Fa un any, la DANA del passat 29 d'octubre va colpejar amb força a la província de València deixant al seu pas 229 víctimes mortals, però també innumerables danys materials als municipis afectats. Carreteres negades, línies ferroviàries interrompudes, barris sencers incomunicats… Un any després, les nostres infraestructures estan preparades per a suportar fenòmens meteorològics cada vegada més extrems?
De tot això parlem hui, a València Extra, amb José Trigueros, president de l'Associació d'Enginyers de Camins, Canals i Ports i de l'enginyeria Civil, pertanyent a l'Institut de l'Enginyeria d'Espanya.
Ha passat un any de la DANA que va colpejar, especialment, a la província de València, des del punt de vista de l'enginyeria civil, quin balanç faria de com van respondre les nostres infraestructures?
Bé, doncs de distinta forma. Jo crec que la inundació va ser com mai abans l'havíem tinguda, sobretot per la rapidesa en què es va produir. Es va destrossar pràcticament tot tipus d'infraestructures: elèctriques, de sanejament, de proveïment... Llavors, com funcionaren? Bé, doncs regular.
Diguem que, en general, les infraestructures respongueren de forma desigual. El que millor va funcionar va ser l'AVE, que va ser la infraestructura que menys danys va patir. Però el que sí que podem dir, i del que podem sentir-nos un poc orgullosos, és de la rapidesa en la qual s'han reparat les infraestructures bàsiques.
El tema de l'abastiment es va reparar ràpidament. Les línies de rodalia també es van reparar amb una certa celeritat; algunes encara s'estan acabant, però el ferrocarril, en general, es va recuperar amb rapidesa. L'abastiment d'aigua també es va restablir prompte.
L'únic que va un poc més lent és la presa de mesures respecte a noves infraestructures, perquè una DANA de la magnitud de la passada, si es repetira, no tinguera efectes tan catastròfics com els que va tindre aquella.
I en el procés de reconstrucció posterior, què s'ha fet bé i quins aspectes considera que continuen sent millorables per a augmentar la resiliència de les nostres infraestructures?
Precisament, en la jornada que tinguérem este dilluns sobre este tema, estigueren presents responsables de ferrocarrils i carreteres: el gerent d'ADIF i la directora de Carreteres de la Generalitat Valenciana. Ells han posat de manifest, des d'un punt de vista més tècnic i de treball sobre el terreny, com es comportaren les infraestructures, què és millorable i quines mesures s'estan adoptant.
Un tema fonamental és la permeabilitat transversal de les infraestructures, és a dir, que l'aigua, una vegada desbordada, puga travessar-les ampliant els passos subterranis o millorant la infiltració de l'aigua.
Quant a l'aigua, els projectes anunciats tant per la Generalitat Valenciana com pel Ministeri són necessaris, però m'agradaria que s'accelerara molt la seua execució. Són infraestructures que encara no estan totes planificades ni en marxa, però cal començar ja per a no repetir errors del passat: obres projectades que després mai s'executen.
La Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana ha fet un magnífic informe en què es detallen infraestructures hidràuliques necessàries, com ara la presa del Marquesat, la millora de la presa de Forata (pendent de reforçar el seu estrep dret), la presa del Buseo, en què ja s'està treballant, i la construcció de la presa de Montesa, a més de la revisió de la presa de Sellent i la presa de Vilamarxant, les dos en el riu Túria.
També és molt important treballar en la restauració hidrològica-forestal en les capçaleres dels barrancs.
I com a obres que ja haurien d'estar, des del meu punt de vista, en execució, estan les desviacions del barranc de la Saleta i del barranc del Poio. El de la Saleta està més avançat, però tots dos són fonamentals per a desviar el cabal cap al Túria i evitar que es repetisca el que ha ocorregut.
Les desviacions del barranc de la Saleta i del Poio ja haurien d'estar en execució per a evitar que es repetisca el que ha ocorregut
Els fenòmens extrems són cada vegada més freqüents i intensos, estem realment adaptant les nostres infraestructures al canvi climàtic o seguim reaccionant només després de la catàstrofe?
Mai podem parlar de risc zero davant les catàstrofes, però desgraciadament actuem sempre després que ocorre una desgràcia. Per exemple, el desviament del riu Túria es va fer després del trencament de Tous.
Ara, això està servint no sols perquè la Comunitat Valenciana prenga mesures imprescindibles, sinó també perquè tot l'arc mediterrani, des de Tarragona fins a Cadis, siga conscient de la necessitat d'actuar davant l'emergència climàtica que tots reconeixem.
Com ha dit el president del Govern, estem en emergència climàtica, i això s'ha de traduir en una emergència en les actuacions: des de la construcció de noves preses – que fins fa tres anys estaven demonitzades – fins a la restauració forestal, la neteja de barrancs i la revisió del planejament urbanístic.
En eixes zones on hi haja terrenys qualificats d'urbanitzables i que puguen ser inundables, cal repensar-ho. Una vegada preses eixes mesures, estarem millor preparats per a afrontar episodis de pluges catastròfiques com el que vam viure.
Les obres hidràuliques d'enginyeria a curt termini podrien completar-se en uns cinc anys. Tant de bo d'ací a cinc anys tot el que ara està projectat en les confederacions hidrogràfiques i conselleries de Medi Ambient del Mediterrani s'haja materialitzat.
La gestió d'emergències com una DANA implica a diferents administracions, creu que existix prou coordinació entre els nivells estatal, autonòmic i local en matèria d'infraestructures i prevenció?
No existix. Ara mateix hi ha prou divisió. Hem arribat a un punt en què prima la política sobre la resolució dels problemes dels ciutadans. Espere que siga una cosa momentània i que, una vegada passe esta voràgine, puguem assolir un acord entre administracions locals, autonòmiques i nacionals, i que tots tirem el carro en la mateixa direcció.
Ho estem veient inclús ací, a la Comunitat Valenciana: seguim tirant-nos la culpa uns a altres, judicialitzant la cerca de responsables, en lloc de seure tots junts a treballar. No es tracta de qui ha donat més indemnitzacions o qui ha fet més obres, sinó de passar del “tu i jo” al “nosaltres”.
I això, precisament, és el que més ens falta. Com a ciutadà, l'únic que vull és que es resolguen els problemes; després ja es veurà qui ho ha fet. Però la mentalitat del “nosaltres” és fonamental, i crec que això ara mateix està fallant en la societat espanyola.
Hem arribat a un punt en què prima la política sobre la resolució dels problemes dels ciutadans
Per últim, si tornara a produir-se un episodi de pluges torrencials com el de l'any passat, podem dir que hui la Comunitat Valenciana – i Espanya en general – està millor preparada?
Depén. Quant a infraestructures, no hi ha hagut temps a fer-les. Però quant a avisos a la població, sense cap dubte estem millor. Ho hem vist en les últimes pluges: quan es declara una alerta roja, se suspenen les classes, la gent es queda a casa, els cotxes es retiren de les zones de risc o dels garatges…
En matèria de protecció civil i ciutadana, estem molt bé preparats. Però quant a infraestructures, la situació és distinta: s'estan prenent mesures, sí, però encara no s'han implementat. Si ocorreguera ara una DANA similar, els efectes serien pràcticament els mateixos.