Robert Raga va revalidar la majoria absoluta a les eleccions municipals del 28 de maig, un fet que li permet, per tercera legislatura, seguir amb el full de ruta per a la transformació de Riba-roja de Túria com alcalde.
Ha aconseguit revalidar la majoria absoluta, sinònim que el treball s'ha fet bé pese haver afrontat una legislatura molt complicada.
Sí, s'ha donat un resultat molt important per al context polític actual. Hem ampliat en 936 vots, un creixement que per a nosaltres era un repte. Freguem els 12 regidors i, en aquest sentit, estem molt satisfets i agraïts als veïns i veïnes. I tot això malgrat una legislatura complexa. Mai podíem pensar que, després de la nostra primera majoria absoluta, ens tocaria afrontar una pandèmia. La salut i l'economia ha marcat la passada legislatura.
Què ha aprés durant la seua trajectòria com a polític?
Soc regidor de l'Ajuntament de Riba-roja des de l'any 2007 i alcalde des de l'any 2015. En aquest temps he aprés que cal escoltar i entendre a tothom, encara que això no signifique que ho compartisques. Parlem tant amb empresaris, com amb una veïna del centre històric, autònoms, una persona jove... Cadascú amb un problema, una il·lusió o un projecte... L'any 2018 vaig rebre a 1.800 veïns i veïnes. Empatitzar i entendre el que volen dir-te és molt important per a prendre decisions.
Quines són les línies d'aquesta legislatura?
Tenim entre mans projectes molt interessants fruit del treball de la passada legislatura, malgrat la pandèmia. En urbanisme, per exemple, hem fet un treball brutal. Ara, aquesta legislatura volem que aquests projectes estratègics vegen la llum.
Un exemple d'açò és el futur Centre de Salut.
Així és, es tracta d'un espai que suposarà una inversió de 6,5 milions d'euros i permetrà, a més, convertir en centre auxiliar al Centre de Salut actual per a la zona del centre històric. La nova instal·lació ens permetrà tindre més metges, més pediatres, un punt SAMU 24 hores... Actualment, ja hem entregat la parcel·la a la Conselleria.
Tenim l'enorme il·lusió de veure com l'estudi de viabilitat compta amb el vistiplau tant tècnicament com econòmicament per a ampliar la xarxa de Metrovalencia fins al nostre nucli urbà
Hi ha molts projectes en marxa que depenen de la Generalitat. Pensa que pot haver-hi algun problema pel canvi de color polític?
Felicitem els partits que legítimament formaran govern i ens posarem a la seua disposició. Nosaltres col·laborarem amb el que faça falta, però també exigirem allò del què tenim el compromís adquirit i un clar exemple és el nou Centre de Salut.
A més, també estan en marxa les dues residències.
Les futures dues residències estan ja aprovades. Una serà per a 80 persones majors amb un espai innovador i, l'altra, serà un centre per a 40 persones amb diversitat funcional. Són dos espais especialment importants i que han de continuar avant. D'altra banda, el Pla Edificant el tenim a mig fer, i després d'un gran nombre de millores en diferents centres ens falta actuar en el col·legi infantil Cervantes, en el qual s'invertiran prop de 6 milions d'euros.
Una altra de les obres clau que depén de la Generalitat és la futura parada de Metrovalencia, que arribarà al nucli urbà.
Tenim l'enorme il·lusió de veure com l'estudi de viabilitat compta amb el vistiplau tant tècnicament com econòmicament per a ampliar la xarxa de Metrovalencia. Això ens permet arribar, en subterrani, al centre del nucli urbà de Riba-roja. La ciutat va nàixer entorn del tren i ha sigut una part essencial, igual que el metro. No podem tindre un baixador fora del nucli urbà, en una zona industrial. La nova parada arribaria al Barranc dels Moros al costat de l'actual Centre de Salut, i es convertiria en un gran accés per als 900 estudiants dels conservatoris de dansa i música, que provenen en un 40% d'altres ciutats, i una connexió clau per al parc natural. De fet, la parada es dirà Porta del Túria.
Tot aquest desenvolupament s'ha pogut donar gràcies al Pla Estratègic.
Som un projecte seriós, i fruit d'això hem consolidat un full de ruta a 30 anys vista. El Pla Estratègic RibaPlus 2017-2025, aprovat sense cap vot en contra, és un full de ruta molt consensuat, que sobre la base d'un diagnòstic en totes les àrees del nostre municipi, es van impulsar una sèrie d'accions, que han derivat en altres plans molt important com el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) que ens ha permés rebre una subvenció per al nostre primer autobús elèctric i per a instal·lar bicicletes elèctriques en totes les urbanitzacions; el Pacte d'Alcaldies per l'Energia (PAUS), per a reduir el cost energètic i les emissions; o el Pla Accions Urbanes Municipals (PUAM).
Quina diferència a Riba-roja d'altres ciutats?
Tenim diverses fortaleses que ens fan singulars. En primer lloc, som un poble industrial i logístic amb més de 2.000 empreses, amb els reptes de futur de continuar creant llocs de treball. Estem en una zona estratègica, en la coneguda com la zona 'prime'. En el nostre terme tenim l'A-3, l'A-7, estem al costat de l'aeroport de València i a 20 minuts del port.
A això, li sumem un Parc Natural i l'aposta per la cultura i la història, amb un dels projectes més potents de la Comunitat Valenciana. En els anys 90 apostem per dos grans conservatoris municipals professionals, de música i dansa, un fet quasi únic. A més, tenim l'escoleta municipal més gran de la Comunitat Valenciana amb al voltant de 300 xiquetes i xiquets.
Finalment, hem creat productes molt importants amb el món visigot, molt poc conegut, però que va ser epicentre en Riba-roja. El Dux Tebdemir era un duc visigot que controlava políticament i militarment des de Cartagena fins a Castelló, i residia ací. Tenim un jaciment visitable i estem treballant en un altre jaciment a València la Vella, una nova ciutat per descobrir al costat del parc natural. Totes aquestes singularitats ens fa un municipi únic i estratègic.
Som un projecte seriós, i fruit d'això hem consolidat un full de ruta a 30 anys vista
Com ha evolucionat Riba-roja en l'àmbit industrial?
Des de 2015 tenim 143 empreses noves. Hem reduït en 10 punts l'atur, amb rècord d'afiliats a la Seguretat Social. La renda mitjana per càpita d'una unitat familiar ha passat de 24.000 a 29.000 euros. Queden molts reptes per afrontar, però anem pel bon camí. Cal millorar la qualitat de les ocupacions, sense conformar-se amb l'atur estructural del 10%. Hem de crear un poble-ciutat perquè la gent jove vulga establir el seu projecte de vida, amb escoleta gratuïta, un projecte cultural potent... Hem de créixer però amb moderació i planificació.
Finalment, el turisme és un altre pilar que s'està impulsant.
Hem treballat a aplicar la tecnologia al turisme de la mà de subvencions europees per a, d'una banda, impulsar el turisme intel·ligent i accessible, i, per un altra, conéixer què vol fer el turista que arriba a la ciutat. Tenim els jaciments, el castell, dos museus arqueològics únics (el MUPLA i el MUCA) i tenim l'ECA Espai d'art contemporani. Gràcies a tindre el riu Túria, moltes civilitzacions han aterrat en aquesta zona: els ibers, els romans, els visigots, els àrabs... Aquesta història ens dona una fortalesa molt potent en l'àmbit turístic.
En aquest sentit, hem de parlar de la gastronomia, ja que hem obert una línia molt important amb el xef Joan Clement, recuperant què menjaven els visigots amb un llibre de receptes, així com una aula formativa. A més, estem recuperant com era el menjar durant la Guerra Civil. Finalment, hem creat i patentat el plat dels arrossos de la Ribera del Túria, un reclam per a consolidar-nos dins d'aquest turisme gastronòmic tan en auge actualment.