La Conselleria de Sanitat està treballant ja per a posar en marxa un Centre de Referència en Atenció al Trauma Complex en Picanya dirigit a persones afectades per les riuades, així com per a altres col·lectius susceptibles de patir este tipus de trauma psicològic, com dones víctimes de violència de gènere, menors, etc.
Este nou servici de salut mental s'instal·larà en l'Alqueria de Moret en el municipi de Picanya i comptarà en una inversió estimada d'1.200.000 euros.
Així ho ha confirmat hui el director general de Salut Mental i Addiccions, Bartolomé Pérez, durant la presentació del balanç d'actuacions realitzat després de la DANA d'octubre de 2029.
Durant la seua intervenció ha destacat “la implicació i excel·lent tasca dels professionals de Salut Mental del Servici Valencià de Salut des del primer dia, que unit al fet que la Conselleria de Sanitat havia fet en setembre de 2024 un increment global de 200 professionals i de més de 400 en agost d'este any, ha fet possible que l'evolució siga més favorable que la prevista inicialment”.
Específicament, en els departaments de salut més afectats s'han creat 159 nous llocs de treball. D'estos, 129 són assistencials, el que significa un augment global del 46% de la plantilla assistencial (psiquiatria, psicologia, infermeria de salut mental, teràpia ocupacional). Per això, Pérez ha insistit que “l'accessibilitat de la població a l'assistència especialitzada en Salut Mental és plena, el circuit és clar, els pacients acudixen al seu metge de Família i des d'ací es deriva a les unitats de salut mental”.
Així mateix, el director general ha donat compte d'una anàlisi comparativa realitzada per la seua direcció general sobre les assistències prestades en Salut Mental des de novembre de 2023 a setembre de 2024, respecte al període de novembre de 2024 a setembre de 2025.
De l'estudi es desprén que el nombre total de pacients atesos en els departaments de salut afectats per la DANA s'ha incrementat en un 3,5% i en un 2,3% en la resta de la Comunitat Valenciana.
Durant el mencionat període, el nombre de consultes realitzades en els departaments afectats ha sigut de 335.260, registrant-se un increment del 7,2%. “El fet que l'augment de consultes siga superior al de pacients únics atesos evidencia una atenció més freqüent”, ha explicat Bartolomé Pérez. D'esta manera, la mitjana és de 5,1 consultes per pacient en zones de les inundacions i de 4,6 en la resta de la Comunitat. “En conseqüència, s'han atés més casos, però també amb major regularitat i qualitat assistencial”, ha senyalat el director general.
Contenció estrés agut
Bartolomé Pérez ha explicat que les principals conseqüències d'una catàstrofe climatològica de la magnitud de la DANA són els trastorns per estrés: bé els limitats en el temps, l'anomenat estrés agut, o bé els de llarga duració, l'estrés posttraumàtic. “Precisament l'objectiu prioritari de tot el treball que estem duent a terme és contindre eixe estrés agut perquè no derive en posttraumàtic”, ha incidit.
Precisament estes són les patologies més freqüents tractades en les set Unitats d'Atenció al Trauma, posades en marxa en els departaments de salut de València-La Fe, València-General, València-Peset, València-Arnau, La Ribera, Manises i Requena, on s'han atés a més de 2.000 pacients.
D'ells, 842 han sigut assistits per estrés agut en estes zones i 887 per estrés posttraumàtic. Havent-se produït, respectivament, un increment del 171,6% i del 170,4% més dins dels períodes analitzats. L'augment d'atenció de pacients en la resta de la Comunitat Valenciana quant a l'estrés agut és del 6,7% i del 18,1% en l'estrés posttraumàtic.
Per altra banda, el director general de Salut Mental ha assenyalat que el número d'urgències hospitalàries per autolesions constituïx un dels indicadors més fiables del risc de suïcidis entre la població.
En els 11 mesos posteriors a la DANA, s'advertix una situació excepcional, amb un descens del 8,4% en el nombre d'episodis atesos per autolesions, entre les persones residents en els municipis afectats per la DANA.
En la resta de la Comunitat Valenciana, esta dada és igualment positiva, encara que en menor mesura, amb un descens del 3,8%. És destacable que, en els últims deu anys, només s'havia produït un descens interanual en l'any de pandèmia (2020).
Garbell epidemiològic
Bartolomé Pérez també s'ha referit a un estudi de garbellat epidemiològic realitzat per la Conselleria de Sanitat amb la finalitat de disposar dels primers resultats de la prevalença d'estrés posttraumàtic en la població afectada per la DANA. L'estudi s'ha dut a terme per mitjà d'entrevista telefònica amb intel·ligència artificial (IA), utilitzant per a això un qüestionari de detecció estandarditzat i d'ampli ús a escala internacional, sobre una mostra de 2.275 persones residents en els municipis més afectats, amb edats compreses entre 18 i 70 anys.
El treball de camp es va realitzar entre el 13 d'agost i el 30 de setembre de 2025, per mitjà d'entrevista telefònica en un sistema de IA, permetent aplicar l'enquesta de manera eficient i estandarditzada. A més, este mètode permetia l'enteniment de les respostes dels participants de manera instantània per la IA i la resolució de dubtes en cas de necessitar aclariments.
Les dades preliminars de l'estudi indiquen que la prevalença de trastorn per estrés posttraumàtic, al cap de 11 mesos d'haver succeït la riuada, se situa en un 27,6% per a la població adulta, amb diferències significatives entre homes (24,6%) i dones (30,5%).
En este context, el director general de Salut Mental ha posat en relleu que estudis internacionals recents situen la prevalença d'este trastorn en valors que poden ser superiors i que poden alcançar entre el 40% i el 50%, depenent de factors com l'extensió dels danys materials, el nombre de defuncions o les característiques específiques de les inundacions (altura, velocitat, flux, etc.).
Actuació inicial immediata
Bartolomé Pérez ha recordat que des del primer moment es desplegaren en el terreny 13 equips de salut mental amb 124 professionals, que atengueren a més d'un miler de persones en els municipis afectats. Igualment, ha subratllat la tasca comesa per part del Centre d'Atenció en Fira València, que va comptar amb la participació de 55 professionals, que atengueren a 749 persones.
A més, els 30 psicòlegs de Salut Mental de les Unitats de Detecció Precoç creades en els centres escolars de les zones afectades han atés 562 escolars. “Una xifra que demostra la importància d'haver creat estes unitats en col·laboració amb la Conselleria d'Educació”, ha assegurat.
Una altra de les mesures adoptades per les dos conselleries ha sigut el ‘Programa de promoció del benestar emocional i prevenció de les addiccions’ que va a donar principi en breu i al que s’han incorporat prop de 1.000 centres escolars, l’oferta del qual inclou a tots els centres educatius dels municipis afectats per la DANA.
El període de sol·licituds perquè els centres s'acolliren al programa va concloure el passat dia 30 de setembre. Està dirigit a tota la població escolar dels nivells d'Educació Obligatòria (6-16 anys), compta en un pressupost de més de 3 milions d'euros per a tota la Comunitat Valenciana i basat en el model d'Habilitats per a la Vida proposat per l'Organització Mundial de la Salut.
Per últim, Bartolomé Pérez ha fet menció a què els municipis i mancomunitats inclosos en les zones més afectades han rebut un tracte preferent en la convocatòria de subvencions per a finançar a les Unitats de Prevenció Comunitària de les Conductes Addictives que desenvolupen programes de prevenció d'addiccions.
Estes unitats han obtingut un total de 538.380 euros, el que representa un increment del 35% respecte a l'exercici anterior. “Una dada que reflectix el compromís institucional en la reconstrucció emocional, educativa i comunitària d'estes zones”, ha conclòs el director general.