La II Jornada d'Innovació en Carreteres, organitzada per la Cátedra Torrescamara en la Universitat Politècnica de València (UPV), ha consolidat la universitat com un punt de trobada nacional per al debat tècnic sobre el futur de la xarxa viària espanyola. Celebrada el 4 de març, la jornada va reunir responsables institucionals de la Generalitat Valenciana, la Diputació de València, la Comunitat de Madrid, l'Ajuntament de Madrid i el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, així com a experts, tècnics, catedràtics i empresaris. L'objectiu principal va ser analitzar com transformar la xarxa viària davant el deteriorament estructural, el canvi climàtic i la necessitat d'avançar cap a una gestió més intel·ligent i preventiva.
Per a Alfredo García, director de la Cátedra Torrescamara, la jornada buscava impulsar la innovació com a ferramenta clau per a carreteres més segures, sostenibles i resilients enfront de fenòmens extrems. Durant l'esdeveniment es compartiren experiències, s'identificaren reptes comuns i es debateren solucions innovadores que permeten conservar i modernitzar la xarxa viària, combinant digitalització, sostenibilitat i noves formes de mobilitat.
La Generalitat Valenciana davant fenòmens extrems
María José Martínez, directora general d'Infraestructures de Transport Terrestre de la Generalitat Valenciana, subratlla que l'estratègia de l'organisme autonòmic combina la millora de les estructures amb criteris de resiliència i adaptació, però ha de complementar-se amb intervencions en llits i una adequada gestió hidràulica del territori, per abordar de manera integral els riscos associats a l'aigua.
Martínez destaca que, encara que més del 52 % de les carreteres espanyoles requerixen reparació, les vies de titularitat de la Generalitat superen la mitjana nacional en qualitat i conservació, gràcies a contractes de manteniment que suposen una inversió anual de 65 milions d'euros per als 3.000 quilòmetres de xarxa viària.
La planificació i la innovació tecnològica, explica Martínez, són essencials per a dissenyar carreteres que siguen funcionals, segures i adaptades tant a l'entorn com a les necessitats de mobilitat actuals i futures. A més, la coordinació constant entre administracions estatals, autonòmiques i provincials permet compartir coneixements, experiències i bones pràctiques, reforçant la seguretat viària i la capacitat de resposta davant fenòmens extrems.
Entre els projectes concrets que es desenvoluparan en els pròxims anys, destaca el pla ENDAVANT, que contempla estratègies per a adaptar les infraestructures al canvi climàtic, així com treballs de conservació que reforcen punts crítics de la xarxa.
Detecció de danys i solucions tècniques
Per la seua banda, Javier Piedra, director de l'Àrea de Carreteres de la Diputació de València, explica que els danys en les carreteres valencianes depenen de la geografia i els fenòmens climàtics. En la ribera del Xúquer, les pluges torrencials provoquen inundacions per estancament de l'aigua, mentre que en comarques muntanyoses de l'interior els episodis de sequera seguits de pluges intenses generen lliscaments i caiguda de blocs, afectant ponts i terraplens.
Per a garantir la durabilitat de les infraestructures, s'incorporen fonamentacions profundes, esculleres protegides en formigó i altres tècniques de reforç. La priorització de reparacions no depén únicament del volum de tràfic, sinó també de garantir que tots els ciutadans tinguen accés a servicis públics en condicions de seguretat, incloent-hi territoris poc poblats o en risc de despoblació.
A més, l'Àrea de Carreteres ha impulsat un pla de descarbonització, que combina paviments sostenibles, construcció a baixes temperatures i criteris ambientals en contractes d'obres, incloent-hi compensacions que neutralitzen el CO2 generat. Un exemple d'esta experiència pionera és la millora de la CV-425 entre Bunyol i Alborache, on s'apliquen estes mesures de sostenibilitat en plena execució.
Innovació i carreteres intel·ligents
La jornada també va servir per a presentar solucions innovadores que permeten a les carreteres resistir inundacions i fenòmens extrems, combinant l'enginyeria tradicional amb noves tecnologies. Es van abordar sistemes de disseny i drenatge més resilients enfront de pluges intenses, ferramentes digitals per a anticipar danys, i enfocaments de gestió preventiva que permeten prioritzar actuacions abans que es produïsquen fallades greus. La integració de criteris d'adaptació al canvi climàtic en disseny i manteniment s'ha convertit en un aspecte cada volta més necessari, sobretot enfront de fenòmens com les DANAs.
Alfredo García va destacar que la col·laboració entre la UPV, Torrescamara i les administracions públiques permet traslladar de manera més ràpida les idees innovadores a la pràctica i formar els estudiants en una enginyeria més multidisciplinària, capaç d'integrar enginyeria civil, digitalització, automatització, sostenibilitat i gestió de dades.
A curt termini, estes innovacions milloren la gestió i el manteniment de les carreteres, anticipant problemes i actuant de forma preventiva. Amb el temps, l'objectiu és avançar cap a carreteres intel·ligents, resilients i capaces d'oferir major seguretat, adaptar-se a fenòmens extrems i facilitar una mobilitat més sostenible.