Les sales d'espera plenes, pacients mirant el rellotge i consultes que es cancel·len quan ja es portava més d'una hora esperant. Així està afectant la vaga de metges a la sanitat pública valenciana, on en només tres dies s'han suspés més de 32.000 actes sanitaris. Encara que el seguiment és menor que en la convocatòria de desembre, l'impacte en hospitals i centres de salut està sent notable i amenaça de deixar prop de 54.000 cites ajornades al tancament de la setmana.
El conseller de Sanitat, Marciano Gómez, xifrà este dijous en 32.000 les cites posposades entre dilluns i dimecres a la Comunitat Valenciana. La mitjana supera els 10.000 actes sanitaris diaris entre consultes en Atenció Primària, especialitats hospitalàries, proves diagnòstiques i cirurgies programades. Si es manté el ritme actual i el seguiment mitjà del 10 % per part dels facultatius, la setmana podria acabar amb més de 50.000 cancel·lacions.
Hospitals i Atenció Primària
La major afectació s'està registrant en els hospitals, especialment en les consultes externes d'especialitats. En estos tres primers dies s'han reprogramat 19.785 cites, cosa que suposa una mitjana de 6.595 diàries, malgrat que els servicis mínims es van fixar en el 75 %.
Per províncies, la distribució reflectix 10.586 consultes anul·lades a València, 7.270 a Alacant i 1.929 a Castelló. Són milers de pacients que deuran esperar una nova data en agendes ja saturades.
En quiròfan, l'atur ha obligat a suspendre 225 intervencions quirúrgiques - 75 per jornada - totes elles corresponents a patologies no urgents ni prioritàries. El repartiment provincial és de 112 operacions a València, 92 a Alacant i 21 a Castelló. Encara que cap era de caràcter urgent, el seu ajornament implica demores addicionals en llistes d'espera que ja arrosseguen retards.
En els centres de salut, la vaga ha provocat l'anul·lació de 12.000 consultes amb metges de família, unes 4.000 cada dia. En concret, 6.420 a la província de València, 4.410 a Alacant i 1.170 a Castelló.
En molts ambulatoris, els pacients dels metges en vaga han sigut redistribuïts entre la resta de facultatius disponibles, cosa que incrementa la pressió assistencial i allarga els temps d'espera. En altres casos, les cites s'han cancel·lat directament i s'estan reprogramant per a la setmana vinent o més avant, en funció de la disponibilitat i de la urgència clínica.
El seguiment mitjà se situa en lloc del voltant del 10 %, segons dades oficials de la Conselleria. Este dimecres va ser del 10,76 %, amb diferències per províncies: Alacant va liderar el suport amb un 15,20 %, seguida de València amb un 9,10 % i Castelló amb un 6,29 %. No obstant això, el sindicat convocant, CESM, eleva el suport a la vaga fins al 90 % en hospitals i el 85 % en ambulatoris.
Una reivindicació adreçada al Ministeri i al Consell
La vaga té caràcter nacional i es dirigix principalment al Ministeri de Sanitat i al seu titular, Mónica García. Els facultatius reclamen un Estatut propi que regule les seues condicions laborals, amb millores específiques en matèria retributiva, de jornada i de reconeixement professional.
El Ministeri ha tancat un acord general amb els sindicats majoritaris - Satse, CCOO, UGT i CSIF - que inclou més d'un centenar de millores per al conjunt del personal sanitari. Tanmateix, els metges consideren que no s'han atés les seues reivindicacions específiques i que necessiten una regulació diferenciada.
Més enllà de la negociació estatal, els facultatius han aprofitat la mobilització per a recordar al Consell el compromís d'implantar la jornada de 35 hores en la sanitat pública valenciana, una promesa anunciada per a gener de 2025 que encara no s'ha fet efectiva.
Amb noves jornades de vaga previstes en març - coincidint en les Falles -, abril, maig i juny, la sanitat pública valenciana afronta un calendari de protestes que seguirà condicionant l'activitat assistencial.