L'estiu de 2025 no s'oblidarà fàcilment en la Comunitat Valenciana. Dies interminables de sol abrasador, nits que a penes han donat treva i una humitat que convertia en inútil fins a la suor. Tot això ha deixat un balanç tant dramàtic com històric: 385 persones han mort en la Comunitat per causes atribuïbles a la calor. No parlem d'una xifra freda en un informe, sinó de vides que s'han apagat sota el mateix sol que cada dia ens acompanya en platges, ciutats i pobles.
Mai abans, des que existixen registres en 2015, s'havia aconseguit una dada tan alta en tan poc temps. La tragèdia es va concentrar en tot just uns dies: entre el 18 i el 24 d'agost, la setmana més negra de l'estiu, 112 persones van perdre la vida. Una sacsejada que encara ressona en la memòria col·lectiva i que ha convertit este període estival en el més mortífer de l'última dècada.
Davant este panorama, experts sanitaris insistixen en la importància de l'educació i la prevenció. Beure aigua, evitar el sol en les hores centrals, entrar a poc a poc a l'aigua i reforçar la vigilància en platges són mesures bàsiques que poden marcar la diferència entre la vida i la mort. Però, què més podem fer per a evitar que el pròxim estiu torne a escriure's en clau de tragèdia?
Com previndre colps de calor i ofegaments a València segons els experts
Pablo Ángel López, infermer i responsable de l'assignatura de primers auxilis en la Federació de Salvament i Socorrisme de la Comunitat Valenciana (FSSCV), ho resumix sense embuts: "El colp de calor no és un mareig passatger, és una amenaça real. Pot acabar en la mort. Moltes persones es desplomen en plena platja o piscina i, si això ocorre dins de l'aigua, l'ofegament és immediat". Fora d'ella, també hi ha perill: el cor pot ressentir-se fins a fallar, perquè la deshidratació i l'esforç per mantindre la tensió arterial porten al límit a l'organisme, especialment de les persones que tenen malalties cardiovasculars.
Les recomanacions, assegura, són tan senzilles com vitals. Hidratació constant amb aigua, no amb refrescos ensucrats ni alcohol. Buscar ombra o resguardar-se durant les hores més crítiques. I, sobretot, entrar a l'aigua a poc a poc, banyant abans nines i clatell, perquè el cos s'acostume a la diferència de temperatura. "Eixe error de llançar-se de colp a la mar quan ja estem marejats o deshidratats pot ser fatal", advertix.
Al Mediterrani, a més, hi ha un factor que complica la situació: la humitat. López l'explica amb claredat: "Suar no servix de res si no es produïx evaporació. I sense eixa evaporació no hi ha refredament. En eixos casos el cos pot superar els 40 graus i entrar en una situació d'emergència".
L'expert també assenyala com els falsos mites desvien l'atenció del que realment importa. "Es parla molt del supòsit 'talle de digestió' i d'esperar dues hores després de menjar, però la veritat és que això és un mite. Allò rellevant no és la digestió, sinó la hidratació i l'entrada progressiva a l'aigua. Ací està la vertadera prevenció", subratlla.
I, més enllà de la responsabilitat individual, López reclama solucions col·lectives: més socorristes, millor formació i serveis accessibles per als majors, que són el grup més vulnerable. "Cada estiu falten professionals a les platges de la Comunitat. Invertir en prevenció és invertir a salvar vides", sentència.
L'estiu més mortal en la Comunitat Valenciana i la setmana negra d'agost
Les dades d'este estiu parlen per si mateixa. Entre juny i agost, la Comunitat Valenciana ha registrat 13.492 morts reals, enfront de les 13.086 que s'esperaven com a base estadística. Eixe desfasament —406 defuncions més del que es preveu— es traduïx que 385 han sigut atribuïbles directament a les altes temperatures.
El mapa provincial mostra una fotografia desigual i dolorosa. Alacant s'emporta la pitjor part: 264 morts per calor. Castelló anota 86 defuncions, i la província de València, malgrat la seua major població, a penes suma 35. El sud valencià s'ha convertit, així, en l'epicentre de la tragèdia.
I tot es va concentrar en una setmana fatídica. Del 18 al 24 d'agost, la calor es va cobrar la vida de 112 persones en tot just set dies, el registre més mortífer en deu anys. El 19 d'agost va ser el dia més negre: 21 morts en una sola jornada, amb l'onada de calor en el seu pic màxim.
El balanç mensual no fa més que confirmar la duresa de l'estiu: 32 morts al juny, 155 al juliol i 181 a l'agost fins al dia 25. Un degoteig constant que ha convertit a l'estiu de 2025 en el més cruel del que es té memòria recent.
5 consells per a previndre colps de calor
Els experts insistixen que la prevenció és la millor eina per a evitar que les xifres d'este estiu es repetisquen. Estes són les claus que proposa Pablo Ángel López i que tot ciutadà hauria de tindre en compte:
-
Hidrata't amb aigua al llarg del dia. El cos necessita reposar líquids constantment per a poder regular la temperatura. L'error més comú, segons López, és recórrer a refrescos ensucrats o a l'alcohol, que acceleren la deshidratació. Beure xicotets xarrups d'aigua de manera regular és la mesura més eficaç i senzilla per a protegir-se.
-
Evita l'exposició en les hores centrals. De 12 a 17 hores el sol estreny amb més força i el risc de patir un colp de calor es multiplica. Buscar ombra, refugiar-se en interiors o utilitzar gorra i roba lleugera no és només una recomanació bàsica: pot ser la diferència entre gaudir de l'estiu o acabar en urgències.
-
Entra a l'aigua de manera progressiva. El Mediterrani no sol estar gelat, però la diferència de temperatura amb el cos pot provocar un xoc si s'entra de colp, especialment si ja existix cansament o deshidratació. Banyar-se primer les nines i el clatell ajuda al fet que l'organisme s'aclimate a poc a poc i evita la temuda hidrocució, el mal anomenat "tall de digestió".
-
Para atenció als més vulnerables. Majors, xiquets i persones amb malalties cròniques són els qui més patixen els efectes de la calor. Sovint no perceben la sensació de set o no poden reaccionar amb rapidesa. Acompanyar-los, recordar-los que beguen i vigilar els seus símptomes és una responsabilitat compartida.
-
Reconeix els senyals d'alarma. Mal de cap, mareig, palpitacions o sensació de feblesa són els primers avisos que el cos no està suportant bé la calor. Ignorar-los pot ser fatal. Davant qualsevol símptoma, cal parar l'activitat, buscar ombra i refrescar-se immediatament.
Què fer si algú patix un colp de calor
Saber com reaccionar també és clau. López ho resumix en unes pautes senzilles però vitals:
-
Portar a la persona a un lloc fresc i ventilat.
-
Aplicar draps humits en axil·les, coll i front o ventar-la per a baixar la temperatura.
-
Oferir aigua a poc a poc, en xicotets xarrups.
-
Mantindre-la tombada amb les cames lleugerament elevades.
-
I, davant pèrdua de consciència o empitjorament, telefonar al 112 immediatament.
I mentre les xifres marquen rècords de mortalitat, la pregunta es repetix: què estem fent per a adaptar-nos a este nou escenari climàtic? El repte ara és evident. La Comunitat Valenciana ha de preparar-se per a un futur en el qual les onades de calor seran cada vegada més llargues i intenses. Les dades ho criden, els experts ho repetixen i la societat ho patix. Com conclou López: "La prevenció, l'educació i els recursos humans són l'única via perquè el pròxim estiu no tornem a parlar de rècords de morts, sinó de rècords de vides salvades".