'inscriure's com a dona en el Registre Civil és només una estratègia perquè, en lloc de què ho jutgen per un delicte de violència de gènere, el jutgen per un delicte de maltractaments en l'àmbit familiar, que té diferents penes. 

La Secció Segona de l'Audiència castellonenca al·ludix també en la seua resolució, que és ferma, a la declaració que va prestar el propi investigat en el jutjat d'Instrucció, on va admetre entre altres coses que li agradaven “les dones morenes”.

Igualment, tal com ell mateix va manifestar, la relació que mantenia amb la seua parella i denunciant no havia “variat amb el canvi de sexe”, continuava “mantenint relacions sexuals de manera normal” amb ella i mantenint també “el rol de pare de cara a la seua filla”.

El Tribunal el té clar: el canvi de sexe del processament és una mera estratègia per a “evitar i evadir les seues responsabilitats penals dels seus propis actes”.

Com s'aplica la llei trans?

La llei trans s'aplica solament a les persones que hagen fet la sol·licitud de canvi de sexe abans de cometre el delicte de violència de gènere. De fet, registrar el canvi de sexe amb l'objectiu d'aconseguir beneficis o eludir responsabilitats es considera com un frau de llei. 

Què es considera com a violència de gènere?

La violència de gènere, regulada principalment per la Llei orgànica 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, es referix a actes de violència física, psicològica o sexual exercida per un home contra una dona en el context d'una relació de parella, siga actual o passada. Este tipus de violència es fonamenta en la desigualtat de gènere i cerca mantindre el control o la dominació sobre la víctima.

Què són els maltractaments en l'àmbit familiar?

Els delictes de maltractaments en l'àmbit familiar, regulats en el Codi Penal espanyol (articles 153 i 173), abasten actes de violència física o psicològica exercits entre membres d'una unitat familiar, sense importar el gènere dels implicats. Això inclou relacions entre cònjuges, pares i fills, germans, o convivents.

Diferències de penes

Estes són les distincions de les penes d'un delicte de violència de gènere o un de maltractaments en l'àmbit familiar: 

Penes per violència de gènere: 

Les penes per violència de gènere solen ser més severes a causa de l'enfocament en la desigualtat de gènere. Per exemple:

  • Lesions lleus: Presó de 6 mesos a 1 any, ordres d'allunyament d'1 a 3 anys.
  • Lesions greus: Presó de 2 a 5 anys, segons l'article 148 del Codi Penal.
  • Agreujants: Si hi ha reincidència, ús d'armes o presència de menors, les penes s'endurixen.

Penes per maltractaments en l'àmbit familiar

Les penes per maltractaments en l'àmbit familiar varien segons la gravetat i el context:

  • Maltractaments lleus: Presó de 6 mesos a 1 any o treballs en benefici de la comunitat (art. 153).
  • Maltractaments habituals: Presó de 6 mesos a 3 anys, segons l'article 173.
  • Sense agreujants de gènere: Les penes solen ser menys estrictes, ja que no s'apliquen els agreujants específics de la violència de gènere.