La Loteria de Nadal ja es troba en plena campanya de vendes, i com cada any, les administracions de tota Espanya comencen a notar la febre pels dècims “afortunats”. Però, existix realment una xifra més afortunada que una altra? Encara que tots els números tenen la mateixa probabilitat d'eixir - una entre 100.000 -, la veritat és que les estadístiques històriques i les supersticions dels jugadors han anat generant una autèntica cultura al voltant de les terminacions més desitjades. A continuació, et contem quins són els números que més vegades han resultat premiats.
Si hi ha un número que s'ha guanyat la fama d'amulet, eixe és, sens dubte, el 5. I és que des que es va celebrar el primer sorteig de la Loteria de Nadal en 1812, esta xifra ha sigut la terminació del primer premi en 32 ocasions, més que cap altra. És la terminació estrela i la primera a esgotar-se en moltes administracions.
Darrere del 5, les terminacions més repetides són el 4 i el 6, amb 27 aparicions cadascuna, seguides del 8 i el 0, també amb una presència significativa en la història del sorteig. Per contra, hi ha xifres que pareixen tindre menys sort. L'1 només ha sigut agraciat huit voltes, i el 2, tretze. El 9, malgrat ser una de les terminacions més buscades, tampoc es prodiga massa entre les Grosses.
L'anàlisi de les últimes dos xifres del número premiat també arreplega curiositats. La combinació 85 és la més repetida de la història del sorteig, amb set aparicions (1841, 1858, 1867, 1868, 1900, 1915 i 2005). Li seguixen de prop la 57, premiada sis vegades, i diverses combinacions amb cinc repeticions, entre elles la 64, 65, 75, 90 i 97.
També destaquen la 15, la 40, la 58 i la 95, que han eixit en quatre ocasions. En canvi, hi ha terminacions que mai han resultat premiades amb la Grossa, com el 09, 10, 21, 25, 31, 34, 41, 42, 43, 51, 54, 59, 67, 78 i 82.
Per què es repetixen certes terminacions?
Encara que en teoria el sorteig és completament aleatori, molts aficionats troben patrons o repeticions que aviven les càbales. L'explicació més probable està en el factor psicològic i cultural: els números “redons” o “bonics”, com els acabats en 0 o 5, tendixen a paréixer més atractius i, per tant, es compren més, cosa que augmenta la percepció de què són més afortunats.
També hi ha un component històric. Durant bona part del segle XIX i XX, la numeració dels dècims seguia seqüències més limitades, cosa que feia més probable que certes terminacions es repetiren. Amb l'augment progressiu del nombre de bitllets i la modernització dels bombos, eixa tendència s'ha anat diluint, encara que la tradició seguix viva.
Cal recordar que el Sorteig Extraordinari de la Loteria de Nadal se celebra cada 22 de desembre i repartix en total més de 2.500 milions d'euros en premis. El premi més cobejat és la Grossa, que repartix 4 milions d'euros a la sèrie, o cosa que és el mateix, 400.000 euros per dècim. Però n'hi ha molts més:
-
Segon premi: 1,25 milions d'euros a la sèrie (125.000 euros per dècim).
-
Tercer premi: 500.000 euros a la sèrie (50.000 euros per dècim).
-
Dos quarts premis: 200.000 euros a la sèrie (20.000 euros per dècim).
-
Huit quints premis: 60.000 euros a la sèrie (6.000 euros per dècim).
A més, existixen les aproximacions als tres primers premis (números anterior o posterior), els premis per coincidir les últimes xifres, les pedreas de 1.000 euros a la sèrie (100 per dècim) i el clàssic reintegrament, que retorna els 20 euros jugats en encertar l'última xifra de la Grossa.