D'acord amb les dades oferides per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), per al període de l'1 de gener de 2024 al mateix dia de l'any 2025, la població de la província de València ha experimentat un creixement aproximat de més de 49.200 habitants.
Es tracta del quint any consecutiu en el qual augmenta la població a la província, després de 2020. La pandèmia va suposar una aturada important quan es va reduir el nombre de persones en més de 2.000. No obstant això, les pitjors dades de creixement quantitatiu d'habitants es van produir durant el període comprés entre 2009 i 2018, quan la xifra, en lloc d'ascendir, es va reduir en 10.000. Únicament amb l'increment de 30.000 persones durant l'any 2019, la població de la província va aconseguir recuperar les xifres de finals de la dècada dels 2000.
I és que el creixement en estos últims anys és molt significatiu: unes 160.000 persones més des de l'any 2021, un augment que no s'experimentava de manera similar des dels anys anteriors a la crisi econòmica de 2008.
Entre els municipis amb major creixement lidera, de nou, la capital de la Comunitat. Amb un increment de més de 14.000 persones noves, València concatena el quart any de creixement, similar a les dades que oferix la província en general. Els 10 municipis amb major augment de població són:
- València: +14.844 persones.
- Gandia: +3.040 persones.
- Sagunt/Sagunt: +1.654 persones.
- Torrent: +1.527 persones.
- Paterna: +1.197 persones.
- Bétera: +976 persones.
- Mislata: +926 persones.
- Alzira: +901 persones.
- Sueca: +714 persones.
- Chiva: +706 persones.
En la cara contrària se situen els municipis que experimenten un major decreixement en el nombre d'habitants. Sedaví i Cheste empaten amb els pitjors resultats. Els 10 municipis amb major reducció de població són:
- Sedaví: -71 persones.
- Cheste: -71 persones.
- Piles: -44 persones.
- Utiel: -40 persones.
- Quatretonda: -32 persones.
- Cortes de Pallás: -31 persones.
- Sumacàrcer: -29 persones.
- Navarrés: -28 persones.
- Montitxelvo/Montitxelvo: -21 persones.
- Casas Altas: -21 persones.
L'anàlisi del mapa contempla un escenari evident: la majoria dels municipis que més creixen en nombre d'habitants es troben en les zones costaneres, mentres que l'interior patix un procés de despoblació.
El relleu generacional no es complix en estes zones, on els seus habitants preferixen traslladar-se a àrees més dinàmiques —com la ciutat de València— en les quals existix una major oferta d'ocupació i de servicis.
La Comunitat Valenciana també creix
Amb les dades de l'INE per a l'any 2025, la Comunitat Valenciana seguix en quarta posició com la comunitat autònoma amb major població, amb un total de 5.425.182 habitants, per darrere d'Andalusia, Catalunya i la Comunitat de Madrid.
No obstant això, quant al creixement de la població respecte a l'any anterior, l'escenari és diferent. Amb un augment de 105.897 habitants, la Comunitat se situa com la segona comunitat autònoma que més creix, només per darrere de Catalunya (111.895).
Un augment que sembla tindre una evolució constant i similar any rere any, ja que, des de l'any 2022, la població de tota la Comunitat ha experimentat un creixement aproximat de 100.000 persones per any.
La immigració, clau per al creixement demogràfic
D'acord amb l'INE, la immigració s'ha convertit en un factor essencial per al creixement de la població espanyola. El nombre de persones nascudes al país es va reduir durant 2025, mentres que el nombre d'estrangers va augmentar en quasi 100.000 persones en el primer trimestre de l'any passat.
En el cens de la població espanyola, quasi 9 milions de persones van nàixer a l'estranger, la qual cosa representa un 18,2%. En la Comunitat Valenciana, per a l'any 2022, el total de població estrangera era de 784.469 persones, la qual cosa es traduïx en un 14,4%.
D'esta manera, la població estrangera pot resultar substancial per a corregir les conseqüències d'una piràmide poblacional envellida, com és el cas d'Espanya, on la major part de la població es concentra entre els 45 i 49 anys i els nounats ja no superen els 2 milions, com sí que ocorria en els anys anteriors a la crisi econòmica de 2007.