Les onades de calor, que fins fa poques dècades eren esdeveniments aïllats i puntuals, s'estan convertint en una amenaça recurrent per a València. Un estudi recent de la Universitat Politècnica de València (UPV) alerta que esta tendència s'intensificarà fins a extrems històrics a la fi de segle. Segons la investigació, duta a terme per l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i Medi Ambient (IIAMA) i el Departament d'Urbanisme, la ciutat podria experimentar un estiu quasi continu amb temperatures que, en els pitjors escenaris, superarien els 50 °C de sensació tèrmica.
L'estudi analitza els registres climàtics de València des de 1979 i projecta la seua evolució fins a l'any 2100. Els investigadors destaquen que la freqüència i durada de les onades de calor ha augmentat de manera alarmant: mentre que fa quatre dècades un episodi de calor solia durar menys de deu dies, actualment la mitjana s'aproxima als 25 dies consecutius. A més a més, en els últims cinc anys, València ha registrat el doble de nits tropicals (aquelles en què la temperatura no baixa dels 25 °C) que en tota la dècada anterior.
Ana Fernández-Garza, investigadora de l'IIAMA i autora principal de l'estudi, assenyala que els estius s'allarguen i els episodis de calor s'intensifiquen. Si no s'adopten mesures urgents de mitigació, la ciutat podria enfrontar-se a fins a sis mesos seguits amb risc tèrmic elevat, amb conseqüències directes per a la salut i la vida quotidiana dels seus habitants.
Escenaris futurs: de la precaució a l'emergència
L'estudi contempla distints escenaris segons l'evolució de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. En el cas més optimista, amb retalls dràstics en emissions, València duplicaria les ones de calor actuals, amb pics que superarien els 40 °C i episodis que durarien aproximadament 15 dies.
En un escenari intermedi, la ciutat podria experimentar entre sis i huit onades de calor cada estiu, algunes de més de 30 dies consecutius, amb índexs de calor que assolirien els 45 °C. No obstant, en la hipòtesi més pessimista, en el qual les emissions continuen sense control, es projecta un període càlid que podria estendre's d'abril a novembre, amb temperatures extremes que superarien els 50 °C i jornades consecutives de calor extrema durant quasi la meitat de l'any.
Eric Gielen, investigador del Departament d'Urbanisme de la UPV, insistix en la urgència de preparar la ciutat: “València deu dissenyar estratègies per a conviure en la calor extrem de manera segura i resilient”. Entre les mesures suggerides per l'equip de la UPV s'inclouen la creació de més espais verds, cobertes i paviments que reflectisquen la radiació solar, refugis climàtics per a la població vulnerable, sistemes d'alerta primerenca i polítiques urbanes centrades en la salut i l'equitat climàtica.
L'estudi forma part del projecte europeu The HUT (Human-Tech Nexus – Building a Safe Haven to Cope with Climate Extremes), finançat pel programa Horizon Europe, l'objectiu del qual és desenvolupar solucions tecnològiques i urbanístiques que permeten a les ciutats mediterrànies adaptar-se a les temperatures extremes sense comprometre la qualitat de vida dels seus habitants.
Els investigadors advertixen que, sense acció immediata, el que hui pareix un estiu excepcional podria convertir-se en la norma: una València on els dies de calor extrema podrien arribar als 300 a l'any, alterant la vida urbana, la salut pública i la planificació de la ciutat.