La situació dels aiguamolls espanyols, com Doñana o l'Albufera de València, es troba aquestes últimes setmanes en el punt de mira tant a nivell polític com a nivell social. I és que la, per a algunes veus crítiques, controvertida llei que vol impulsar la Junta d'Andalusia, governada pel Partit Popular i Vox en coalició, ha posat sobre la taula en quin estat es troben les zones humides del nostre país i què es pot fer i què no per a conservar-les i assegurar la seua supervivència.
En aquest sentit, la llei del govern andalús pretén convertir en sòls de regadiu centenars d'hectàrees de cultius de maduixes en la Corona Nord de Doñana i usar eixes aigües per a regar els camps de cultiu. Encara així, aquesta llei s'ha topat amb la negativa de la Comissió Europea que afirma que perjudicarà aquest entorn natural; i també amb el 'no' del govern central, ja que la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha advertit a la Junta que si segueix avant aquest projecte legislatiu ho portarà al Tribunal Constitucional.
Precisament, la contrarietat de l'administració central i també l'europea coincideixen amb el criteri dels experts que afirmen que Doñana és un aqüífer sobreexplotat ja des de 2020 i amb aquesta nova llei augmentaria la pressió sobre aquest aiguamoll que correria el risc d'assecar-se i finalment desaparéixer. En contraposició amb la delicada situació en la qual es troba el futur del Parc Natural de Doñana, es troba el de l'Albufera de València on les administracions públiques valencianes han dut a terme en els últims anys diverses accions per a assegurar la seua continuïtat en el temps.
Cabal ecològic i renaturalización de l'Albufera
Una de les iniciatives que ha dut a terme l'Ajuntament de València, propietari de l'Albufera, ha sigut l'establiment d'un cabal ecològic per a assegurar la suficiència d'aigua en aquest entorn natural i evitar la seua desaparició. Així, va ser a l'abril de 2022 quan la Generalitat València juntament amb el consistori municipal i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer van aconseguir un acord perquè aquesta zona tinguera, per primera vegada, una aportació hídrica anual suplementària de 60 hectòmetres cúbics.
Així, aquest zona humida rebrà cada any aigua procedent del riu Túria, l'embassament de Tous o la Séquia Real del Xúquer amb l'objectiu de mantindre constants els nivells d'aigua d'aquest llac. Joan Ribó, alcalde de la ciutat, va assegurar divendres passat durant el Fórum Europa Tribuna Mediterrània, que gràcies a la política mediambiental que s'està duent a terme en l'Albufera s'ha convertit en la "joia" de València les aigües de la qual són cada vegada més transparents gràcies al cabal ecològic.
Va ser en aquesta mateixa trobada on Ribó va anunciar que el consistori adquiriria els denominats 'tancats' (zones d'arrossar que s'han delimitat del llac per a conrear l'arròs) per a renaturalizar-los i augmentar les zones preservades de protecció a la flora i la fauna d'aquest paratge natural valencià. D'aquesta manera, l'Ajuntament pretén incrementar la biodiversitat en aquesta àrea de la ciutat i preservar-la.
Tornada dels flamencs a l'Albufera
En aquest mateix fòrum, Joan Ribó va mostrar la seua disconformitat amb la nova llei que preveu ampliar les zones de reg en Doñana. "Mentre uns altres dessequen els seus aiguamolls, nosaltres potenciem els nostres, perquè sabem que és un element fonamental", va afirmar el primer edil. En aquest context, Ribó va atribuir la crisi hídrica de Doñana a la l'arribada de nous exemplars de flamencs a l'aiguamoll valencià. "Fins als flamencs estan emigrant de Doñana a l'Albufera", va confirmar.
De fet, un dels objectius de la reconversió dels 'tancats' serà "buscar-los un lloc" als flamencs i augmentar la protecció sobre aquest entorn. "Un hotel de cinc estels per a les aus", així va descriure Ribó a l'Albufera, per la seua alta qualitat de l'aire i de l'aigua i un lloc on, per primera vegada en anys, ha sigut possible la cria de flamencs hagut de "segurament", destaca Ribó, a la seua "emigració des de Doñana".