Ni gavines, ni muntons, ni putrefacció. L'Entitat Metropolitana de Residus (EMTRE) ha obert per primera vegada les portes de la seua planta de Manises als mitjans de comunicació per a trencar mites i convidar a la ciutadania a reduir i reciclar correctament els seus residus. Una jornada que s'ha celebrat amb motiu del Dia Mundial del Reciclatge -17 de maig- i que ha servit per a visibilitzar els reptes titànics de l'entitat davant l'ús incorrecte del contenidor gris.
La visita ha estat conduïda pel president de l'entitat, Emilio José Belencoso, que ha destacat que l'objectiu no és, ni més ni menys, que un exercici de transparència i de trencar amb els estereotips que envolten a una planta de residus com esta: “Volem donar a conéixer el que entra i com ix després del procés que desenrotllem. I deixar clar que no mesclem els residus, sinó que arrepleguem les restes i donem una segona eixida a aquells que poden ser reciclats”. Així, ha subratllat que “el millor residu és el que no es genera”, perquè “el fem no desapareix per art de màgia”, i ha assenyalat que, malgrat que les dades són positives, queda molta faena per fer que requerix una resposta de la ciutadania.
En l'acte també ha participat el regidor de Medi Ambient, Transició Ecològica i Agenda 2030 de Manises, Rafael Mercader, que ha posat en valor el projecte d'educació ambiental que desenrotlla esta i la resta de localitats que conformen l'EMTRE, “que en definitiva, pretén mostrar que tot element que es recicla a casa, té una segona oportunitat”. Per això, ha insistit en la necessitat de trencar amb el mite que tot acaba en el mateix lloc: “És moment que la gent s'adone de com funciona el cicle”.
La població separa malament el 70% dels residus
L'Entitat Metropolitana per al Tractament de Residus és l'entitat pública que gestiona (tracta i elimina) els residus domèstics de la ciutat de València i dels 44 municipis de la seua àrea metropolitana (comarques de l'Horta Sud i l'Horta Nord), per la qual cosa dona servici a 1,6 milions d'habitants.
L'EMTRE no gestiona tots els residus d'este territori, sinó només els que van al contenidor gris (fracció reste) i al marró (orgànica selectiva) i els d'ecoparcs. Entre les seues funcions, per tant, no està la gestió dels envasos lleugers, paper i vidre, que s'han de depositar en els seus respectius contenidors de reciclatge.
Per a això, compta amb una planta de tractament a Manises amb capacitat per a tractar 350.000 tones anuals de residus del contenidor gris; un complex de tractament i valoració dels Hornillos a Quart de Poblet, amb capacitat per a gestionar 400.000 tones anuals del contenidor gris i marró; i una xarxa de 20 ecoparcs fixos i 6 mòbils per a aquells residus que no es poden tirar en contenidors viaris, com són els aparells electrònics, enderrocs o voluminosos.
Malgrat que a l'hora de tirar el fem la població es topa amb contenidors grocs, blaus, verds, grisos i marrons, la majoria no separa correctament estos residus. En 2024 es van tractar 620.166 tones de residus dels contenidors marrons i grisos, i en la seua arribada a les plantes de l'EMTRE, les bosses contenen un 70% d'elements que no pertanyen a estos i que poden ser reciclats.
D'acord amb les dades facilitades per l'entitat, la bossa del fem mitjanes d'un ciutadà de València o la seua àrea metropolitana que es tira en un contenidor gris, conté un 29% de restes orgàniques; un 12,5% de paper i cartó; un 3,5% de vidre; un 13% de tèxtils; un 4,8% de restes d'obra o de fusta (voluminosos) i només el 29,92% són les restes que ha de contindre esta bossa.
Què ha d'anar en el contenidor gris? En esta bossa de fem, s'han de tirar residus que no són reciclables, com a pols d'agranar, bolquers, compreses, mascarilles, bastonets, tovalloletes, xuplons i biberons, així com plats, gots i objectes de ceràmica trencats, penjadors o xicotets objectes de plàstic no reciclables. En la marró, per part seua, cal tirar restes de fruita, verdura, carn i peix, menjar cuinat, corfa d'ou, fruits secs i restes de cuina, com a taps de suro, tovallons de paper tacades, café i infusions, mistos o restes de jardineria vegetals.
Després de tirar el fem, què ocorre?
Belencoso ha insistit que cada vegada es recicla més, però encara queda molt per fer i eixe 70% evidència la necessitat d'insistir que cal separar correctament cada residu. Així, Pepe Cuenca, cap de planta, ha detallat el procés de tractament i eliminació d'estos residus que arriben a centres com el de Manises o el de Quart de Poblet.
Des de la nau de recepció i la seua depositació en fossats fins a la seua arribada a la nau de tractament i el seu compostatge en diferents trinxeres, cada residu passa per diferents fases en un cicle complex i automatitzat. El repte és poder recuperar al màxim cada tipus d'objecte perquè no acabe en un abocador i, com cada bossa inclou tota classe de residus, l'EMTRE s'ha vist obligada a adaptar-se a esta situació per a aconseguir-ho.
Així, els residus reciclables de la bossa del contenidor gris se separa amb línies automatitzades de tractament de residus en estes plantes, que utilitzen una tecnologia capdavantera per a extraure allò reciclable de la resta de residus. Posteriorment, tenen una segona vida, ja que el resultat és que es compacten en bales de subproductes que, després de la seua subhasta a recicladors, s'usaran com a matèria primera reciclada en la fabricació de nous productes.
Un procés complex i mecànic que també inclou la selecció humana, i que permet recuperar un 10,2% de paper i cartó; un 61% d'envasos lleugers; i un 91% de vidre. Part d'estes restes aconseguix una nova oportunitat, però si acabara en les seues plantes de tractament adequades, este percentatge seria molt superior i l'economia circular completaria el seu cicle.
Quant als productes que sí que han de tractar-se en l'EMTRE, després de la selecció que s'obté del procés, els residus orgànics es convertixen en compostos, un adobament natural d'alta qualitat que s'utilitza per a nodrir camps i jardins, mentres que el no reciclable es destina a abocadors o se sotmet a un procés de valorització energètica.
Així, l'EMTRE convida a la ciutadania a reduir i reciclar correctament els seus residus domèstics per a evitar que acaben en abocadors i protegir el medi ambient. Una situació que continua portant a esforços ‘titànics’ d'entitats com esta i que permetria millorar els índexs de separació que marca la Unió Europea i la reducció de la taxa que paga la ciutadania pel seu tractament i valorització.