Ni Catalunya, ni Venècia, ni Escòcia: ara la independència és per a l'Illa de Tabarca, l'illot situat a tan sols 4.300 metres del port de Santa Pola. I és que l'Associació de Veïns de Tabarca Illa Plana ha anunciat l'inici dels tràmits per a convertir l'illa en una entitat menor, obtenint major autonomia respecte de l'Ajuntament d'Alacant, al qual pertany.
L'Illa de Tabarca, o Illa Plana, és actualment l'única illa habitada de tota la Comunitat Valenciana, amb 51 habitants i 30 hectàrees d'extensió. I ara este xicotet penyal exigix constituir-se en una entitat amb major autogestió, comptant ja amb 33 de les 59 firmes necessàries.
Donada la seua singularitat geogràfica, l'Illa de Tabarca és administrada pràcticament en la seua totalitat per l'Ajuntament d'Alacant. No obstant això, després de més de deu anys de reivindicacions davant del consistori, l'associació veïnal ha iniciat un procés pel qual l'administració de l'illa adquirix més competències.
La justificació naix del desinterés que part de la població de l'illa sent respecte a la gestió de l'Ajuntament d'Alacant. Les seues particularitats històriques i geogràfiques requerixen un enfocament diferent de la capital alacantina, especialment en qüestions de transport.
I és que, des de la seua reivindicació ratificada en les Corts en 2018, denuncien que les mesures de conservació i exigències urbanístiques seguixen sense ser ateses. Reclamen que, encara que Tabarca fon declarada la primera reserva marina d'Espanya, l'Ajuntament d'Alacant no complix amb les mesures que haurien de corregir les limitacions diàries que suposa per als habitants de l'illa.
Tabarca, la joia habitada del Mediterrani
Tabarca, enfront de la costa alacantina, este illot manté viva la història valenciana amb les seues muralles que daten del segle XVIII. En l'interior d'estes muralles es troba el nucli urbà, on es desenvolupa una vida tranquil·la marcada per les faenes de la mar.
Així mateix, destaca per ser l'illa habitada més menuda d'Espanya, amb els seus 1.800 metres de llargària per 400 d'amplària. A més a més, l'illa demostra ser un referent internacional en el manteniment de l'ecosistema marí. I és que, baix la seua superfície, s'amaguen unes extenses praderies de posidònia oceànica que conserven les aigües cristal·lines i, amb això, unes precioses vistes de la vida submarina que la rodeja.
En l'actualitat, l'única manera d'accedir a l'illa és per mitjà d'una línia regular de catamarans en Alacant i Santa Pola. Gràcies a estes embarcacions, poden arribar a visitar-la més de 3.000 turistes diaris en estiu. Sense carreteres ni ponts, no existix alternativa al transport marítim, la qual cosa justifica, fins al moment, la seua dependència de l'administració municipal d'Alacant.
Així mateix, el turisme també és focus de crítiques per a l'associació veïnal, almenys pel que fa al tractament que rep des del consistori municipal. L'activitat econòmica de l'illa en els mesos d'estiu dona un tomb en favor del turisme: l'hostaleria obri les seues portes i els vaixells van i venen a un ritme frenètic. Durant juliol i agost, el turisme genera importants ingressos; no obstant això, l'illa patix la pressió d'un tràfic desbordat de persones en un espai reduït.
No obstant això, no sempre fon així: fa un segle, l'illa es dedicava exclusivament a la pesca i la seua població superava el miler d'habitants. No obstant això, la falta dels servicis més bàsics obligà els seus ciutadans a buscar llar en territori peninsular.
Huitena entitat menor de la Comunitat
Si el projecte de l'associació aconseguix el seu objectiu, l'Illa de Tabarca es convertiria, d'esta manera, en huitena entitat menor de tot el territori valencià. Se sumaria a la llista: La Llosa de Camacho (Alcalalí), La Xara (Dénia), Jesús Pobre (Dénia), Ballestar (La Pobla de Benifassà), La Barraca d’Aigües Vives (Alzira), El Perelló (Sueca) i El Mareny de Barraquetes (Sueca).
I, d'esta manera, la Llei de Règim Local de la Comunitat Valenciana establix que, com entitat menor o nucli poblacional separat territorialment del municipi al qual pertany, se li atorga una personalitat jurídica plena amb competències pròpies o delegades.