La sanitat pública valenciana viu la setmana més tensa del mes. La vaga indefinida de metges i facultatius, que ja acumula una llarga etapa de conflicte i quatre convocatòries des de desembre, ha entrat en un punt d'ebullició que es farà visible este dimecres en el cor de València. La gran manifestació convocada pel Sindicat Mèdic CESM‑CV es perfila com el moment decisiu d'un pols que enfronta els professionals amb la Conselleria de Sanitat, en un clima que els mateixos facultatius descriuen com a “insostenible” i que l'administració intenta contindre amb missatges de normalitat i xifres de seguiment molt inferiors a les del sindicat.
Des de primera hora del matí d'ahir, els centres sanitaris de tota la Comunitat han estat acollint concentracions i protestes silencioses. A València, hospitals com La Fe, el Peset o el General han vist com desenes de facultatius eixien a les portes en silenci, amb pancartes i bates blanques. La imatge s'ha convertit en una constant: professionals exhaustos, molts d'ells després de llargues guàrdies, plantant-se davant l'entrada dels seus centres per a denunciar una situació que, asseguren, porta anys gestant-se i que ara ha esclatat de forma inevitable.
Però el moment més àlgid arribarà el dimecres. A les 18.00 hores, els metges estan cridats a una asseguda massiva a la Plaça de la Reina, un acte que pretén mostrar la unitat del col·lectiu i la magnitud del descontentament. Una hora després, la protesta es transformarà en una manifestació que recorrerà el centre de València des de la mateixa Plaça de la Reina fins a arribar al Palau de la Generalitat.
Allí, els facultatius exigiran al conseller Marciano Gómez un gir immediat en la gestió sanitària i el compliment dels compromisos adquirits. Unes promeses que, segons CESM‑CV, no sols no s'han complit, sinó que s'han allunyat encara més del que es va prometre durant la campanya electoral.
La convocatòria arriba en un moment de màxima tensió entre el sindicat i la Conselleria, especialment pel seguiment real de la vaga. CESM‑CV assegura que la participació està sent “extraordinària”, amb un 90% de seguiment si es tenen en compte els servicis mínims, que en molts casos assolixen el 100% en hospitals i el 75% en Atenció Primària. Per al sindicat, estes xifres demostren que el malestar és generalitzat i que la plantilla està al límit.
La Conselleria, en canvi, reduïx este suport a un 7,43%, amb diferències territorials: 11,75% a Alacant, 4,54% a Castelló i 5,75% a València. La distància entre ambdues xifres no és només estadística: és política, estratègica i narrativa. Per a CESM‑CV, els servicis mínims “desproporcionats” impedixen que la ciutadania perceba la magnitud del conflicte; per a l'administració, l'activitat assistencial està garantida i l'atur té un impacte limitat.
No obstant això, les dades acumulades des de desembre mostren una altra realitat. Segons la mateixa Conselleria, la vaga ha provocat ja vora 200.000 actes mèdics suspesos: més de 83.000 consultes externes, quasi 99.000 cites en Atenció Primària, 22.373 tècniques i 3.059 cirurgies. La xifra, que creix setmana rere setmana, reflectix un desgast profund en un sistema que els professionals descriuen com “a la vora del col·lapse”.
En molts centres de salut, les agendes superen els 50 pacients diaris, i en els hospitals, les guàrdies obligatòries i la falta de substitucions han convertit la sobrecàrrega assistencial en una rutina que, segons els metges, compromet la qualitat assistencial i la seguretat del pacient. La sensació d'esgotament és generalitzada, i molts facultatius asseguren que la situació actual està provocant una fuga de professionals cap a altres comunitats o inclús cap a l'estranger.
Un conflicte que creix en dos fronts
L'arrel del conflicte és doble. A escala autonòmica, CESM‑CV denuncia l'incompliment reiterat dels compromisos adquirits per l'actual Govern valencià i reclama millores estructurals que consideren imprescindibles per a evitar el deteriorament del sistema. Els facultatius asseguren que la pressió assistencial ha assolit nivells insostenibles i que la falta de personal, unida a l'absència de substitucions, està provocant que els equips treballen al límit.
L'Atenció Primària, especialment, s'ha convertit en un circuit de cites encadenades d'a penes uns minuts, amb agendes que es desborden des de primera hora del matí. Als hospitals, les guàrdies de 24 hores continuen sent una realitat que el sindicat considera “incompatible amb la seguretat del pacient i del mateix professional”.
A escala estatal, el conflicte ha escalat fins al punt que el Comité de Vaga ha exigit al president Pedro Sánchez que assumisca personalment la negociació de l'Estatut Marc. Consideren que la ministra de Sanitat, Mónica García, “ha deixat de ser una interlocutora vàlida”, tant per la falta d'avanços com per la seua decisió de concórrer a les eleccions en la Comunitat de Madrid. Per als sindicats, el conflicte “excedix” al Ministeri i requerix decisions de Govern, no només d'un departament que, segons denuncien, “ha sigut incapaç d'oferir solucions reals”.