La Conselleria de Sanitat, juntament amb el Ministeri de Sanitat i l'Institut de Salut Carles III (ISCIII), ha posat en marxa un estudi per a conéixer l'impacte que ha provocat la dana en la salut mental de les persones residents en les zones que foren afectades per les inundacions del passat 29 d'octubre de 2024 a la Comunitat Valenciana.
Principalment, es pretén vigilar durant un període de temps de tres anys l'impacte en la salut mental, que sol manifestar-se a mitjà i llarg termini després de catàstrofes d'esta magnitud.
Es tracta d'un estudi que es durà a terme des de la Conselleria de Sanitat -a través de la Direcció General de Salut Pública i la Direcció General de Salut Mental i Addiccions-, juntament amb el Ministeri de Sanitat -a través del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES) i el Comissionat de Salut Mental- i l'àrea d'Epidemiologia i Salut Pública del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa d'Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) de l'ISCIII.
La metodologia que s'ha emprat està basada en experiències ja realitzades en altres països europeus que han patit una catàstrofe similar i que ha sigut adaptada a les característiques de la Comunitat Valenciana.
L'objectiu és conéixer quins han sigut els aspectes que han afectat l'estat de salut mental de les persones que es van veure afectades directament per la dana i detectar les necessitats, cosa que permetrà orientar decisions futures i adequar els recursos de suport, tant en l'actualitat com en possibles emergències futures. Per altra banda, es pretén conéixer el nivell de freqüència de trastorns com la depressió, l'ansietat i estrés posttraumàtic al llarg del temps en persones que es varen veure afectades.
Cal destacar que la finalitat d'este estudi no és diagnosticar problemes de salut mental, ja que les preguntes no són instruments de diagnòstic ni poden substituir la valoració d'un professional. La seua funció únicament és recopilar informació sobre l'impacte emocional que va tindre la dana en les persones. En tot cas, s'oferirà a la persona informació sobre tots els recursos assistencials disponibles d'atenció i suport a la salut mental.
Enquestes a més de 23.200 ciutadans de zones afectades
En total, 23.254 ciutadans seleccionats a l'atzar i residents en llars de les zones afectades per les inundacions rebran un SMS i una carta d'invitació per a participar en l'estudi de forma voluntària. Així, en cas d'acceptar, podran contactar a través d'un telèfon gratuït amb les persones autoritzades per a realitzar una enquesta, que estarà basada en preguntes relacionades amb aspectes personals, la llar, la salut en general i sobre salut mental, entre altres qüestions. En concret, s'entrevistarà tant a població adulta com a menors de 6 a 17 anys, amb autorització dels progenitors o tutors, per a conéixer també les conseqüències que han tingut els efectes de la dana sobre la salut mental infantil i juvenil.
Les persones que rebran els missatges pertanyen als departaments de salut de La Ribera, Manises, Requena, València-Doctor Peset, València-La Fe, València-Hospital General i València-Arnau de Vilanova-Llíria, en ser departaments que integren algun dels municipis que resultaren afectats per les inundacions.
Per a la posada en marxa d'esta iniciativa, responsables dels centres de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat han iniciat una ronda de reunions amb l'objectiu de presentar el projecte tant als representants de les associacions de suport als afectats, com dels ajuntaments i els centres de salut de les zones afectades, amb l'objectiu d'aconseguir la màxima difusió sobre la importància de participar en este estudi, ja que serà una ferramenta molt útil a l'hora de prendre decisions i reduir l'impacte emocional davant possibles incidències o catàstrofes en el futur.
Estudi primer any
Després de la dana del 29 d'octubre de 2024, i complementàriament al treball assistencial desenvolupat des de l'inici per la Direcció General de Salut Mental, la Direcció General de Salut Pública posà en marxa tots els sistemes de vigilància per a analitzar els problemes de salut ocasionats en la població degut a l'impacte després de la catàstrofe. En concret, en salut mental s'ha dut a terme una anàlisi sobre l'impacte de la dana durant un any. Per a això, s'han comparat les consultes i casos relacionats amb els trastorns de salut mental en la zona afectada, respecte a les dades històriques i prenent com a referència la zona no DANA
Així, de dit informe ix que durant el primer mes després de la DANA es va registrar un increment del 12,9 % de les consultes d'Atenció Primària relacionades amb trastorns de salut mental. Dita xifra va anar descendint i huit mesos després (juny) presentava un augment del 6,8 %, fins al mes de juliol en què es van assolir els nivells previs a la dana. Segons els resultats d'este informe, durant el primer mes, cal destacar l'augment de les consultes en persones d'edats entre 15 i 44 anys (21,7 %), i per motiu de consulta, principalment les associades a l'estrés (50,2 %) i l'ansietat (12,2 %)
Respecte als nous casos, l'augment va ser d'un 42 % més de l'habitual en el primer mes posterior a la dana. De la mateixa manera, a partir del huité mes van començar a estabilitzar-se les xifres situant-se en valors similars abans de la DANA.
Finalment, l'informe conclou que, durant el primer mes després de la dana, destaca l'augment de la incidència en un 50 % en el grup d'edat de 15 i 74 anys i, quant al tipus de patologia, els trastorns per estrés destacaren amb un increment del 144 % respecte a valors previs a la dana. A l'any de la catàstrofe, l'únic trastorn la incidència del qual pujava significativament era la depressió, amb un increment del 12,4 %.
En conclusió, tant les consultes com els casos nous de trastorns de salut mental, que inicialment mostraren un ascens significatiu, han tendit a minvar progressivament amb el pas dels mesos en els municipis de la zona dana, arribant a situar-se a nivells previs a les inundacions excepte en aquells municipis amb major afectació.